2019: llista unitària... per força

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa un mes Jordi Graupera va exposar la seva proposta de recuperació de l’Ajuntament de Barcelona per als partits republicans l’any vinent.

Des de l’any 2006 jo he defensat l’esquerrovergència (pactes entre ERC i CiU) com a millor fórmula per avançar nacionalment. Al 2014 vam estar a punt de fer una llista unitària esquerrovergent a les eleccions europees. Comparteixo la diagnosi de Jordi Graupera i penso que, sense llista unitària, regalarem una altra vegada Barcelona a partits no compromesos i/o contraris al dret de l’autodeterminació.

Però mentre els catalans ens ofeguem en sofisticats debats estètics i ideològics sobre el tema, a les grans capitals van directament per feina. L’enfonsament del socialisme a tot Europa provoca pànic a la dreta, que veu com els euroescèptics han obtingut un 55% a Itàlia el passat mes de març. La segona força al Parlament Europeu (PE) el 2019 pot ser un gran grup euroescèptic i trontolla la gran coalició que fins ara ha fet rutllar la UE. Es parla molt de Macron però potser la Lega l’any vinent obtindrà tants eurodiputats com la seva “Europe en Marche”.

A Alemanya el 2014 van obtenir representació al PE diferents partits petits, ja que el Tribunal Constitucional alemany amb seu a Karlsruhe havia eliminat l’històric 5% obligatori per obtenir representació. Si via Europa ara es torna a imposar aquest llindar mínim, això ajudarà decisivament els dos grans partits alemanys a guanyar més eurodiputats. Totes les enquestes situen avui la suma CDU+SPD en mínims històrics, per sota del 50%.

Dimarts passat el Consell Europeu va debatre la norma europea per establir un llindar obligatori de vot estatal als països amb més de 35 eurodiputats. Avui només Bèlgica bloqueja la unanimitat necessària per a la seva aprovació. De fet és l’NVA flamenc, el primer partit en vots a tot Bèlgica, qui s’hi oposa, però no poden garantir resistir les creixents pressions dels altres Estats membres, en un debat que es va obrir fa dos anys. El 30 d’abril hi ha una altra reunió que pot ser definitiva.

Al 2014 ni ERC ni CiU, tot i la proximitat del 9N, no van assolir el 5% de vots a nivell estatal per si sols, i això que el bon moment del procés llavors va propiciar un augment de participació més gran a Catalunya que a la resta de l’Estat.
Al 2019 les eleccions europees coincideixen a Espanya amb les municipals i autonòmiques, que es faran el 26 de maig: la participació a les europees serà més alta que mai.

A Madrid es diu que els eurodiputats independentistes fan una gran campanya de difusió de la causa al PE. Potser pensen que la millor manera de liquidar el problema és el llindar del 5%, a veure si ens agafen dividits i barallats.

Si els partits catalans van junts, el primer lloc a Catalunya serà inapel·lable i contundent: si volem reconeixement internacional, abans el color al mapa ha de ser clarament diferent. Ja hem regalat massa victòries a Comuns i a Cs.

Al 2019 a Espanya es fragmentarà el mapa electoral. Una llista unitària catalana trencarà la manca de proporcionalitat de la llei d’Hondt, que s’aplica a tot l’Estat com a circumscripció única i que sempre ens ha penalitzat fortament a les eleccions europees. Obtindrem molts més diputats conjuntament que no pas per separat (molt possiblement cap) i després cada partit pot anar al grup que vulgui, com han fet sempre amb els eurodiputats de CiU (CDC als liberals i UDC als conservadors).

ERC potser s’ha cregut massa les enquestes dels mitjans unionistes, que inflen les seves perspectives més enllà dels resultats que finalment obté. El PDeCAT potser té més assumit que, per a moments i objectius excepcionals, calen llistes excepcionals. JxCat ja respon a aquesta lògica. Parlem-ne a fons ara i, si arriba el llindar del 5%, que el debat estigui ben madur i, tant de bo, l’acord ben avançat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.