Ara fa quatre anys Òmnium Cultural, a través de qui era el seu president, Jordi Cuixart, esmentava per primera vegada la proposta de l’amnistia com un dels elements clau per a resoldre el conflicte polític català. Ho va dir des de la presó de Lledoners, el 20 de setembre del 2019, en una entrevista a Catalunya Ràdio emesa en forma de recreació davant la impossibilitat de gravar des de la presó.
Aquell context era especialment delicat. S’estaven a punt de complir dos anys de l’empresonament de Cuixart i de Jordi Sànchez, qui havia sigut arrestat quan era líder de l’Assemblea Nacional Catalana, i quedava un mes perquè el Tribunal Suprem emetera la sentència que acabaria condemnant el conjunt dels presos polítics catalans a cent anys de presó. La condemna contra Cuixart i Sànchez va ser de nou anys de presó per delicte de sedició.
En aquella entrevista Cuixart va dir que no demanarien cap indult i evocava un dels eslògans de la transició: “llibertat, amnistia i autodeterminació”, incorporant aquesta última demanda quaranta anys més tard que es demanara l’autonomia. Els indults van ser concedits a petició del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, al juny del 2021. L’amnistia era plantejada per primera vegada.
L’etapa post-sentència
Un mes més tard, el 14 d’octubre del 2019, el Tribunal Suprem emetia la sentència citada i Cuixart insistia també en l’amnistia a través d’un missatge de Twitter que incorporava, també, les demandes de democràcia i autodeterminació, a més del lema que ell mateix va idear: “Ho tornarem a fer”. Ja al febrer del 2020 Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium i qui exercia com a cara visible de l’entitat a fora de la presó, era entrevistat per El Periódico a propòsit de la campanya que Òmnium havia iniciat per l’amnistia “per acabar amb la judicialització, amb la presó i amb l’exili”.
En aquell moment es començava a parlar d’una reforma del Codi Penal per a impedir futur casos judicials com el que va afectar els polítics i activistes més destacats encausats per l’1 d’octubre, però Mauri apuntava que aquesta reforma “deixaria a l’estacada el 99% de les persones que pateixen repressió perquè no inclou totes les persones perseguides ni fa una mirada àmplia sobre els drets que poden ser condemnats”. Davant l’argument que l’amnistia podria quedar fora de la Constitució, que des del Govern espanyol mai no van deixar de reiterar, el vicepresident de l’entitat explicava que aquesta mesura exigia els mateixos requisits que una reforma del Codi Penal: la majoria parlamentària. És a dir, la voluntat política. Tal com s’ha vist actualment.
Durant l’11 de setembre del 2020, marcat per la pandèmia, Òmnium va fer encara més visible la seua aposta per l’amnistia amb la instal·lació de 2.850 cadires buides al passeig Lluís Companys per a al·ludir les persones encausades –la xifra aniria augmentant– per fets relacionats amb el procés català i que podien quedar despenalitzades en cas que s’aprovara aquesta mesura. Evidentment, una reforma del Codi Penal no tenia tant d’abast. Una setmana més tard, al programa FAQs de TV3, l’advocat Benet Salellas, qui va defensar Cuixart al judici celebrat al Suprem, defensava també l’amnistia com “l’única solució correcta, justa i progressista”.
A partir d’aquell moment la campanya va entrar en una nova dimensió, sobretot pel que fa al fet visual. Òmnium va instal·lar una lona a la plaça de Catalunya per a recollir signatures per l’amnistia amb el lema d’aquella iniciativa, que era “fem-nos lliures”, i Cuixart va enviar una carta al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, demanant l’aplicació d’aquesta mesura que defensaria, també, en una entrevista en aquest setmanari el 23 de novembre del 2020, quan va declarar que “l’única condició per a iniciar la negociació amb l’Estat és l’amnistia”.
Davant aquella insistència, des del PSOE van argumentar reiteradament que l’amnistia era una mesura que la Constitució no contemplava, però Òmnium va continuar amb la seua campanya amb la instal·lació d’una altra lona, ara al passeig de Gràcia, i amb un acte polític a la presó Model amb diversos partits i entitats per a presentar una Proposta de Resolució en suport a la Llei d’Amnistia que seria votada al Parlament de Catalunya el 18 de desembre del 2020. Els dos dies següents els voluntaris d’Òmnium es mobilitzarien amb recollides de signatures arreu de Catalunya per portar la llei d’amnistia al Congrés.
2021, l’any dels indults
Durant els primers mesos de 2021 Òmnium va continuar amb la campanya per l’amnistia, mesura que va obtenir el suport d’un centenar de juristes. A inicis d’aquest any més d’un centenar d’editors, escriptors i llibreters es van pronunciar en un acte també a favor de l’amnistia i Jordi Cuixart, durant un permís penitenciari, va exigir aquesta mesura en un acte celebrat a la plaça del Rei de Barcelona al costat de persones represaliades. El desplegament de pancartes gegants va continuar, ara també en alguns dels monuments més populars de Catalunya.
La campanya també es va traslladar al Congrés dels Diputats, on el 16 de març Esquerra Republicana, Junts, PDeCAT i la CUPvan registrar la llei d’amnistia al Congrés, mesura que la mesa va rebutjar per no voler tramitar-la, evitant així el seu debat. Davant aquesta negativa, Òmnium va anunciar que exerciria el dret de petició per tornar a presentar la llei i va iniciar una nova recollida de signatures que va culminar amb una mobilització el 10 d’abril.
Abans, el 24 de març, Òmnium va organitzar un acte amb experts en dret constitucional en suport de l’amnistia i una setmana més tard l’entitat va promoure la col·locació de mascaretes amb la paraula “amnistia” en 300 estàtues d’arreu de Catalunya. L’èxit de la campanya, i el nivell de pressió social exercit a través d’aquesta, es va fer encara més visible quan tots els rectors de les universitats públiques catalanes van expressar el seu suport a l’amnistia.
El mes d’abril aquell any la campanya es va multiplicar amb la iniciativa “Places per l’amnistia” per a recollir més signatures, amb el recurs de reconsideració a la mesa del Congrés a causa del rebuig de la llei, amb l’ús del dret de petició de portar la llei d’amnistia novament a la cambra baixa espanyola i amb un acte en què 150 representants de les arts escèniques donaven suport a la mesura. La resposta emesa des del Govern espanyol i des del Congrés va continuar sent la del “no”. Tot i així, Òmnium convocava un acte amb la presència dels presos polítics el maig del 2021 al Palau Robert de Barcelona per a insistir en l’amnistia. Faltava un mes perquè s’efectuaren els indults concedits pel Govern espanyol, mesura que no s’explica sense la pressió exercida durant aquest temps.
Després dels indults
Malgrat els indults, Òmnium no va aturar la seua ofensiva i va lliurar 200.000 signatures al Congrés en suport d’aquesta mesura només dos dies abans que els presos polítics catalans abandonaren els centres penitenciaris. Aquesta petició no va ser contestada pel Congrés, fet que l’entitat va denunciar, però la mesura, a l’espera que culmine, ja ha sigut acceptada pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, després de les eleccions del 23 de juliol, que van deixar un escenari en què l’amnistia era inevitable si el dirigent del PSOE volia continuar a Moncloa. Un desenllaç que tampoc no s’explica sense la pressió prèvia exercida.
Aquest dissabte Òmnium ha convocat un acte polític per a celebrar l’acceptació d’aquesta mesura. L’esdeveniment es desenvoluparà a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, a partir de les 12 del migdia, i es planteja com un acte que ha de servir per a “afermar el camí que fem i conjurar-nos a continuar-lo plegats”. Perquè, tal com deien des de l’entitat des de l’inici de la campanya, l’amnistia contribueix a la resolució del conflicte, però no és ni de bon tros l’objectiu final.