Eleccions Municipals

Mascarell es postula per liderar l'independentisme barceloní

Barcelona busca alcaldable independentista. Més enllà de les conegudes candidatures d'Alfred Bosch per ERC i Neus Munté pel PDeCAT, una possible llista unitària ha obert un nou meló. Va prendre força amb la presentació de la proposta de Jordi Graupera per fer unes primàries de tot l'independentisme, que ja ha recollit 30 mil firmes. Des de llavors no ha parat de bullir l'olla.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En una nova etapa de la cursa per l'alcaldia de Barcelona, Ferran Mascarell ha presentat aquest dimarts la ponència "Manifest Barcelona". La senzilla posada en escena, a la sala Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, contrastava amb la pompa que va acompanyar la proposta de Graupera. L'exconseller, que havia sonat com a possible presidenciable, ha lluït un senzill vestit d'home negre, un to de veu lineal i una mirada clavada al faristol d'on anava llegint, més pendent del qual deia que no de com ho feia. "Fa temps que vol ser alcalde", rumorejaven alguns a la sala. I, Mascarell, tot i les piruetes dialèctiques, ha presentat candidatura per batre's amb Graupera –i qui vulgui-.

Ha calgut esperar una hora de conferència, durant la qual ha exposat la seva visió de com hauria de ser la Barcelona del futur, per escoltar allò que tothom havia anat a escoltar. "Sóc candidat a fer un bon projecte per la ciutat, a coordinar persones perquè això sumi. A la resta ja hi arribarem", deia Mascarell, que remarcava que a l'independentisme li convé "confluència, suma i pacte". Al seu entendre, serà després d'aquest procés, si funciona, que caldrà descobrir els candidats que hauran de liderar el projecte. Segons ell, "serien bones unes primàries", a les quals "estic segur que podria plantejar-me la possibilitat de presentar-me".

Si Graupera contava entre el seu públic amb l'independentisme més abrandat, a Mascarell l'acompanyaven figures d'un entorn més moderat. Des de primera fila, l'expresident Artur Mas, l'alcaldable Neus Munté, el regidor Jaume Ciurana o el president de l'Ateneu, Jordi Casassas, se'l miraven amb atenció. També Magda Casamitjana, d'ERC, ho feia des de més endarrere. Com ells, d'altres assistents, la majoria d'edat avançada, l'escoltaven mentre es ventaven amb prospectes promocionals, tot fent passar la calorada que feia a la sala.

Com qui no vol la cosa, però, ha etzibat cops a Ciutadans, a Ada Colau –de qui ha deixat entendre que no tenia projecte per Barcelona- i, fins i tot, al mateix Graupera. "El sobiranisme català no ha de caure al parany del populisme estatal espanyol. És obvi que alguns voldran plantejar les municipals com un plebiscit. També és veritat que hi ha independentistes que ho volen plantejar així. Crec que és un error". Els contrincants són clars i els apunta reivindicant la necessitat de debatre, primer, "sobre el projecte de ciutat".

La pressió veritable, però, torna de nou a ERC, que encapçalaria l'independentisme segons les enquestes. També ho feia abans del 27S de 2015 o el 21D de 2017, i com aleshores, l'entorn postconvergent colla per un espai unitari. De partida, els republicans, amb Alfred Bosch al capdavant, no volen ni sentir-ne a parlar, d'una llista unitària. Tanmateix, el desgast de decisions com votar en contra del Tranvia per la Diagonal, l'auge de Ciutadans i les dificultats per confegir una llista amb pes mediàtic podrien fer bascular les postures. Així, alguns sectors del partit veurien amb bons ulls que Bosch segués a parlar amb Mascarell i destaquen el passat maragallista d'aquest i l'herència de l'alcalde que va dur les Olimpíades a Barcelona que destil·la el seu discurs.

De fet, fins a tres vegades ha anomenat Ferran Mascarell a Pasqual Maragall. Un híbrid entre dos presidents, l'esmentat i Artur Mas és el que, per al conferenciant, aportaria un millor projecte per a la ciutat de Barcelona. Ell s'ha venut com a independent amb capacitat de fer de pont entre els dos llegats, tot i que des del tripartit ha estat sempre estretament lligat als projectes postconvergents, per darrera vegada el passat desembre com a número 26 de les llistes de Junts per Catalunya –si algun diputat per Barcelona dimitís, ell seria qui el reemplacés-.

Amb tot, més enllà del que pugui passar amb les altres formacions independentistes i el recorregut de la llista unitària, el debat implícit, obert entre Mascarell i Graupera, podria escenificar la lluita entre les dues ànimes que pugnen per l'hegemonia estratègica de l'espai postconvergent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.