Quan el president electe de l’Argentina puja al petit escenari que els seus ajudants havien instal·lat davant del seu hotel no hi ha res que li ature. Els crits recorren l’avinguda de Córdoba, al centre de Buenos Aires. Milers de persones ballen d’alegria, hi ha abraçades entre desconeguts. Molts fan onejar la bandera nacional argentina, blava i blanca, i criden “perruca president!”. El “perruca”, sí, s’ha convertit en president.
Els seus seguidors anomenen “perruca” a l’economista Javier Milei, de 53 anys, pel seu pentinat artístic i alhora salvatge. Es diu que està inspirat en l’home llop “Wolverine”, tal com va revelar el seu perruquer a The New York Times.
Molts joves seguidors de Milei imiten el pentinat del seu ídol. L’adoren com al Messies, l’únic capaç de redimir el país de la decadència que ve patint des de fa dècades. Les últimes setmanes han sigut, per a ells, una muntanya russa d’emocions. A l’agost, el peronista Sergio Massa va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials amb un avantatge de més de set punts percentuals. La majoria dels enquestadors havien pronosticat una cursa disputada per a la segona volta. En el debat televisiu contra el seu oponent, Milei va transmetre una impressió molt feble. El món internacional va tremolar davant un candidat tan imprevisible i excèntric. Els seus oponents van alimentar la por i van reforçar l’argument de la seua inexperiència com a governant. Mentrestant, Milei confiava en les seues campanyes desplegades a través de TikTok i Instagram, i el candidat Massa va contractar una gran quantitat d’experts en campanyes internacionals aprofitant l’aparell estatal per al seu propi profit.
“Ens hem alliberat del socialisme”
Amb aquesta manera de fer, Massa va incitar, aparentment, la ira de molts argentins contra la “casta”, tal com Milei s’hi refereix despectivament, quan parla de la classe política. Milei va assolir una victòria contundent contra els peronistes, protagonistes d’una derrota històrica. La diferència amb Massa supera els onze punts percentuals. Massa ni tan sols va aconseguir una victòria convincent a la província més poblada, la de Buenos Aires, el bastió peronista per excel·lència. La seua derrota va ser tan clara que fins i tot abans que s’anunciaren els resultats oficials, Massa va felicitar MIlei per la victòria.
Arreu del país la gent va eixir als carrers per a celebrar el triomf de Milei. Concerts de botzines van omplir els centres urbans i joves disfressats de lleó, símbol del partit de Milei, van irrompre a l’espai públic.
“Llibertat! Llibertat!”, coreja Sedén Rocca, de 22 anys, i la seua parella, Saúl Rodríguez, de 21, al costat de milers de persones davant l’hotel de Buenos Aires que va ser la residència de Milei i la seu de la seua campanya durant les últimes setmanes. El seu país s’acaba d’alliberar d’una “dictadura”, asseguren amb total seriositat. “No és l’Argentina una democràcia? No té el país eleccions lliures, separació de poders, parlament, llibertat d’expressió i llibertat de premsa?
L’Argentina viu una revolució de dreta
Si no pots comprar res amb els teus diners perquè la moneda no té valor degut a una inflació desbocada, o si el govern et prohibeix obrir un compte bancari a l’estranger, això també és una dictadura, respon Rocca. “Ens hem alliberat del socialisme”, assegura. “Per fi s’acabaran els beneficis socials per a la gent que no vol treballar”. Aleshores, els dos estudiants d’odontologia, amb milers d’argentins, en la seua majoria joves, ballen i salten al ritme de les cançons de llibertat que acompanyen la breu aparició de Milei davant l’hotel. Els focs artificials sonen i s’observen damunt l’edifici.
L’Argentina està experimentat una revolució de dreta que s’ha disfressat amb la manta del liberalisme. Es pot comparar amb el moviment que va portar el populista de dretes Jair Bolsonaro a la presidència del país veí, el Brasil. Bolsonaro va incorporar al seu govern un ministre d’Economia ultraliberal que, presumptament, reformaria l’economia del país. L’Argentina no ha seguit aquest pla, perquè directament ha elegit com a president l’ultraliberal Milei. De la mateixa manera que va ocórrer al Brasil, l’etiqueta de “liberal” només es refereix a la política econòmica i al desmantellament de l’Estat. En termes sociopolítics, Milei, igual que Bolsonaro i Donald Trump, amb els quals és comparat sovint, és profundament conservador. Està en contra de l’avortament, i en el seu primer discurs després de guanyar les eleccions, aquest polític catòlic va donar les gràcies “a les forces del cel”. La representant de l’extrema dreta al seu govern és la vicepresidenta Victoria Villarruel. És filla d’un general i pretén reescriure la història de la dictadura militar, similar a la dels moviments que hi va haver al Brasil i a Xile en l’últim quart del segle passat.
En el dia a dia, els polítics de la dreta tradicional hauran de proporcionar al nou president les majories necessàries. Abans de la segona volta, Milei es va aliar amb l’expresident de dreta Mauricio Macri i també amb Patricia Bullrich, exministra de Seguretat, que va quedar tercera en la primera volta. Òbviament, aquestes enteses van ser decisives en la seua victòria. Pràcticament tots els votants de Bullrich van donar suport a Milei, amb Macri movent els fils de manera discreta. L’expresident està mirant de tornar al poder per la porta de darrere a través de Milei. Els seguidors de Macri encara especulaven amb el seu accés al govern durant la nit de les eleccions. Òbviament volen contenir Milei, a qui consideren volàtil i emocionalment inestable, i sotmetre’l al seu control. Però no està clar que aquesta maniobra puga funcionar. Milei ja va dir que només confia en la seua germana i en els seus gossos. Cap altra persona té tanta influència sobre ell com Karina, la seua germana, qui li va dirigir la campanya i qui va anunciar la primera aparició del president electe durant la nit de les eleccions. Tots els moviments de Milei passen per ella.
Un salt cap a un món desconegut
Milei es va mostrar com un estadista en el seu primer discurs. “La reconstrucció de l’Argentina comença avui”, va prometre amb sis banderes nacionals com a teló de fons. Portarà el país, que alguna vegada va ser un dels més rics del món, de regrés al cim. “No hi ha lloc per a moderacions”, va afirmar. “La situació de l’Argentina és crítica”, i per això les mesures dràstiques són necessàries. No va esmentar la prevista introducció del dòlar com a moneda nacional, la seua promesa electoral més important.
Tots els argentins, independentment del seu origen polític, estan convidats a participar en aquesta reconstrucció, segons va afirmar Milei, qui necessita suports, especialment al Congrés. El parlament ha d’aprovar reformes importants, com ara la dissolució del Banc Central. Alhora, el seu partit tampoc no té majoria al Senat, i tampoc no la tindria si se sumara el suport dels diputats del partit PRO, de Macri. A més, l’Argentina no té suficients reserves de divises per a la dolarització anunciada. El país depèn, des de fa anys, del Fons Monetari Internacional, i hauria de demanar nous préstecs per a canviar al dolar.
La victòria de Milei és “un salt cap a un món desconegut”, segons va comentar el prestigiós columnista Joaquín Morales Solá. Durant les setmanes prèvies a que el nou president assumisca el càrrec, fet que es produirà el 10 de desembre, és probable que el mercat financer argentí es trobe en una muntanya russa. Les “coves”, tal com són anomenades les cases de canvi il·legal al centre de Buenos Aires, estan tancades aquest dilluns perquè és dia festiu. Si el col·lapse de la moneda nacional, el peso, continua dimarts, ja no serà responsabilitat de l’actual govern, va dir el ministre d’Economia Massa després d’admetre la seua derrota.
A partir d’aleshores, cada moviment del pes serà responsabilitat de Javier Milei.