Els crítics

El judici de ‘Seven seconds’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Estava dissenyada per deixar-te estès a terra, encongit fet una bola després d’haver rebut a l’estómac l’impacte d’un sistema injust. Però, per fer-ho, Seven seconds havia de fer creure a l’espectador que hi havia una possibilitat, per remota que fos, que els bons poguessin sortir-se amb la seva. Aquest és el gran mèrit d’aquesta sèrie de Netflix: la seva capacitat per gestionar la capacitat del públic per rebre cops. La història, que arrenca amb l’atropellament d’un adolescent afroamericà en un accident de cotxe i la decisió del policia que condueix i dels seus companys de deixar-lo morir i encobrir el que ha passat, porta l’espectador a necessitar que se sàpiga la veritat i es faci justícia. En canvi, episodi a episodi, la sèrie ha castigat encara més les víctimes, i és complicat aconseguir que no s’exhaureixin les energies de l’espectador abans d’arribar al final. El personatge de Fish, que aporta notes d’humor en tot el trajecte, és clau per mitigar el dolor i la sensació de frustració creixent, i és per això que acaba sent el preferit dels espectadors. És on ens agafem per continuar endavant en una sèrie que ens esclafa una vegada rere l’altra.

La creadora, Veena Sud, havia utilitzat un recurs similar a The Killing, on el personatge de Holder complia la mateixa funció. La duresa del trajecte també va ser una característica definitòria de The Killing, que volia que l’espectador notés sobre les espatlles el pes de la investigació. Veena Sud va prendre una decisió conseqüent amb aquest objectiu: fer que el cas no acabés a la primera temporada, sinó que s’allargués durant la segona (i trencar així l’estructura de la sèrie original danesa). Fou una tria valenta que va fer que part de l’audiència abandonés la sèrie al final de la primera temporada quan no obtenia la recompensa del tancament del cas.

A Seven seconds no ha arriscat tant i ha decidit acabar el cas a la primera temporada, però ho ha fet portant al límit la resistència de l’espectador en els dos últims episodis, dedicats al judici del cas. Era el moment en què tot el que havíem viscut durant la temporada podia servir per a alguna cosa, el moment en què el dolor de la mare de Brenton Butler (interpretada per una Regina King esplèndida) podia obtenir algun tipus d’alleujament, i també el moment en què es podia articular de manera clara i davant d’un jurat el discurs sobre el racisme als Estats Units que la sèrie havia estat construint a través de les seves trames. Les referències a Ferguson, Chicago i Baltimore han estat constants i, de fet, el més intel·ligent que ha fet Veena Sud amb aquesta sèrie és fer servir la història sobre corrupció policial com a instrument per parlar d’un problema més extens i malauradament d’actualitat.

Seven seconds
Creadora: Veena Sud
Repartiment: Clare-Hope Ashitey, Beau Knapp, 
Regina King, Michael Mosley 
Temporades: 1
Canal: Netflix

La matèria primera de la història es basa en una pel·lícula russa anomenada The major, que té com a objectiu retratar la institució policial. És el tractament que en fa Seven seconds el que permet estendre aquest retrat per reflexionar sobre el racisme al país. En aquest punt, les escenes del judici en què s’intenta demostrar que es tracta d’un crim amb component racial són particularment incisives, com també ho són les escenes en què es mostra el relat que els mitjans fan del judici (ignorant les víctimes o, pitjor, incriminant-les) per protegir els botxins. Les trames de secundaris com Kadeuce o Seth també són instrumentals en aquest sentit perquè ens mostren allò que aquests mitjans no mostraran mai.

En el tram final, Seven seconds confirma que en realitat no ha estat mai una sèrie policíaca, sinó un drama social, i és per això que ha brillat més en aquests dos últims episodis que en el camí previ al judici. No li interessava la recerca de proves ni atrapar els culpables, sinó mostrar els problemes endèmics d’una societat que continua condonant les injustícies. I tot plegat amb l’Estàtua de la Llibertat de fons.  

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.