Poques conferències havien despertat tanta expectació i a tants mesos vista. Perquè el filòsof i conegut articulista Jordi Graupera presentava ‘Una proposta per Barcelona’ quan encara resta més d’un any per a les eleccions municipals. Graupera, però, és dels que vol marcar territori. I sembla ser conscient que només ho farà si s’ajuda de l’anticipació. Que només serà identificat per la ciutadania si interactua amb ella des de ben aviat. I és per això que quan les eleccions municipals queden encara lluny i estan ben sepultades pel panorama polític actual, el més incert que es recorda, Graupera emergeix com una alternativa d’aire fresc. Vol trobar el seu espai en el descontent raonable dels electors.
En aquest sentit eren les seues primeres paraules. «Potser sou aquí perquè trobeu una incoherència entre la força que hem demostrat al carrer i la feblesa de les institucions. O que la mena de disputa que hi ha a l’interior de la política no es correspon amb els nostres desacords reals, sinó interessos que no ens interpel·len». I, és clar, referències a Barcelona i a un possible desaprofitament de les possibilitats de la ciutat.
Graupera, de 36 anys, és natural de Barcelona. I n’exerceix. Deia, per exemple, que «qui té el poder per delegació en les nostres institucions ho pot tenir en la mesura que no és una amenaça per al poder central». I assenyalava la fi de les possibilitats del catalanisme, que «no ens podia dur més lluny del referèndum l’1 d’octubre». És ací on situava el trencament de la política institucional, dels partits amb la gent. «La gent va deixar de ser catalanista per ser, simplement, catalana: subjecta d’uns drets polítics inalienables als quals no estava disposada a renunciar».
L’1 d’octubre, efectivament, ha estat un dels eixos de la conferència. I també els nous actors de la societat civil, més enllà de les entitats autoproclamades. El que descriu com «la densitat civil de la ciutat fins ara domesticada per la política». «En lloc d’instrumentalitzar aquesta riquesa, que neix de l’hostilitat del poder, hauríem de confiar-hi».
També ho ha estat el protagonisme «recuperat» per les ciutats després de segles de domini administratiu dels estats. Tot per situar la batalla actual en un enfrontament entre ciutats i estats. «Les elits decadents tracten d’aturar les ciutats tornant-se cada cop més decadents». Segons el protagonista de la vesprada, el que veurem a Barcelona els propers anys serà una lluita global. «Aquestes eleccions no van només de la recollida d’escombraries, del preu dels lloguers o de les terrasses». «El que està en joc és si volem continuar vivint d’explotar allò que és obvi». I feia referències a la necessitat d’explotar el talent, de ser referència, l’avantguarda, el nucli de la iniciativa. «O convertim Barcelona en el lloc on es fan les preguntes que ningú no s’ha fet encara o serem allà on tothom baixa el cap».
Un discurs emotiu, però també exigent. I que alertava dels reptes que no es poden defugir. Tot amb la presència de persones més que rellevants, com l’ara diputat Quim Torra, Jaume Clotet, Antoni Castellà o Elisenda Paluzie, qui ha obtingut més vots en les eleccions al secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana. El Teatre Victòria s’ha omplert de gent que esperava ser convençuda i, tot apunta, així ho ha estat.
Forta i lúcida
Els discursos tenen un defecte inevitable. Les propostes no es concreten del tot, tot i que es facen amb energia. Graupera demanava decidir entre una ciutat forta i lúnica o una de callada i dòcil. Per triar la primera opció, apostava per una unió del sobiranisme. «Si es presenta unit a les eleccions, guanyarà». I si no és així, Ada Colau mantindrà l’alcaldia. Sense oblidar-se de les possibilitats de Ciutadans.
En el seu intent per despertar els sentiments dels assistents, Graupera insistia molt en les relacions entre els electors, contrastant-les amb les diferències entre els partits. Ho feia a l’inici, però també quan avançava. No hi havia millor manera per empoderar la gent que oferir-los participar en totes les decisions possibles. És per això que Graupera promou «unes primàries obertes» al si de la candidatura promoguda «on es pugui presentar i pugui votar qualsevol, obertes i que guanyi el millor».
Perquè, al cap i a la fi, «les primàries són un símbol de l’esperit de llibertat i de justícia». I, a més, «qui guanyi aquestes primàries guanyarà les eleccions». Ell, ha expressat, les vol guanyar. «Si sóc aquí és perquè crec que me’n sortiria. Però si no les guanyo, perfecte. Hem de deixar de ser les víctimes que es refugien en la unitat per no perdre». Com a colofó, Graupera ha tret de la butxaca un casquet de bala de goma recollit a l’Institut Ramon Llull de Barcelona l’1 d’octubre i que, confessava, el duia des d’aquell al damunt. Ara ja no, per no recordar-se que és una víctima. Segons diu, ha canviat de mentalitat. Ara toquen les primàries.
L’expectació era tal que Graupera ha repetit la conferència a la gent que no ha trobat espai per entrar a la que s’iniciava a les 7 de la vesprada. No sabem com acabarà tot plegat. Però la bona rebuda és inqüestionable. I la campanya per les municipals de 2019 ha començat. L'obri Barcelona és Capital, que liderarà Jordi Graupera. Si les primàries no determinen una altra cosa.