Reinventar-se o morir. Aquest és el dilema al qual s’enfrontaran pròximament algunes de les entitats que més influència han tingut els últims anys en la política catalana. A l’espera que culminen –d’una manera o d’altra– les negociacions entre Pedro Sánchez i els partits independentistes catalans, tothom dona per fet que l’escenari polític actual és molt distint al dels anys més convulsos del procés, i que fer marxa enrere no serà possible.
Per això, en aquest context, les entitats que més rellevància van adquirir durant la passada dècada es troben en un moment de feblesa. Especialment rellevant és el cas de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que treballa des de fa temps en la creació d’un quart espai independentista que es nodriria dels votants d’aquest sector decebuts amb Esquerra Republicana, Junts i la CUP.
En canvi, els últims moviments de l’ANC no conviden a l’optimisme. De cara a les eleccions estatals del 23 de juliol la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, va proposar als socis una votació perquè l’ANC es posicionara a favor de l’abstenció com a manera de castigar els partits independentistes. El plantejament va fracassar per partida doble: dels 40.000 socis de l’entitat no van arribar a votar 4.000, i el 60% d’aquests es van mostrar contraris a la proposta.
Era la prova que l’ANC, tot i continuar liderant les mobilitzacions de cada 11 de Setembre –que mai no han deixat de ser massives–, ja no disposa de la influència de fa una dècada, quan es va constituir amb l’objectiu de declarar la independència de Catalunya i canalitzava amb transversalitat l’independentisme al carrer.
Mentrestant, l’entitat, que no abandona l’objectiu de crear un quart espai independentista, continua xocant amb dificultats. No només per la seua pèrdua d’influència, sinó també perquè troba competidors en aquest sentit. D’una banda hi ha l’eurodiputada Clara Ponsatí, que treballa amb el seu equip per la creació d’una candidatura que tindria com a principi primer i fonamental la unilateralitat. D’altra banda, a ningú se li escapa que la irrupció de l’extrema dreta independentista, liderada per l’alcaldessa de Ripoll Sílvia Orriols –que es presentarà a les pròximes eleccions al Parlament–, serà una de les novetats en la pròxima contesa electoral i podria acabar representant aquest quart espai, que seria totalment incompatible amb els principis de l’ANC i de la candidatura que previsiblement bastirà Ponsatí.
Consell de la República
La irrupció del Consell de la República es va produir en un moment diferent. La ressaca del procés necessitava d’eines adreçades a renovar l’optimisme independentista, i la creació d’aquesta entitat, que va sumar 100.000 socis en temps rècord, va complir amb aquesta funció. Liderada pel president a l’exili, Carles Puigdemont, el Consell va ser discutit precisament per estar integrat i dirigit, en gran mesura, per persones de l’òrbita de l’expresident i de Junts, el partit que ell mateix va fundar i del qual mai no ha deixat de ser el referent.
Aquesta contradicció sempre ha jugat a la contra del Consell, però no ha impedit l’entitat protagonitzar moments emblemàtics, com ara el de la visita de Puigedmont a Perpinyà a febrer del 2020, que va suposar un gran revulsiu per a l’independentisme després del fracàs del 2017 però que es va veure tallat en sec per l’arribada de la pandèmia. Com se sap, a hores d’ara el Consell de la República viu un moment de reformulació que no ha acontentat tothom. Alguns dels càrrecs electes de l’Assemblea de Representants, dissolta pel govern del Consell de la República, han suggerit que aquest moviment té relació amb el possible pacte d’investidura entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. D’altres, en canvi, consideren que l’Assemblea de Representants s’havia convertit en un entrebanc davant les exigències continuades d’alguns dels seus membres que, “lluny de facilitar la feina, la complicaven i prioritzaven qüestions insubstancials”. Al seu torn, part dels qui els últims anys han donat suport incondicional al president a l’exili, lamenten que si desbloquejara la investidura espanyola, el seu “mite polític” s’extingiria.
Amb una possible amnistia i amb la posterior tornada del president a l’exili, sorgeixen dubtes sobre el paper que exerciria el Consell de la República, que es va crear amb la vocació de treballar per la independència des de l’exterior evitant, així, les dificultats que podria imposar la legalitat espanyola en el seu desenvolupament.
En tot cas, si finalment es produira l’amnistia i el president a l’exili poguera tornar a territori català, sembla evident que el Consell de la República hauria de culminar amb la reformulació que està duent a terme per a treballar més des de l’interior. És en aquest sentit que alguns vaticinen una futura incompatibilitat entre aquesta entitat i l’ANC, adreçats a liderar la mobilització independentista i a treballar per la independència influint sobre els partits, però no a l’inrevés. Teòricament.