El magistrat de l’Audiència Nacional que instrueix el cas del Tsunami Democràtic’, Manuel García Castellón ha enviat al Tribunal Suprem una exposició raonada perquè investigui per terrorisme l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i el diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, a banda de deu persones més com la secretària general dels republicans, Marta Rovira. El magistrat assenyala que per aclarir els fets ha de fer certes indagacions que no pot practicar perquè Puigdemont i Wagensberg són aforats. L'escrit assegura que Puigdemont se situaria al vèrtex de l'organització del Tsunami i que la seva posició com a expresident i líder des de Bèlgica de l'independentisme li confereix “una posició d'autoritat inqüestionable”.
Segons explica el jutge, hi ha indicis que permeten inferir la seva participació en el naixement i planificació de les accions de Tsunami. Entre aquests indicis, explica, hi ha els missatges a través del mòbil entre els investigats Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, i Jesús Rodríguez, periodista de ‘La Directa’, les anotacions de l'agenda del primer o l'impuls de Puigdemont mitjançant Twitter del llançament de la plataforma de Tsunami. També s'infereix el rol de lideratge de Puigdemont a Tsunami, continua l'instructor, d'una conversa mantinguda amb l'investigat Josep Campmajó en què discuteixen sobre l'actitud que tenen els dirigents polítics catalans en relació amb la sentència del procés.
Al llarg d'escrit, el titular del jutjat central d'instrucció número 6 repassa les accions que s'atribueixen a Tsunami Democràtic en resposta a la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés, com la vaga general del 18 d'octubre del 2019, l'intent d'afectació de les eleccions generals de novembre o el bloqueig d'infraestructures crítiques de l'Estat o d'Europa com les accions dutes a terme a l'aeroport de Barcelona-El Prat i la torre de control ENAIRE de Barcelona-Gavà.
En relació amb això últim, el magistrat destaca la importància estratègica d'aquest objectiu, i les greus conseqüències que pogués haver tingut per a la seguretat del trànsit aeri nacional i internacional l'èxit de l'acció pretesa. Segons el magistrat, “si el Tsunami hagués aconseguit el seu objectiu d'impedir el canvi de torn dels controladors aeris de la instal·lació, això no només hauria provocat danys econòmics, sinó que podria haver tingut un resultat catastròfic de conseqüències imprevisibles per a les persones que en aquell moment eren en vol a bord de les aeronaus a l'àrea objecte de control, amb el risc evident i perill per a les seves vides”.
Mort d'un turista francès
Per a García Castellón, cal investigar si el col·lapse del Prat va poder influir en la mort d'una persona. Per al jutge, no es pot minimitzar l'impacte que va tenir per a la vida i la integritat de les persones, i subratlla que en el marc d'aquesta acció es va produir la mort d'un turista francès per un infart, tal com van recollir els mitjans de comunicació en aquell moment. Per això, considera necessari esbrinar si el col·lapse de l'aeroport va poder intervenir d'alguna manera en el resultat letal. “Dit d'una altra manera, es tractaria de descartar que la mort (…) es podria haver evitat el 14/10/2019”, detalla.
Els aldarulls, continua, es van allargar fins a altes hores de la matinada del dia 15 amb un resultat de múltiples ferits, incloent-hi tant policies com civils. Per això, el magistrat considera que la investigació haurà d'aclarir els que van ser els lesionats, amb l'oferiment corresponent d'accions, i dirimir-se si els resultats lesius resulten igualment imputables als responsables de l'organització investigats. Especialment rellevant resultarà aclarir, segueix, si entre els lesionats va haver-hi usuaris de l'aeroport (viatgers, tripulació de vol, acompanyants o familiars de viatgers o personal de l'aeroport), als efectes de concretar el risc que per a la integritat física de les persones que es trobaven a l'aeroport va suposar l'acció organitzada per Tsunami. "No només es van causar danys a les persones, sinó que, a més, es van ocasionar importants perjudicis econòmics que la instrucció haurà de concretar si resulten objectivament imputables als responsables de l'organització", adverteix.
Terrorisme i possible extradició de Bèlgica i Suïssa
En la seva exposició motivada el jutge explica que en aquest moment processal la qualificació no es pot plantejar en termes excloents, sinó que, la gravetat dels fets i la seva complexitat, permeten subsumir-los en diverses infraccions que encaixarien en actes de terrorisme en el sentit que preveu el Dret de la Unió Europea. El magistrat analitza els actes violents que es van produir el 14 d'octubre del 2019 a l'aeroport del Prat i assenyala que es va tractar d'una acció il·lícita, en el sentit més ampli de la paraula, ja que no consta que hi hagués cap convocatòria legal per realitzar una manifestació o reunió. Recorda que no és possible autoritzar manifestacions i concentracions en una instal·lació crítica com és l'aeroport de Barcelona.
Aquesta acció, segons el magistrat, té encaix al Codi Penal pels danys materials, les persones lesionades, la integritat física dels presents a la instal·lació aeroportuària i l'afectació al trànsit aeri. El jutge afegeix que els informes remesos pels Mossos d'Esquadra han revelat l'ús d'artefactes, substàncies i armes en l'acció de bloqueig de l'aeroport per part dels manifestants. Així, es descriuen pedres de mida grossa procedents d’arrencar el marbre i el granit del terra, que presentaven arestes tallants, ferros de 2 metres de llarg provinent de la tanca de l'edifici, vidres provinents del trencament de les estructures de l'edifici, pirotècnia de gran potència, extintors buits, carros portamaletes, fustes, vidres, tanques, palets o peces metàl·liques, entre altres. Els atestats policials també parlen d'una mena de projectil amb què es van llançar peces metàl·liques, una mena de tirador amb què un agent hauria resultat lesionat.
Al relat dels fets, el magistrat recorda que els assaltants van accedir a la zona d'embarcament, van aconseguir asseure's davant de les portes d'embarcament per accedir als avions, impedint-hi l'accés dels passatgers, i van aconseguir bloquejar la torre de control aeri del Prat. Amb la seva acció, diu el magistrat, van posar en perill la seguretat de l'aeroport i del trànsit aeri nacional i internacional si els Mossos d’Esquadra no haguessin aclarit la via que impedia el relleu dels controladors aeris des de la torre de control d'ENAIRE.
García Castellón analitza els fets comesos, segons els convenis internacionals per a la repressió d'actes il·lícits contra la seguretat de l'aviació civil, i recorda que diversos dels investigats en aquest procediment es troben fora d'Espanya, concretament a Suïssa i Bèlgica, països que han signat els convenis assenyalats. Això suposa que, per al cas que no es pugui produir l'enjudiciament a Espanya d'aquests fets, hi ha la possibilitat d'enjudiciar els esdeveniments esdevinguts el 14 d’octubre del 2019 a l'aeroport del Prat, en algun dels països esmentats, si es fa ús dels mecanismes de cooperació judicial oportuns per part de la Sala Segona del Suprem.
En la seva exposició raonada el magistrat indica que descartada la figura de la sedició, derogada el desembre passat, el primer pas seria examinar si serien un delicte de desordres públics comès per una organització criminal estructurada. No obstant, el magistrat descarta aquest delicte per la gravetat dels fets. “Com s'observa de l'examen inicial dels fets, ens trobem davant d'una organització estructurada que podria encaixar bé en els articles 570 bis i 571, en la mesura que es tracta duna estructura constituïda amb la finalitat de cometre accions terroristes, com la que es va materialitzar el 14/10/2019”.