PSOE i Junts encaren la recta final de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. L'acord està encarrilat, segons fonts de Junts, i l'entesa podria ser imminent. Les converses l'intercanvi de documentació durant aquest cap de setmana han permès fer passos endavant sobre l'abast de la futura llei d'amnistia i aspectes que fins ara els socialistes mantenien fora de l'àmbit d'aplicació de la norma. El secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, va arribar aquest diumenge a Brussel·les per rubricar l'entesa, igual que el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el president del grup al Parlament, Albert Batet. La presidenta de Junts, Laura Borràs, s'ha desplaçat també aquest dilluns a la capital comunitària.
Les dues delegacions es podrien reunir novament aquest dilluns per rubricar el document. Els socialistes donaven pràcticament per fet un acord la setmana passada, però els plans van quedar trastocats després de l'anunci d'acord amb ERC per discrepàncies sobre la lletra petita de la llei d'amnistia.
Les converses del cap de setmana han permès fer avenços. Segons fonts de Junts, els socialistes han fet concessions i hi haurà una entesa en les pròximes hores si el PSOE no fa passos enrere.
El PSOE es mostra també optimista sobre la possibilitat d'entesa. Aquest dissabte els socialistes van comunicar l'aval de la seva militància –amb un 87% dels suports- a aquestes negociacions, i el mateix Cerdán va apuntar que el PSOE està "més a prop d'aconseguir la investidura de Pedro Sánchez".
Si es rubrica l'acord, el següent pas serà la presentació de la Llei d'amnistia al registre del Congrés dels Diputats. El PSOE vol que el document vagi signat per totes les formacions que li donen suport, això és PSOE, Sumar, Junts, ERC, PNB, Bildu i BNG, amb qui María Jesús Montero signarà un acord aquest mateix dilluns.
En paral·lel, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, anunciarà la data de la investidura. Armengol pot fer-ho amb una antelació de només 24 hores –tal com va fer Ana Pastor en la investidura de Mariano Rajoy- i no es descarta cap calendari, tampoc que el debat tingui lloc aquesta mateixa setmana.
El PSOE espera d'aquesta manera una investidura en primera volta, amb majoria absoluta gràcies als suports de totes les formacions amb qui ha negociat. Sumen 178 escons, i si s'hi suma també de Coalició Canària arribarien als 179 vots a favor i 171 en contra, de manera que no hi hauria necessitat de repetir una votació i que Sánchez fos investit per majoria simple 48 hores després.
Asens situa l'acord entre PSOE i Junts en les pròximes hores o "demà com a molt": "Estem a la recta final"
El negociador per part de Sumar Jaume Asens ha situat l'acord entre el PSOE i Junts en "les pròximes hores o com a molt demà". "Estem a la recta final. Però és veritat que, a vegades, quan ets a pocs metres de la meta pots tenir ensurts. No veig cap obstacle important perquè l'acord no es pugui firmar en les pròximes hores i puguem tenir investidura aquesta mateixa setmana", ha afegit en una entrevista a RNE. Segons Asens, s'està "afinant la lletra petita" de la llei d'amnistia i acordant els "últims serrells". Es tracta, segons ha explicat, que no hi hagi ambigüitat en el redactat perquè els jutges es limitin a aplicar la llei.
Tenint en compte que moltes vegades els jutges "tenen la temptació de suplantar el legislador", Asens ha defensat la necessitat de ser "molt precisos" en el redactat de la llei d'amnistia perquè no hi hagi confusió.
D'altra banda, ha admès que hi ha risc que la "competència malaltissa" entre Junts i ERC sigui un "focus d'inestabilitat" durant la legislatura. S'ha mostrat partidari d'intentar resoldre la situació perquè aquesta competència no faci "descarrilar" la legislatura. I ha afegit que "és un risc que s'haurà d'afrontar".
Sumar veu "imminent" l'acord entre PSOE i Junts i espera que la investidura se celebri aquesta setmana
El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, veu "imminent" l'acord entre el PSOE i Junts i espera que la investidura de Pedro Sánchez se celebri "aquesta setmana". En roda de premsa, Urtasun ha apuntat que l'acord permetrà l'inici de la legislatura, i així desplegar "l'agenda social que Sumar ha pactat amb el PSOE" que passa, entre altres, la reducció de la jornada laboral, l'increment del Salari Mínim, la reforma de l'acomiadament i les polítiques feministes. "Aquesta investidura que estem tancant en les últimes hores permetrà obrir una nova etapa en el diàleg territorial", ha dit, i "tirar endavant l'agenda social". "Els espanyols van votar un govern de coalició progressista i l'estem a punt d'aconseguir".
Urtasun també ha criticat les "actituds antidemocràtiques" del PP, que "hauria de recordar que va perdre les eleccions" i "assumir la seva tasca d'oposició". "Els diputats que conformaran la majoria són diputats que els espanyols van votar i representen la voluntat dels espanyols", ha recordat, i "és impropi d'un partit com el PP que alimenti actituds antidemocràtiques".
Segons el portaveu de Sumar, les discrepàncies entre PSOE i Junts que han impedit que l'acord s'hagi subscrit fins ara són de caràcter "tècnic", però hi ha una "voluntat inequívoca de totes les parts". "Som optimistes i creiem que en les pròximes hores es podrà anunciar aquest acord", ha dit.
Pel que fa al contingut de la llei, Urtasun ha afirmat que no ha d'especificar "noms i cognoms" però sí totes les accions relacionades amb el "conflicte polític". "Creiem que s'ha de vincular a l'octubre del 2017 i a les persones que arrosseguen causes penals. Aquest ha de ser l'àmbit d'aplicació i és el que s'està negociant", ha dit.
Un centenar de juristes defensa l’amnistia i critica els “atacs” de la dreta a les institucions democràtiques
Un centenar de juristes han signat un manifest a favor de la llei d’amnistia i contra “els intents desestabilitzadors i els atacs a les institucions constitucionals organitzats per la dreta”. El manifest recorda que la democràcia espanyola ja ha viscut altres amnisties, que aquesta figura està emparada en el dret internacional i que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està caducat des de fa 5 anys tot i que avui es reuneixi d’urgència per valorar una llei que no ha estat registrada al Congrés. A més, consideren que l’amnistia pot ajudar a “normalitzar” les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol.
El manifest, titulat ‘Juristes per l’amnistia, la democràcia i la convivència’ i obert a més firmes, mostra la preocupació dels signants pels atacs a una “possible i necessària” llei d’amnistia i per la “desestabilització” de les institucions “organitzada per la dreta”. Els promotors del manifest el volen remetre a les institucions europees.
El manifest està signat per juristes com el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, l’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías, l’exjutge Baltasar Garzón, el diputat de JxCat al Parlament i exdegà de l’ICAB Jaume Alonso-Cuevillas, el senador d’ERC i catedràtic de dret penal Joan Josep Queralt, els dirigents dels comuns Jaume Asens i Gerardo Pisarello, el lletrat del Parlament i exdirigent d’ERC Joan Ridao, i alguns jutges i magistrats en actiu i jubilats, fins i tot del Tribunal Suprem, així com catedràtics de dret, advocats i funcionaris de l’Agència Tributària o la Seguretat Social, entre altres.
El text assegura que la democràcia i la Constitució van arribar a Espanya “malgrat” la dreta política i recorda que el PP va ser fundat per set ministres de la dictadura franquista i ha votat en contra de totes les iniciatives per condemnar la dictadura debatudes al ple del Congrés. També recorda que quan el 1978 el ple del Congrés va aprovar el dictamen de la Constitució, la meitat dels diputats de la llavors Aliança Popular (avui PP) no van votar a favor.
Segons els signants, “s'està intentant generar artificiosament un problema jurídic pels qui vulneren la Constitució cada vegada que interessa als seus objectius polítics, incomplint el desenvolupament dels drets socials, incomplint els drets fonamentals de les persones i instrumentalitzant les institucions de forma partidista, com passa amb el bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des de fa 5 anys, mantenint l'òrgan que es va triar durant el govern de Mariano Rajoy el desembre del 2013, amb majoria conservadora”. Així, opinen que el CGPJ, “en lloc d'assumir la seva realitat caducada i contrària a la norma, trencant el seu paper institucional, mentre incompleix les seves obligacions i terminis per als informes preceptius sobre projectes normatius de forma sistemàtica, o és incapaç de regular la càrrega de treball de la judicatura, fa posicionaments polítics aliens a la seva funció sobre futuribles textos jurídics i sobre la situació política com si fos un partit polític”.
El manifest explica que l'indult, la renúncia a l'acció penal, l'amnistia o altres figures jurídiques equivalents s'han utilitzat a diferents llocs del món. Com a Espanya, amb normalitat. A França, Itàlia o Suïssa hi ha lleis d'amnistia. A Portugal, es va aprovar una amnistia per a joves el 18 de juliol passat, per la visita del Papa. L'amnistia és una figura recollida a tractats internacionals en vigor a Espanya i també a diferents lleis vigents aprovades en el període constitucional, com el reglament general del règim disciplinari del personal al servei de l'administració de justícia, la Llei d'Enjudiciament Criminal o la Llei de Memòria Democràtica. L'únic límit excloent per a l'amnistia al dret espanyol, com en altres democràcies, són els crims internacionals: els delictes de genocidi, lesa humanitat o crims de guerra. Els objectius de les amnisties, segons el dret internacional vigent, són encoratjar la reconciliació social i contribuir al restabliment de les relacions normals a la vida d'un país.
Els juristes diuen que la Constitució no prohibeix l'amnistia, que opera sobre les conductes, però sí que prohibeix els indults generals, que operen sobre les condemnes penals fermes. La prohibició de l'indult general no va impedir que l'1 de desembre de l’any 2000, un sol Consell de Ministres del president Aznar (PP), aprovés 1.443 indults, sense al·legar cap motiu d'interès general. El PP tampoc no es va oposar a l'indult del qual es va beneficiar el general Alfonso Armada l'any 1988, condemnat a 30 anys de presó per ser el màxim responsable de l'intent del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. L'amnistia de delictes fiscals ha estat utilitzada diversos cops a la democràcia espanyola per tots els governs menys l'actual, inclosos els del PP, essent les més importants les dels anys 1984, 1991 i 2012.
Per això, consideren que “només es pot qualificar de pura demagògia que organitzacions de juristes amb meres finalitats partidistes qualifiquin de trampes processos normatius encara no iniciats, o defineixin apocalípticament com el principi del final de la democràcia, l'aprovació de normes en seu parlamentària, i per majories qualificades”. “L'amnistia no suposa la despenalització d'una conducta, sinó l'aplicació excepcional d'una institució jurídica per normalitzar una situació conflictiva, en aquest cas la normalització de les relacions entre Catalunya i la resta de l'Estat després de les tensions independentistes de la dècada passada, tensions que gràcies als esforços de la societat catalana i de l’espanyola els darrers anys s'han anat atenuant, i que podrien desaparèixer definitivament gràcies, entre altres mesures, a una possible amnistia”, asseguren.
Tots aquests motius mouen els juristes a donar suport públicament al fet que la majoria parlamentària pugui aprovar mesures com ara una llei d’amnistia per “contribuir a normalitzar la situació política entre Catalunya i l'Estat”, i demanen que cessin els “intents desestabilitzadors i els atacs al funcionament normal de les institucions constitucionals”, permetent que siguin, respectivament, els processos parlamentaris i de control constitucional pel Tribunal Constitucional, els qui decideixin “sense pressions ni ingerències” sobre l'aprovació de lleis i l'examen de la seva constitucionalitat, si escau.