Quan Felip VI acusà el 3 d’octubre «les autoritats catalanes» de «trencar els principis democràtics» i «soscavar l’harmonia i la convivència en la mateixa societat catalana arribant a dividir-la», tothom era conscient que aquelles declaracions tindrien un llarg recorregut. Més encara quan assegurava que era «responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions». Tot just després de mil ferits i d’anècdotes més que desagradables, com ara els insults o les orinades d’agents de policia des de balconades d’hotels en les jornades prèvies a l’1 d’octubre.
Si el monarca havia d’exercir una tasca mediadora, havia pres partit per un dels bàndols. I és això el que molts catalans l’han retret al llarg d’aquests mesos. Molt ha plogut des d’aquell 3 d’octubre. Fins arribar a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018, abans Catalunya ha viscut empresonaments i exilis de polítics, ha proclamat la República, ha patit l’aplicació del 155, s’ha revalidat la majoria independentista en unes eleccions convocades pel Govern espanyol i s’ha format un govern després de llargs mesos de negociacions entre les parts i d’impediments discutibles des de l’Estat. Es diu ràpid, però ha estat -i continua estant- molt llarg.
Vuit mesos i mig després, les declaracions del rei espanyol han tornat a tindre ressò davant la cita del divendres a Tarragona. La seua assistència a la inauguració dels Jocs Mediterranis tindria conseqüències. Quim Torra va demanar aprofitar l’estada per celebrar una reunió. «Hem de parlar», li exigia en el paràgraf final d’una carta signada per Artur Mas, Carles Puigdemont i ell mateix. Felip VI va demanar assessorament a Moncloa, que va preferir evitar aquesta cimera i avançar la data de la trobada entre Quim Torra i Pedro Sánchez, que serà el 9 de juliol. El Govern espanyol considera estrictament institucional el paper de la monarquia. És a dir, no polític. I és per això que han evitat la reunió. I és per això, també, que bona part de Catalunya retrau encara més el discurs polític de l’octubre del rei espanyol. Un gest que no va ser el primer en aquest sentit. Cal recordar que Felip VI ja es va pronunciar evitant rebre Carme Forcadell quan la llavors presidenta del Parlament -ara empresonada- havia de comunicar presencialment la investidura de Carles Puigdemont a inicis de 2016.
Davant l’exigència de diàleg de Torra al monarca, el president català ha rebut silenci. Així ho ha explicat en la seua compareixença. «He esperat fins a l’últim moment que el rei reflexionès o, com a mínim, volgués escoltar». Tot referint-se als presos polítics, als exiliats i als perseguits, ha denunciat la inexistència de normalitat a Catalunya. «Les idees de llibertat són perseguides a l’Estat espanyol». Torra lamenta que, «davant d’això, el rei d’Espanya no ha demanat perdó». I esmentava la «greu» declaració del 3 d’octubre «per donar cobertura i suport a la repressió». Retraient també les crides a l’entesa sense èxit del Govern català, ha titllat «d’incomprensible» que «no s’hagi volgut obrir cap espai ni opció al diàleg». A més, Torra renuncia al càrrec de vicepresident d’honor de la Fundació Princesa de Girona. Uns premis que el consistori gironí s’ha negat a acollir.
Per tot això, Torra assegurava que cap membre del seu Govern assistirà a cap acte convocat per la monarquia espanyola ni tampoc convidaran, des de la Generalitat, el rei a cap esdeveniment. Sí que faria, però, un acte més que simbòlic amb el monarca: l’entrega de l’informe del Síndic de Greuges sobre l’1 d’octubre i «la persecució penal posterior». I també participaria en la concentració contra l'arribada del monarca. El més sonat, però, ha estat la trobada forçada entre tots dos. Torra ha aprofitat per regalar-li el llibre 'Dies que duraran anys', de Jordi Borràs. Un llibre que ha adquirit transcendència internacional. L'eurodiputat Ramon Tremosa ja li ho va regalar al Dalai Lama.
Ens complau comunicar-vos que el MHP @quimtorraipla participarà a la concentració convocada (avui a les 18.30 h) per ANC i Òmnium, per manifestar el rebuig de la ciutadania tarragonina a la presència del monarca espanyol.#TarragonaRepublicanapic.twitter.com/PVCTavaSXn
— ANC Tarragona (@ANCTarragona) 22 de juny de 2018
En tot aquest context de tensió, Torra reivindicava els catalans en la seua condició de «ciutadans» i «no de súbdits». I assegurava que els fets de la tardor reflecteixen «com ens comportarem d’ara endavant». Com que Tarragona és «casa nostra», el president anunciava que aniria a l’estrena dels Jocs Mediterranis. «No foragitaran el Govern ni el país mai més», deia, assegurant que la Casa Reial no condicionaria les decisions de l’executiu català. «A Catalunya manen els catalans».
Les desavinences entre Catalunya i els borbons no venen de nou. Des de l’arribada dl primer monarca espanyol d’aquesta dinastia, encarregat de reduir l’administració catalana a la castellana i exercir el seu «dret de conquesta», fins avui, tot han estat discrepàncies amb breus parèntesis d’enteniment aparent i mai consolidat. Les reivindicacions catalanes sempre han estat un mal de cap per als borbons, que s’han imposat de distintes maneres al llarg de la història. Si aquest divorci era anunciat, aquest capítol de la història també ho era en gran part. Perquè no representa res de nou si mirem el que va ocórrer en temps pretèrits.
Caldrà veure si aquest capítol de les desavinences acaba d’una altra manera.