Lleida

‘On el passat es troba amb el futur’

Construir el futur des del coneixement del passat. Aquesta és la intenció de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. El lema és «on el passat es troba amb el futur». I és així com des de les Terres de Lleida s’ha donat visibilitat als monuments, jaciments arqueològics, paisatges naturals, festes, tradicions, museus, biblioteques i arxius per tal de poder mirar enrere i fer funcionar la indústria cultural del territori des del vessant cultural.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les comarques de Lleida tenen un sorprenent patrimoni cultural que ha merescut diferents distincions mundials i s'ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre.

El patrimoni cultural lleidatà està ben reconegut. El 1998, la UNESCO va declarar els jaciments rupestres de l’Arc Mediterrani Patrimoni de la Humanitat. El conjunt d'art rupestre del final de la prehistòria, a l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica, engloba 757 jaciments i pintures rupestres. I d'aquests, 16 vestigis arqueològics estan situats a les comarques de Lleida. Sobresurten la cova dels Vilasos a Os de Balaguer , la Cova del Tabac a Camarasa (Noguera) i les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul.

Les pintures del Cogul, a les Garrigues, daten d’entre el 8000 i el 6000 abans de Crist, van començar a ser descobertes el 1908, quan mossèn Ramon Huguet va seguir encuriosit els nens que deien jugar a matar dimonis i va descobrir que, amb pedres, apuntaven contra uns dibuixos de pintures rupestres. Eren presents a l’anomenada Roca dels Moros, espai de culte durant segles. L’art romànic de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça també ha estat reconegut. Aquest municipi format per vuit petits nuclis de població és conegut pel seu important patrimoni natural i cultural, destacant el conjunt de les seves esglésies d'estil romànic llombard, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.

El reconeixent del conjunt romànic de la Vall de Boí com a Patrimoni Mundial de la Humanitat ha suposat un impuls important per aquesta zona del Pirineu, que ha  experimentat un augment del nombre de visitants que volen conèixer la riquesa arquitectònica formada per les vuit esglésies i una ermita que constitueixen el conjunt romànic i experimentat els bells paisatges naturals que ofereix la vall.

El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d' Erill-la-Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet ( que es va obrir al públic l'estiu passat), l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Una de les seves característiques principals és la seva unitat d'estil arquitectònic. Són construccions bastides durant els segles XI, XII i XIII seguint els models procedents del nord d'Itàlia (romànic llombard) que es caracteritzen per l'acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d'arcs cecs i bandes llombardes. Un dels elements artístics més característics i identificadors de la vall és el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, una de les imatges emblemàtiques més utilitzades en la representació de Catalunya.

Precisament, Crist en Majestat de Sant Climent, present al Museu Nacional d’Art de Catalunya, és possiblement la pintura romànica més destacada d’Europa. Ara, un vídeo-mapping ensenya als curiosos la història i la importància d’aquesta obra miraculosa.

 

Pintures rupestres del Cogul (les Garrigues) / Nelson Souto

 

Festes

I què dir de les festes? La nit de Sant Joan és un patrimoni territorial ben consolidat arreu dels territoris de parla catalana. Lleida no podia ser menys.

El desembre del 2015 la UNESCO va atorgar a les falles i les festes del foc la distinció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les falles incloses en la llista són ​​les que se celebren a Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l’Alta Ribagorça; Arties i Les, a la Val d'Aran; Isil, Alins, Alòs i València d’Àneu, al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Aquesta declaració ha permès a la Vall de Boí l'honor de tenir dos reconeixements de la UNESCO, atès que el 30 de novembre de 2000 es va declarar el seu conjunt romànic –format per vuit esglésies i una ermita– Patrimoni Mundial, tal com s'ha dit.

El Pirineu, decorat pel blanc de la neu que acostuma a ser perenne, s’encén de lluernes de processons durant la nit de Sant Joan. Els balls al voltant de la foguera fins l’alba marquen l’inici de l’estiu.

Falles de Pont de Suert. Alta Ribagorça / Manel Pueyo

 

Fortificacions

Parlem ara d’un aspirant a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat. La Seu Vella de Lleida vigila la ciutat des del seu turó. L’antiga catedral va ser consagrada el 1278. Durant el gòtic va adquirir el màxim esplendor i va canviar de funció el 1707, amb la victòria de Felip V, qui malgrat meravellar-se de la bellesa d’aquest monument, el va militaritzar.

Aquest monument era conegut com ‘lo Castell’. I de castells originals, a Lleida, hi ha molts. A la capital trobem el Castell de Rei i el de Gardeny, construït al segle XII i militaritzat a finals del segle passat. Un canvi que va fer que els mateixos nadius el deixaren de reconèixer. Ara, Gardeny és un museu que ens mostra la vida dels guerrers de l’Ordre que va impulsar la seua construcció. L’any 49 abans de Crist, Juli César va guanyar la batalla decisiva sobre Pompeu. El 1149, Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat als musulmans des del mateix lloc, que esdevindria punt de victòria. El 1772 seria militaritzat.

Més enllà de la capital, a les comarques de la Noguera, la Segarra o l’Urgell també hi ha castells procedents d’una època de disputa entre cristians i sarraïns. Castell de Mur (Pallars Jussà), el de l’Aranyó (Segarra)-on va nàixer l’escriptor Manuel de Pedrolo ara tot just fa 100 anys-, o el de Concabella (Segarra)-que acull, precisament, l’Espai Pedrolo, una exposició permanent dedicada a l’escriptor-, en són alguns exemples.

El paisatge medieval encara té vigència a l’interior de Catalunya. I el vessant més morisc el trobem a prop de la Franja de Ponent, a la subcomarca del Baix Segre, on els presseguers donen color viu al paisatge i la floració és un gran atractiu per a allò que coneixem com a fruituirsme, del que aquesta zona és referència indiscutible. Tampoc manquen, però, monuments que decoren encara més el paisatge. El monestir d’Avinganya, a Seròs (Segrià), data del segle XIII. També al Segrià, a Massalcoreig hi ha un altre monestir que va pertànyer al Cister. Poblet, Santes Creus -aquests dos ja a Tarragona- o Vallbona de les Monges -Urgell- també tenen molt a dir en aquest sentit, atès que formen la ruta del Cister.

Els castells medievals també ofereixen rutes per visitar-los. Tots formen un conjunt que esdevé un dels atractius turístics més suggestius de la plana de Lleida. El de Montsonís, Montclar, les Pallargues, Florejacs, Vicfred, Mur i la Floresta estan entre els més destacats. D'altra banda, les Terres de Lleida són riques en jaciments prehistòrics i la zona de la Conca Dellà conserva restes de l’era cretàcica, quan la terra estava encara habitada per dinosaures, i es pot visitar el Museu de la Conca Dellà.

 

Gastronomia i museus

A la localitat d’Agramunt, Urgell, la història també va lligada a la gastronomia. Rere la portalada romànica més cridanera del país hi ha tot un centre històric no menys visible i una tradició pròpia de torrons i xocolata que el converteixen en un indret únic. I tradició culta. Guillem Viladot resta homenatjat amb el museu Lo Pardal, de poesia visual. Josep Guinovart va arribar a Agramunt per la guerra i el seu llegat artístic es reuneix a l’Espai Guinovart, construït sobre l’antic mercat del municipi.

Però hi ha més museus i encara més transcendents. El Museu de Lleida exhibeix de manera permanent més de 950 obres d’art datades entre la prehistòria i el segle XVIII i que pertanyen a les antigues col·leccions del Bisbat de Lleida, de la Diputació i del Capítol Catedralici.

La rica col·lecció arqueològica de l’Institut d'Estudis Ilerdencs servirà per mostrar la diversitat de les cultures, mitjançant diversos objectes i reproduccions com la de la Roca dels Moros del Cogul o l’exhibició del baptisteri de Bovalar (Seròs). Després de l’època andalusí, trobem el magnífic joc d’escacs d’època fatimita, provinent d’Àger i tallat en cristall de roca. L’àmbit enllaça amb el de la conquesta de Lleida i la restauració de la diòcesi lleidatana, que també mostra els nous corrents artístics i el romànic del segle XIII. I, després, trobem l’època d’esplendor cultural i artística de les terres de Lleida, als segles XIV i XV, on es parla de la construcció de la Seu Vella i de tota l’època gòtica i la seva societat, amb una rellevància especial pel que fa a l’Escola de Lleida.

També a la capital del Segrià hi ha el Museu d’Art Jaume Morera, que ens descobreix l’escultor surrealista Leandre Cristòfol. A només de vuit minuts caminant es pot visitar, també, el Centre d’Art la Panera, de caire contemporani. Per girar la mirada enrere dins del mateix art podem anar a la Seu d’Urgell, on hi ha el Museu Diocesà amb documents del segle X. Del mateix esperit són l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu o el de la Vall d’Aran, que donen alternatives culturals al turisme de muntanya. Si volem viatjar encara més lluny en el temps, el Museu de la Noguera ens trasllada a l’era islàmica. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ens mostra el romànic i a Cervera podem conèixer el treball del camp abans de la mecanització. El Museu de l’Urgell, a Tàrrega, està especialitzat en arqueologia.

Mirador del Cretaci. Coll de Nargó. Alt Urgell / Oficina de Turisme de Coll de Nargó

 

Museu Diocesà de Lleida amb la Seu Vella de fons / Jordi V. Pou

Turisme pretèrit

Tota història ens remet a moments de memòria obligada. Alguns episodis, tristos, són dignes de recordar per evitar nous esdeveniments similars. Al barri del Maset, a Tàrrega, es descobrí un cementiri jueu de dimensions esgarrifoses amb unes 300 víctimes que havien perdut la vida de manera violenta. Un holocaust medieval que es pot relacionar amb el de la II Guerra Mundial. Llavors, precisament, centenars de jueus que fugien del règim nazi arribaren als Pirineus, on van intentar refugiar-se i van trobar l’ajut de pallaresos i aranesos, que els protegiren malgrat el perill que això suposava tot just quan Franco acabava de guanyar la guerra. Per recordar aquest acte de valentia, resta la ruta Perseguits i Salvats per promocionar el turisme cultural, històric i de memòria.

També històric és el patrimoni industrial, amb molt valor arreu de Catalunya i també, com no, a Lleida. Al municipi pallarès de la Torre de Capdella s’homenatja un conciutadà il·lustre elemental per al progrés del país. Parlem d’Emili Rius, qui va pensar en interconnectar la trentena de llacs que hi ha a la zona per fer electricitat a l'engròs. A inicis del segle XX, l’electricitat era gairebé un luxe. Emili Riu va ser pioner en la difusió d’aquest bé, si bé va ser eclipsat per l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, que la va saber diversificar en l’àmbit empresarial. Tant que Pearson va adquirir la companyia de Riu el 1923. La central hidroelèctrica del pallarès continua en actiu i el museu de Capdella, integrat en la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ofereix visites guiades que es complementen amb una excursió en telefèric durant l’estiu que arriba fins l’estany Gento.

Hi ha llocs on la indústria respectà la natura. I Lleida en té molts. Un exemple és l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a Mollerussa, on és gairebé impossible trobar un racó que no estiga distingit pel verd en aquesta immensa extensió agrícola. Abans, però, aquesta era una zona aspra on l’aigua del Segre no arribava. Des de 1853 començaren les obres que canviaren un terreny que ara és patrimoni de tots gràcies a l’enginyeria.

 

Festes i arts il·lustres

Tot un paisatge condicionat per la tradició que també manté vives celebracions i esdeveniments dignes de visitar. Com el Carnaval de Solsona, el Misteri de Passió de Cervera, la Diada dels Raiers de la Pobla de Segur o l’Aplec del Caragol de Lleida, de caire gastronòmic. També eminentment turístic és el Mercat Romà celebrat a Guissona (Segarra), totalment ambientat en una època que també és present al Parc Arqueològic i el Museu Eduard Camps, establerts a la mateixa població de la Segarra. Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà, també manté un assentament romà històricament anomenat Aeso. I al Museu de Lleida es poden contemplar fins i tot armes d’una època encara present a terres ilerdenques. La fortalesa de Vilars, a les Garrigues, també entra dins d’aquesta col·lecció de llocs de visita obligada.

I si ens aproximem més als nostres dies, poden rescatar l’obra de Gaudí a través dels seus deixebles. Per exemple, de l’arquitecte Bernadí Martorell, artífex de la construcció d’un cementiri inèdit en termes artístics a Olius (Solsonès). A Cervera, Cèsar Martinell, un altre dels deixebles del reusenc, va construir l’edifici conegut com el Sindicat, una mena de catedral del camp. El primer edifici fet amb formigó armat en tot l’Estat és obra de Rubió i Bellver, també modernista, i continua vigent a la localitat de Raimat, al Segrià. I a la pobla de Segur, la Casa Mauri, una torre d’estiueig d’inicis del XX, amb mosaics de Lluís Bru i Salelles, dóna més aire modernista a la zona que també té bona presència a la ciutat de Lleida.

Per gaudir de la cultura en directe, FiraTàrrega ofereix teatre al carrer en cada racó de la capital de l’Urgell. La Fira de Titelles de Lleida és únic en el seu àmbit, com també ho és el Festival de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, també celebrat a Lleida per donar entrada aquest sector al mercat europeu. A Cervera, per Setmana Santa, se celebra el Festival de Pasqua i per estiu arriba el Festival de Música Antiga. El de caire contemporani se celebra a Tàrrega, a l’Embarrat, una antiga fàbrica que serveix per acollir aquesta mena d’esdeveniments que arrepleguen les tendències culturals. Per als més menuts hi ha el festival de pallassos BUUUF!!! a Alcoletge (Segrià), el Montgai Màgic al mateix poble o el Gargar Festival de Murals i d’Art Rural de Penelles.

Les comarques de Lleida ofereixen tota mena d’experiències als seus habitants i també als visitants. Un territori connectat per rius i separat per muntanyes que fa possible qualsevol tipus de turisme i per a qualsevol tipus de turista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.