En la trobada celebrada en el matí de divendres entre Quim Torra i Miquel Iceta, el líder del PSC ha reiterat la intenció anunciada de bastir ponts. I és que tots dos han apostat per recuperar algunes de les lleis tombades pel Tribunal Constitucional en l’anterior legislatura. Lleis cuinades durant la legislatura de la transició nacional, si bé restaven al marge del projecte independentista. En total, 10 lleis eren suspeses pel TC i el Govern de Torra ha anunciat que es personarà per recuperar la creació de l’Agència Catalana de la Protecció Social, la llei de Canvi Climàtic, la de Voluntats Digitals o l’Agència Catalana de Ciberseguretat, entre més.
Evidentment, Iceta demanava una renúncia a la unilateralitat per part del Govern català per consolidar el diàleg. I ha evitat referir-se als presos polítics. Cosa que sí que ha fet Isabel Celáa, ministra d’Educació que ha parlat en qualitat de portaveu del Govern espanyol en la roda de premsa posterior al primer Consell de Ministres del Govern Sánchez. Celáa ha deixat la qüestió en mans de les decisions judicials.
Però n’hi ha hagut sorpreses. La mateixa Celáa, en la mateixa roda de premsa, anunciava la «culminació» de l’article 155 a Catalunya. I afegia que havien «determinat donar instruccions als bancs perquè el Govern de Catalunya puga abordar els pagaments que li corresponen com a Govern autonòmic sense la necessitat de passar per la supervisió de la Hisenda del Govern d’Espanya». Era, segons la portaveu, un «gest de normalitat política». Si bé, advertia, que això «no significava en absolut que el Govern d’Espanya no estarà informat en relació a les eventuals partides que pogueren dirigir-se a qüestions catalanes».
Una contradicció calculada, segurament per compensar el gest polític del Govern espanyol amb el català amb la incomoditat que aquesta acció pot causar entre bona part de la ciutadania espanyola i les crítiques que ja han rebut des d’altres formacions partidàries de prolongar la intervenció. De fet, Inés Arrimadas no ha tardat ni vint minuts a fer un tweet criticant aquesta decisió.
El Govern reconoce que sigue con su plan ilegal, usa embajadas para propaganda, da 20M€ más a TV3, pone símbolos en las instituciones que excluyen a millones de catalanes y ya tiene su premio. Sánchez empieza pronto a cumplir las exigencias de los separatistas catalanes https://t.co/mbckPWPjAM
— Inés Arrimadas (@InesArrimadas) 8 de juny de 2018
La intervenció d’Hisenda, més dura que el 155
Des dels despatxos de la Generalitat de Catalunya, gairebé tothom coincidia a dir que, en termes tècnics -que no humans- havien notat més la intervenció d’Hisenda del mes de setembre que la posterior aplicació de l’article 155. L’aplicació s’havia notat, sobretot, en el factor humà. La destitució dels consellers i el posterior empresonament o exili creava un xoc evident entre els qui havien treballat amb ells i un dia es trobaven sense una direcció clara. Des de mitjan setembre, el Ministeri llavors dirigit per Cristóbal Montoro havia implantat un control de ferro sobre les finances catalanes que suposava una supervisió extrema. El resultat era una multiplicació de la burocràcia, uns permisos que no arribaven i un retard més que lesiu en el desenvolupament de projectes o en l’emissió de partides adreçades a qüestions tan elementals com la reparació d’un tram de carretera o l’adquisició de material sanitari.
Segons explicaven persones implicades de manera confidencial, la tasca dels funcionaris es multiplicava exponencialment. La raó és que havien de fer més gestions per obtenir els permisos corresponents. En l’àmbit de la salut, cada despesa havia d’anar acompanyada d’una declaració responsable per garantir que no anava relacionada amb cap activitat contrària a les decisions dels tribunals. En el cultural, les programacions vigents s’allargaven per temor a no poder fer de noves. En l’anterior Departament d’Empresa i Coneixement patien la complexitat que aquestes competències les cobrien distints ministeris espanyols, pel que la conselleria catalana tenia interlocutors diferents i l’alteració rutinària era evident.
Una situació que no era idèntica en tots els departaments. En d’altres com Agricultura o el que s’encarregava de l’habitatge comptaven amb més agilitat.
El 155 comptava amb el greuge de la destitució arbitrària de càrrecs públics del Govern i del sottogoverno. Si bé, tothom era conscient que si es recuperava la normalitat, la major part d’aquests càrrecs serien resituats, tal com està ocorrent, en funció dels interessos del nou executiu sortint de les eleccions del 21 de desembre. El greuge de la intervenció d’Hisenda, en canvi, va suposar una paràlisi institucional sense precedents.
El FLA, encara
Resta el dubte si es mantindrà el control de la intervenció de les finances a traves del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), present des de novembre de 2015. Es tracta d’un control mensual -l’imposat per Cristóbal Montoro que ha finalitzat divendres era setmanal- que consisteix en un traspàs de diners de l’Estat a la Generalitat per poder fer front als pagaments que pertoquen. Amb la intervenció iniciada el setembre de 2017 a tocar del referèndum de l’1 d’octubre i ara finalitzada, l’Estat no només supervisava prèviament cada despesa que pretenia realitzar la Generalitat, sinó que la Hisenda espanyola es feia càrrec directament dels pagaments a proveïdors de sanitat, educació, serveis socials i funcionariat, tal com explicava l’anterior secretari d’Estat d’Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, el setembre passat.
Si es manté el control a través del FLA, tal com sembla que ocorrerà, un interventor de l’Estat comprovarà, com fins ara, mensualment que les despeses emeses des dels departaments catalans de govern no contradiuen els interessos dels ministeris espanyols. La Generalitat també haurà de comptar amb el permís de la Hisenda espanyola a l’hora d’endeutar-se. El canvi es notarà, especialment, en l’agilitat dels tràmits. Si abans calien tota mena de comprovacions i estudis setmanals minuciosos per comprovar el destí dels diners -amb la burocràcia pertinent- i per aprovar-ne el desbloqueig, ara aquests controls es faran cada més temps i les partides adreçades a solucionar qüestions ciutadanes, en teoria, no patiran el retard que fins ara han patit.
Aquest és el darrer gest amb què el nou Govern espanyol busca una tornada a la normalitat de les relacions autonòmiques amb el de Catalunya. Un gest, sens dubte, que beneficia el Govern català, que comptarà amb més marge de maniobra a l’hora d’operar. Per bé que, alhora, és un intent per tornar a les relacions estrictament autonòmiques que el Govern de Quim Torra està disposat a superar. Caldrà veure quina estratègia segueix l’executiu català en aquest sentit.