–Va deixar el Ministeri de Sanitat en plena pandèmia per presentar-se a les eleccions catalanes. Entén que hi haja gent a qui li pogueramolestaraquella decisió?
–Ja vaig donar les explicacions pertinents. Als qui deien que marxès els hi va molestar, i quan vaig anunciar que marxava volien que em quedés. Jo vaig deixar un procés de vacunació iniciat, i els terminis anunciats s’estan complint. Ja vaig donar les explicacions pertinents.
–Per aplicar l’estat d’alarma no era necessari centralitzar competències. Per què van decidir fer-ho?
–Perquè no sabíem l’abast del que se'ns venia i perquè s’havien de prendre mesures que només es podien prendre en el marc d’un estat d’excepció com és l’estat d’alarma. Mesures que limitaven alguns drets fonamentals, com ara el dret a la mobilitat o el dret de reunió, que requerien de facultats que ens vam haver d’atorgar i que, a més a més, va ratificar el Congrés dels Diputats sense cap vot en contra en la primera aprovació.
–Al País Valencià va causar malestar la no inclusió de totes les àrees de salut en el pas a la fase u de la desescalada. El president Ximo Puig, molt enutjat, va dir en aquell moment que "lleialtat no és submissió", mentre que la consellera Ana Barceló diu que encara no en coneix els motius exactes. Les dades que presentava el País Valencià eren òptimes. Com s’explica això?
–Tinc una magnífica opinió de la feina que han fet el president Puig i la consellera Barceló durant la pandèmia. Vostè m’està parlant d’un episodi molt concret, i recordarà perfectament les declaracions posteriors que va fer el president Puig, manifestant una col·laboració i una entesa entre el Ministeri i la Comunitat Valenciana molt correcta.
–Però entendrà que aquella primera reacció no desprenia entesa...
–Ho entenc tot, però li dic que el mateix president Puig va fer declaracions posteriors a les quals vostè es pot remetre.
–I què va canviar? Per què pensa que en un primer moment va dir allò?
–Penso que el mateix president Puig va fer unes declaracions en aquest sentit, i que la tasca que ha fet la Comunitat Valenciana és enorme. Sap què penso? Que a la ciutadania l’interessa veure què passarà, no què ha passat. El que està passant és que hi ha un ritme de vacunació que està progressant molt bé. Vaig tindre ocasió de comprovar-ho aquest dilluns [dia 19] en la visita que vaig fer amb la consellera Ana Barceló al centre de vacunació de la Ciutat de les Arts i les Ciències, i cal felicitar la ciutadania valenciana i el sistema sanitari valencià per l’enorme esforç que estan fent.
–El Tribunal Constitucional ha dit que el primer confinament no era constitucional, què en pensa d’aquesta resolució?
–Penso que vam fer el que havíem de fer. En aquell moment calia prendre decisions per salvar vides i el Govern d’Espanya, del qual jo en formava part, va prendre les decisions adients per actuar en aquest sentit. El que diu el TC és que feia falta un estat d’excepció reforçat per prendre aquestes mesures. Ho dic també perquè alguns que ho critiquen defensaven justament el contrari.
–Canviant de tema, com valora Salvador Illa l’organigrama de Govern format per Pere Aragonès?
–Crec que és la repetició d’un fracàs. És l’esquema d’un govern bipartit que ha vingut funcionant a Catalunya els darrers cinc anys i col·laborant i sostenint governs des d'en fa deu, amb el suport parlamentari de la CUP. Quant a l’organigrama, tothom pot organitzar com vulgui el seu Govern, però hi ha coses que criden una mica l’atenció. Per exemple, que una mateixa conselleria s’ocupi d’Empresa i Treball. Crec que fora bo distingir aquestes dues competències. O per exemple, en la concentració de la Conselleria d’Economia i Hisenda hi ha coses que, en principi, no haurien d’estar, com ara les decisions sobre els mitjans de comunicació amb la Secretaria de Difusió.
–Pel que fa al Govern espanyol, aquest també ha experimentat canvis. Li sorprèn que una cartera com la de Política Territorial, molt relacionada amb les relacions entre el Govern espanyol i el català, passe d’estar dirigida per Miquel Iceta a liderar-la, de manera sobtada, una persona com Isabel Rodríguez, qui no ha tingut, segur, tants vincles amb Catalunya?
–No, perquè la política del Govern d’Espanya en relació a Catalunya no depèn de l’acció d’un ministeri, sinó de tot el Govern, i a més a més la relació la condueix directament el president del Govern. Que ningú dubti que en Miquel Iceta com a ministre de Cultura i Educació i el PSC en tindran una influència molt important.
–Li ha sorprès la substitució de José Luis Ábalos com a ministre? Semblava que era un puntal de l’executiu.
–Tinc una relació d’amistat amb José Luis Ábalos. És una persona que sap el que significa formar part d’un projecte col·lectiu, tal com ell mateix ha dit a la carta de comiat. Ha fet una tasca magnífica en un moment molt complicat, ha arribat el moment d’obrir una nova etapa i s’han pres unes decisions. Així és com funcionen els projectes col·lectius. Els qui hi creiem estem sempre disposats a fer el que se’ns demani, i entenem que hi ha moments en què cal obrir noves etapes. Miquel Iceta ho va fer a Catalunya demanant-me a mi que encapçalés la candidatura dels socialistes a les eleccions.
–El fet que vostè assumira la candidatura tenia una explicació: es deia que les enquestes no eren del tot favorables al PSC amb Iceta com a candidat. Almenys, aquesta era l’explicació del partit. Ara hi ha hagut la substitució d’un ministre que vostè mateix ha elogiat, però no hi ha cap explicació de fons.
–Sí que n’hi ha. L’explicació pot agradar o no: s’ha obert un nou temps. Em remeto a les explicacions que va donar la persona a qui pertoca prendre aquestes decisions, que és el president del Govern, i les que va donar José Luis Ábalos. Pot agradar o no, i pot no entendre’s, fins i tot...
–De fet, no s’acaba d’entendre.
–Hi ha gent que està en política per estar-hi, simplement. Nosaltres hi estem per servir, i subordinem les qüestions individuals. És pot no entendre, però és la nostra manera de fer política.
–En tot cas, hi ha hagut una gran reformulació a Moncloa per part del PSOE tot just quan les enquestes no van bé alssocialistes. Les eleccions a Madrid han estat un toc d’alerta per al partit?
–No hi ha hagut una reformulació per part d’un partit, sinó per part del president del Govern, que és qui té la facultat per remodelar el seu equip. Es tracta d’iniciar una nova etapa de la legislatura, que ara està centrada en la recuperació, per aprofitar al màxim els fons europeus i perquè la recuperació sigui digital, ecològica, justa i feminista. Per això el president fa una reconfiguració del seu executiu, i també del seu propi gabinet. Respecte a les eleccions de Madrid, crec que s’equivoca qui extrapola el resultat al conjunt d’Espanya. Madrid té unes particularitats. Hi ha molta volatilitat, molt de neguit i molta ansietat a la política espanyola. El 14 de febrer, amb la victòria del PSC a Catalunya semblava que tot estava dominat pels socialistes, amb les eleccions a Madrid del 4 de maig ja semblava que no, quan es van fer les primàries del PSOE a Andalusia tornava a semblar una altra cosa... El que ha de fer un governant, i des del meu punt de vista és el que està fent Sánchez, és governar i prendre les decisions que calguin perquè el país progressi i es transformi, i no estar tan pendent de les enquestes i dels comentaris. Quan es treballa així és quan s’obtenen bons resultats.
–Canviant de tema, des del PSC sempre han defensat la necessitat de no perjudicar les institucions d’autogovern. La creació d’allò que han anomenat govern alternatiu no és, en si, una manera de treure credibilitat institucional al Govern de la Generalitat?
–No. Creiem que una manera de fer bona oposició és fent un bon govern. A les democràcies amb més tradició d’Occident, les anglosaxones, el shadow cabinet és una figura reconeguda i establerta. A Catalunya hi ha un precedent d’això, el govern alternatiu de Pasqual Maragall el 1999, i a mi m’ha semblat bé organitzar així l’oposició. Sorprèn el neguit amb què alguns reben aquesta notícia. Potser és l’indicador que no fem les coses tan malament.
–Però a banda del simbolisme, aquest govern alternatiu té més capacitatque l’oposició que podria fer altre partit?
–No és cap simbolisme, és una manera d’organitzar l’oposició molt poc simbòlica i molt real. Hi ha unes reunions amb unes responsabilitats, amb un consell tècnic, dos comissionats, secretària general, propostes que donem a conèixer, fiscalització de la tasca del Govern... No hi ha res de simbòlic, hi ha molt de real i ho continuarem fent. Jo el que vull és que Catalunya vagi bé, i el que veig és que l’arrencada del Govern Aragonès és molt fluixa; m’esperava més d’ell i m’ha decebut. És un president del ‘no’: no al diàleg entre catalans, no a anar a la conferència de presidents, no al consell de política fiscal i financera, no, no, no... És un president a mitges: va al sopar inicial del Mobile World Congress però no vol ser-hi, va al Cercle d’Economia però no es vol fer la foto... I és un president per a mitja Catalunya: només enraona amb aquells que pensen com ell. Nosaltres continuarem insistint en les nostres posicions polítiques i col·laborant amb lleialtat. No sé si em podrien assenyalar algun cap de l’oposició que hagi ofert quatre pactes només arribar. Nosaltres n’hem ofert quatre al senyor Aragonès: un contra la COVID-19, un pels fons europeus, per implicar-me en allò que calgui; un pel pluralisme i refundar els mitjans públics de Catalunya, que són molt poc plurals, més aviat sectaris i no compleixen l’objectiu que marca la llei de cohesionar la societat catalana; i un altre per fer una llei electoral a Catalunya, que encara no la té. Crec que, si més no, estic en el nivell alt dels responsables de l’oposició a l’hora d’oferir mà estesa. Ara, jo he de denunciar el fet que el senyor Aragonès es va comprometre a fer un pressupost en paral·lel a la seva investidura, tal com ell mateix va dir, ha estat l’únic president que ha necessitat tres sessions d’investidura per obtenir la confiança de la cambra i en cap d’elles no va explicar, tal com es va a comprometre, el projecte de Pressupostos del 2021. I això és molt perjudicial per a Catalunya, perquè deixem d’ingressar uns 2.000 milions d’euros que convenen ara als ciutadans. També he de denunciar que amb els fons COVID que el Govern d’Espanya va transferir a fons perdut al Govern de la Generalitat s’han dedicat a pagar documentals a favor del procés...
–Bé, aquesta és la feina d’un cap de l’oposició normal, no té a veure amb el govern alternatiu...
–Jo puc organitzar l’oposició com em sembli convenient: puc decidir trepitjar territori, estar al despatx, fer propostes, pactes... jo decideixo com m’organitzo, i ho faig prenent exemple de les democràcies sòlides, com les anglosaxones, i seguint l’exemple de la persona que jo admiro, que és Pasqual Maragall.
–En una piulada seva del 16 de juliol deia que s’havia reunit el govern alternatiu i que “hem aprovat un pla de xoc que recull 26 accions socials englobades en sis eixos d'acció, que beneficiarien 2.700.000 catalans i catalanes, amb una inversió total de més de 1.500 milions d’euros”. Creuen que anuncis com aquest poden generar confusió entre la ciutadania? Al final, vostès no tenen capacitat per impulsar cap d’aquestes mesures i no poden fer les inversions que diuen que faran.
–Com que no tenim la capacitat d’aprovar? Jo en el meu govern alternatiu puc aprovar el que em sembli pertinent i puc explicar a la ciutadania que el govern alternatiu de Catalunya ha pres aquesta decisió i que posa a la seva disposició i a la dels grups polítics una proposta. Sap amb què s’ha confós a la ciutadania? Amb el Consell per la República i amb l’intent que s’ha fer de subvertir les institucions de Catalunya. Fent oposició com déu mana no es confon la gent.
–Diu que s’han intentat subvertir les institucions...
–Sí, s’han intentat crear institucions paral·leles.
–En quin moment?
–Amb un Consell per la República...
–Però el Consell per la República no s’ha adjudicat en cap moment la legitimitat representativa o executiva de Catalunya.
–Hi ha hagut un intent de crear institucions paral·leles...
–En quin moment concret, segons vostè, s’han intentat subvertir les institucions?
–Coses com el Consell per la República generen una imatge distinta de la real, que és la que representen institucions com el Parlament o la Generalitat, que són les que voten els catalans i les catalanes.
–Abans parlava dels mitjans públics catalans. Un altre dels elements bàsics que ara genera debat polític és el model d’immersió lingüística, i el seu partit ha arribat a proposar matisos per a aquest model d’escola catalana. Quina posició en té?
–La mateixa que el meu partit: sempre a favor que el català sigui el centre de gravetat de l’ensenyament a Catalunya i que es respectin els drets lingüístics de totes les persones. I que quan s’acabi el procés d’ensenyament es dominin tres llengües: el català, el castellà i l’anglès.
–Respectar els drets lingüístics vol dir, segons vostè, fer més hores de classe en castellà en determinades zones de Catalunya?
–Vol dir respectar els drets lingüístics.
–Podria matisar-ho?
–Vol dir respectar els drets lingüístics. Tothom ho entén.
–No tothom entén de la mateixa manera aquesta frase.
–Jo interpreto el que interpreto. Respectar els drets lingüístics vol dir respectar els drets lingüístics. Vostè pregunta i jo responc, no?
–Però permeta’m que insistisca.
–Respectar els drets lingüístics vol dir respectar els drets lingüístics.
–D’altra banda, vostè citava Pasqual Maragall com a referent seu. Molta gent que militava en el PSC en aquella època ha canviat de partit i ha adoptat altres posicions. La deriva del partit ha fet que molta gent l’abandone.
–Què em vol dir?
–Que molta altra gent ja no forma part del PSC...
–Jo tinc com a referent Pasqual Maragall, molta gent va marxar després del partit, i jo encara hi continuo.
–Pasqual Maragall va fer un govern amb Esquerra Republicana. Vostè en cap cas ha contemplat aquesta possibilitat.
–Com que no l’he contemplada? ERC va firmar un cordó sanitari contra el PSC, li passaré a vostè el document perquè se’l miri. Són ells els qui no van voler saber res de nosaltres.
–Em referisc al fet que vostè en campanya mai no va obrir-se a aquesta possibilitat.
–Jo no he posat cap cordó sanitari contra cap partit, llevat de Vox. Jo vaig dir que si guanyava les eleccions optaria a la investidura i és el que vaig intentar fer.
–Canviant de tema, unavegada concedits els indults, creu que caldria buscar mesures per possibilitar el retorn dels exiliats?
–No. Crec que la gent que està fora de Catalunya i que va eludir les conseqüències dels seus actes el que ha de fer és venir, posar-se a disposició de la justícia i fer front a les conseqüències de les decisions que van adoptar.
–Una de les qüestions que buscaven amb els indults era impulsar el “retrobament” i el diàleg entre l’independentisme i l’Estat. Creu que això és possible quan, a banda, hi ha milers de personesencausades per l’organització de l’1 d’octubreo per fets relacionats?
–El que crec que ha quedat clar és que s’ha de respectar l’estat de dret, i qui no el respecta ha de fer front a les conseqüències. Per al retrobament el que cal és diàleg entre catalans i, per tant, una taula de diàleg a Catalunya.
–Pensa que la justícia espanyola ha respectat l’estat de dret?
–La justícia espanyola és una de les millors justícies europees i respecta l’estat de dret. No el respecta qui el vulnera.
–Si el Tribunal Europeu de Drets Humans desestima la sentència del Tribunal Suprem, pensarà que la justícia espanyola haurà respectat l’estat de dret?
–La justícia espanyola és una de les que menys esmenes rep des dels tribunals europeus.
–D’altra banda, el Govern espanyol té marge per maniobrar en relació a la causa del Tribunal de Comptes?
–Crec s’ha de respectar sempre l’estat de dret i s’han d’assumir es conseqüències de no respectar-lo.
–Però creu que cal reformular aquest tribunal perquè tingui un caràcter menys polític?
–No. Penso que és bo que aprenguem de les experiències per millorar el sistema judicial i en concret el Tribunal de Comptes, que no és un òrgan judicial, sinó administratiu, i les decisions poden ser recorregudes a la justícia. Té una funció, que és fiscalitzar com s’administren els diners públics dins del marc existent.
–Què pensa del fet que l’Institut Català de Finances pugui avalar les fiances imposades pel Tribunal de Comptes?
–Estem a l’espera d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries per saber si això és o no conforme a dret. Si ho és, decidirem conforme a això el nostre vot.
–En algun moment, al si del PSC i el PSOE, s’ha arribat a valorar l’amnistia?
–No, perquè no ho contempla el nostre escenari de convivència.
–Si les qüestions competencials es tractaran a la taula bilateral, quina proposta de país traslladarà el PSOE a la taula de diàleg?
–Plantejarem una agenda pel retrobament entre els catalans i dels catalans amb els espanyols. El Govern de la Generalitat pot plantejar el que cregui convenient. Ara bé, aquest diàleg entre els governs de Catalunya i d’Espanya, que és necessari, ha d’estar complementat amb un diàleg entre catalans. Això es va votar quan hi havia de president el senyor Torra. El senyor Aragonès en aquell moment va votar que sí i ara vota que no. Caldria preguntar-se perquè. Jo el que dic és que és inevitable que hi hagi un diàleg entre catalans, i si no el lidera ell, caldrà buscar la manera que es pugui desenvolupar.
–Vol dir que si Aragonès no impulsa aquesta taula de diàleg entre catalans la impulsaran vostès?
–No. Vull dir que no es podrà solucionar la situació política a Catalunya si no hi ha un diàleg entre catalans. Qui ho hauria de liderar és el senyor Aragonès, des del meu punt de vista. Si s’hi nega, haurem de buscar la manera.
–Per tant, l’impulsarien vostès?
–Per tant, ja veurem.
–Sense aquesta taula, avançarà la taula de diàleg a Madrid?
–Jo crec que no.
–No perquè no es reunirà o perquè no podrà avançar?
–No perquè hi ha un problema entre catalans, de gent que vol la independència i gent que no la volem, i si no es produeix aquest diàleg per trobar el consens, allò altre, des del meu punt de vista, quedarà molt coix.
–Si es nega aquesta taula de diàleg a Catalunya, segons vostè tindrà sentit que Sánchez continuï convocant reunions entre els governs espanyol i català?
–Sí. El que no té sentit és que no es convoqui aquí. No té sentit que els qui abanderen el diàleg només vulguin enraonar amb els qui pensen com ells.
–Quina oferta creu que ha de portar el Govern espanyol al català a la taula de diàleg?
–I quina porta el Govern de Catalunya al Govern d’Espanya? De moment, no volen ni obrir el diàleg a Catalunya. Estan dient que no volen ni enraonar. Llavors, quin missatge donen a la Catalunya que no vol la independència, que és molt nombrosa? El Govern d’Espanya, en canvi, seu amb un Govern que pensa diferent per oferir una proposta, que és la del retrobament.
–Què vol dir retrobament?
–Buscar aquells punts de consens que ens facin avançar. Resoldre problemes, per exemple amb el pla de xoc. Hi ha 2,7 milions de persones a Catalunya que passen per situacions complicades i vull que s’hi destinin 1.500 milions d’euros...
–Però això no resol el conflicte polític...
–Per vostè potser no, per mi sí. Per mi és molt important això.
–I tant que és important...
–Però m’està preguntant vostè a mi, no? Per tant, li dic: quina proposta de retrobament? Aquesta concreta. Jo he viatjat i m’he mogut pels barris catalans, i em sembla que és molt important. M’importa també molt què decidim sobre l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, que donem suport explícit als Jocs Olímpics Barcelona-Saragossa-Pirineus, com aprofitem els fons Next Generation, com resolem el finançament, l’automoció, el turisme... I crec, sincerament, que això importa a la majoria de catalans i catalanes.
–Pel que es va donar a entendre a la reunió entre els presidents Sánchez i Aragonès, aquestes qüestions s’hauran de tractar a la comissió bilateral.
–Jo crec que s’hauran de tractar a les reunions entre els dos governs.
–I parlava abans de consensos. A banda de totes aquestes qüestions que vostè cita, que són molt importants, com es troben els consensos per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat?
–Primer de tot, cal obrir un diàleg entre catalans. Sap què passa quan dues persones que pensen diferent parlen? Primer de tot, es reconeixen. Per això és tan greu i tan decebedor que no hi hagi diàleg a Catalunya, perquè implica la negació de les persones que no pensem com el senyor Aragonès. El punt zero és aquest.
–L’altre dia parlaven amb el president valencià Ximo Puig de la necessitat d’una reforma federal de l’Estat espanyol, és una qüestió que es podria dur a la taula de diàleg?
–Al 2013, els socialistes espanyols i catalans vam signar els Acords de Granada que marcaven un horitzó federal. Això va ser renovat el 2017 quan Pedro Sánchez va ser elegit secretari general del PSOE. Aquest camí l’hem de recórrer conjuntament tots els espanyols, perquè són decisions que ens concerneixen a tots els espanyols. El PSOE aposta per una Espanya que reconegui la seva plurinacionalitat i que se’n vegi enfortida, no per una Espanya tancada en si mateixa, un rebuig que planteja de manera molt clara una persona a la qual admiro, que és el president Ximo Puig. Els socialistes catalans pensem que la realitat va cap aquí.
–Per tant, una proposa de la taula de diàleg podria ser sobre la reforma federal de l’Estat?
–Jo li dic que independència no, i que la millora de l’autogovern és una possibilitat en el marc que vostè diu, però el primer que hem de fer és seure i refer lleialtats i confiances.
–Fa ja tres anys que governen. Per què no hi ha hagut canvis en el model de finançament, caducat des del 2014?
–Bé, la pandèmia n’ha estat una raó fonamental. De tota manera, el 2020 les comunitats autònomes van rebre 16.000 milions d’euros a fons perdut, la major transferència d'aquest tipus que s’ha fet mai en quaranta anys. I enguany en rebran uns 14.000. No és poca cosa. Prèviament a això, saben vostès que el primer Govern Sánchez va sorgir d’una moció de censura, hi havia compromisos verbals però no es donaven sempre les condicions per tirar-los endavant. Alhora, que Catalunya no estigui assistint a aquells debats penso que no és bona notícia. No es poden reclamar coses si no hi ha implicació. També cal acabar amb el dumping fiscal de Madrid, que fa competència deslleial abaixant impostos. Això també s’ha de combatre, i el Govern Sánchez té el compromís per corregir-ho.
–El territori més afectat per l’infrafinançament és el País Valencià, que té una renda per càpita inferior a la mitjana estatal i contribueix com si fora una comunitat rica. Fa unes setmanes, la ministra María José Montero va anunciar que aquesta situació quedava novament ajornada. Ha arribat el moment de retallar una part dels recursos que ara com ara gestiona l'Estat per tal que siguen gestionats per les comunitats autònomes?
–No crec que s’hagin de retallar recursos. Ens hem adonat, amb la pandèmia, de la importància de tenir institucions que funcionin bé, ben dotades econòmicament. El sistema de finançament al nostre país està caducat i s’ha de reformar. I cal tornar a posar l’accent en el fet que no s’ha reformat, d’acord, però s’han transferit 30.000 milions d’euros a les comunitats a fons perdut en dos anys. No sé si això ho hauria fet un Govern del Partit Popular. També vull dir, amb tot el respecte, que el PP va governar molts anys a la Generalitat Valenciana. I què va fer en matèria de finançament, tot i coincidir també amb el PP a la Moncloa? No hi havia possibilitat de resoldre el finançament? Això també s’ha de tenir present. El debat s’està afrontant per part del president Ximo Puig amb molta intel·ligència. M’agradaria que el 2022 es pogués treballar amb calma per aquesta reforma, i jo aportaré tot el que pugui des de la meva posició.
–Es parla molt de fomentar les relacions entre Catalunya i el País Valencià, però els valencians encara no poden veure TV3 als seus domicilis, així com els catalans no poden sintonitzar À Punt.
–No se m’enfadi, però hi ha molts catalans que no poden veure TV3. No tant perquè no en rebin el senyal, sinó perquè ofereix uns continguts que no sintonitzen amb una manera determinada de pensar molt estesa a Catalunya. Li ho dic amb dolor.
–I pel que fa a la pregunta que li he fet?
–S’ha de respectar el que estipula la legalitat vigent. Tinc tot el respecte pels ciutadans de la Comunitat Valenciana, pensin el que pensin.
–Per últim, i pel que fa a l’evolució històrica del seu partit, el 2012 el programa electoral del PSC recollia l’exercici del “dret a decidir a través de un referèndum acordat en el marco de la legalitat”, així com un canvi constitucional. Ara no hi ha aquesta posició.
–No hi ha la mateixa posició perquè han canviat les circumstàncies. Quan ens va semblar que hi havia una voluntat sincera d’escatir d’una forma neutral què pensava la societat catalana, vam dir que d’acord sempre que es fes de manera legal i acordada. Quan vam veure que tot era una excusa autojustificativa per declarar unilateralment la independència, tal com va passar al 2017, amb això no juguem. Estic reconeixent, en definitiva, que ens van enganyar. O que ens vam deixar enganyar.