L’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell parla dels «anys de les retallades» (2011-2015) com si hagués pilotat un submarí americà en plena guerra freda just després que s’hagués declarat DEFCON 1 i les comunicacions amb la Casa Blanca fossin impossibles. Però amb la seva calma habitual: «Hi havia dies que a les nou del matí se’ns presentava un problema greu i el termini per resoldre’l expirava a les 5 de la tarda», explicava a la presentació del llibre Turbulències i Tribulacions, editat per Edicions 62.
Els coautors del llibre, i companys de Departament en aquells moments, no són menys alarmistes sobre el drama que vivien cada dia. Albert Carreras diu que era angoixant adonar-se que «no teníem 4 de cada 10 euros que gastàvem i com, un any després, no teníem un de cada tres i el següent, ni un de cada 2,5€». I Ivan Planas confessa que allò que més el va fer patir va ser «entrar a reunions amb els Departaments per parlar de com es podia fer per pagar les ajudes a la dependència o el combustible dels Mossos d’Esquadra».
Potser per això tots tres tenien ganes d’escriure un llibre sobre aquells anys. Mas-Colell afirma que tots tres són «de mena escrivent» i «era difícil no escriure sobre aquells cinc anys tan intensos».
L’exconseller descrivia el seu ànim al començament d’aquella època, en el primer Govern d’Artur Mas: «El 2011, quan vam començar, sabíem perfectament que era un any de crisi i que seria difícil però pensàvem que duraria només dos anys», reconeix Mas-Colell. Però «la segona crisi, la de l’euro de 2012, no ens l’esperàvem, ni nosaltres ni ningú i va ser un dur rebot de la crisi quan pensàvem que ja n'estaríem sortint».
Tot plegat, a més, «es va creuar amb un intent d’impulsar una agenda recentralitzadora» per part del PP i «els anys que es va desenvolupar el procés», un tema sobre el qual no parlen al llibre.
La primera part està centrada en el 2011, encara amb el PSOE al poder. «La ministra d’Economia Elena Salgado -recordava Albert Carreras- ens plantejava reajustar un 20% el pressupost en un any». Això no era estrènyer el cinturó: «Ningú no havia fet ajustos d’aquesta mena. Tot el 2011 va estar ple de moments crítics, en especial al final». Va anar de poc que no es queda la paga extraordinària dels funcionaris sense abonar perquè la Generalitat tenia fins i tot prohibit demanar crèdits bancaris. «Només una conjunció astral -diu Carreras- va permetre pagar-la a última hora, gràcies a un canvi de Govern sobtat a Madrid, que va deixar més lliure a la ministra Salgado, i gràcies a que el Banc Central Europeu va aixecar els límits a la tresoreria dels bancs per primera vegada en molt temps».
El dia que, definitivament, uns anys més tard, es va haver de renunciar a aquesta paga extraordinària va ser dels pitjors tràngols «personals» per Mas-Colell, segons confessava en la roda de premsa.
El PP va arribar al Govern el 2012 i les coses no van millorar. «Vam intentar crear complicitats amb el Ministeri d’Economia del PP -reconeix Mas-Colell- i una de les mostres d’això és que el PP va votar el nostre Pla d’Estabilitat, que estava ple de garanties, com la manera que s’havia de distribuir el dèficit. Això s’havia negociat però després s’ho saltarien. Després de les eleccions andaluses ja es va veure que tenien una posició doctrinal de fons rígida» que aplicaria a Catalunya una vara de mesurar més estricta. Tampoc no van pagar la disposició addicional tercera que marcava l’Estatut. I després aplicarien el FLA. Sobre aquest recurs, Mas-Colell és clar: «El FLA no és cap concessió a Catalunya. És un tema de funcionament de l’Estat: l’Estat no es pot permetre que una comunitat autònoma seva faci fallida».
Una concessió, deia Mas-Colell, «hagués estat tenir una actitud oberta amb el tema fiscal», però «no ho van ser en absolut». Va ser llavors quan Mas va convocar eleccions i el procés va agafar embranzida.
A la pregunta sobre quina decisió canviaria de les preses en aquell moment, Mas-Colell va ser molt franc: «Això no es pot respondre perquè demà en fareu titular. Si haguéssim sabut al gener que no ens entendríem amb el PP de cap manera, potser no els haguéssim estès la ma, però no ho sabíem per avançat. Ni això ni moltes altres coses».
Albert Carreras no va voler tancar la roda de premsa sense explicar una de les decisions encertades que va prendre el capità Mas-Colell en situació de DEFCON 1: «L’Estat ens va voler castigar i ens va dir que no ens donaria el FLA que ens tocava de tancament d’any, que eren 3.000 milions d'euros. El conseller va començar a pensar un parell d’estratègies perquè paguessin. Una va ser desafiar l’Estat dient «el que passa és que no tenen els diners i no ens ho volen dir». No va colar. L’altra va ser dir en públic que presentaríem un recurs al Tribunal Constitucional perquè es tractava als proveïdors de les comunitats autònomes i als receptors dels serveis de manera desigual. Davant d’això el ministre Montoro va trigar minuts a trucar, fer-se enrere i negar públicament que ens haguessin negat els 3.000 milions».