Presó

Què pot fer (i què no) l’Estat per alleujar la pressió sobre els presos polítics

L’anunci del nomenament d’una nova Fiscal General de l’Estat amb currículum progressista i dels permisos penitenciaris als quals podria optar Iñaki Urdangarín han desencadenat especulacions sobre possibles alleujaments de la situació dels presos catalans i greuges comparatius. Però són casos comparables?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El nou govern de Pedro Sánchez va començar amb alguns gestos de conciliació vers el govern català, com, per exemple, l’aixecament del control sobre les finances imposat a la Generalitat des del setembre de l’any passat. Cinc dies després, una fiscal en cap de perfil progressista, María José Segarra, substiturïa Julián Sánchez Melgar, ideòleg de l’anomenada “doctrina Parot” que el Tribunal Europeu de Drets Humans tombaria, i que al seu torn ocupava el lloc del traspassat i implacable José Manuel Maza. Amb Segarra al capdavant, l’Executiu espanyol tindria marge per rebaixar les peticions de pena dels electes independentistes processats, tant els que es troben a l’exili com els empresonats, en la línia encetada de desescalada.

La notícia del relleu a la fiscalia coincidia amb la publicació d’informacions sobre la possibilitat que l’ex handbolista Iñaki Urdangarín i marit de la infanta Cristina pogués acollir-se a un tercer grau tan sols dos mesos després del seu ingrés. Aquest és el temps establert per a classificar un grau determinat a un reclús. El grau en qüestió permet sortir de presó en hores diürnes, tornar per passar-hi la nit i gaudir de llibertat condicionada al retorn els caps de setmana.

La classificació depèn de la Junta de Tractament Penitenciari, la proposta de la qual resol la Secretaria General de Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior espanyol, que avui ocupa l’ex magistrat de l’Audiència Nacional espanyola Fernando Grande-Marlaska. La pregunta que s’escau és si amb voluntat política n’hi ha prou per adoptar mesures semblants amb els presos polítics catalans, ara que l'ex magistrat ha manifestat que sí existeix.

L’advocada del bufet Nèmesi i especialista en dret penitenciari, Montse Fernández, recorda que les regles per a algú que es troba en presó preventiva, com és el cas dels ex consellers, són molt diferents que les que s’apliquen en algú que es troba condemnat. Un pres preventiu se’l manté reclòs, suposadament, perquè no es doni a la fuga o perquè no elimini proves, motiu pel qual no se’ls hi concedeixen permisos: per no contradir aquest objectiu. “Això és una qüestió de tractament penitenciari: si no vols que aquesta persona destrueixi proves, influeixi en testimonis o per poder assegurar la seva presència en el judici, no té sentit que el tractis de la mateixa manera que a qui ja està condemnat”, explica Fernández.

Així, la situació d’un pres preventiu depèn del jutge que ha decretat la presó provisional, en aquest cas els magistrats de l’Audiència Nacional espanyola, Carmen Lamela, i el del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. L’indult només el poden concedir el Consell de Ministres o els serveis penitenciaris, quan es tracta d’indult particular, quan existeix una condemna en ferm. Dues instàncies en les quals hi ha espai per a la política, partint de l’assumpció que a l’Estat la separació de poders està ben trabada, cosa que s’ha arribat a posar en dubte.

Amb la llei a la mà, i mentre l’Executiu s’empari en la pretesa independència de la justícia, l’única qüestió que es podria arribar a tractar és el trasllat dels presos al Principat, previ acord entre l’àrea d’institucions penitenciàries estatal i la Direcció General de Serveis Penitenciaris catalana, apunta Montse Fernández. Dijous mateix el jutge Pablo Llarena ho confirmava al·legant no disposar de competències per fer-ho.

La pilota és a la teulada del flamant govern socialista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.