Judicialització

El Tribunal Suprem no demana a Suïssa la detenció d'Anna Gabriel per evitar el descrèdit

L’exdiputada cupaire no s’ha presentat a declarar davant Pablo Llarena, tal com va anunciar, per considerar que el judici no té cap garantia. El magistrat del Tribunal Suprem no vol obrir un altre front internacional i no demana, de moment, l’extradició a Suïssa. Una opció que, segons el mateix Govern suís, seria rebutjada ‘a priori’ per considerar que el d’Anna Gabriel és un delicte polític, tal com ha pogut informar l’agència Europa Press. El Tribunal Suprem s’ha limitat a demanar la detenció si Gabriel trepitja territori estatal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’estratègia d’Anna Gabriel ja té les primeres respostes de la justícia espanyola. L’exdiputada cupaire estava cridada a declarar aquest dimecres 21 de febrer per un presumpte delicte de rebel·lió. El magistrat del Tribunal Suprem ubica Gabriel i molts altres dirigents polítics en el comitè estratègic del document Enfocats, intervingut el passat setembre durant l’escorcoll del domicili particular de Josep Maria Jové, secretari general del Departament d’Hisenda.

Una consideració que ha dut aquesta setmana cinc persones a declarar davant Llarena. Després que la setmana anterior ho fes Mireia Boya, qui va negar la intenció simbòlica de la declaració d’independència del 27 d’octubre, ara ha estat el torn de Marta Rovira, Marta Pascal, Neus Lloveras, Artur Mas i Anna Gabriel. L'última va decidir no assistir a declarar, segons va anunciar en un mitjà suís -Le Temps- una vegada es va saber que es trobava al país helvètic. La seua intenció és la d’internacionalitzar encara més el conflicte i fer que Suïssa prenga partit en aquesta situació anòmala.

Però Pablo Llarena no vol alimentar aquesta via. El fet de demanar només l’ordre de detenció estatal s’explica pel fet que el magistrat vol evitar que Suïssa negue una extradició, els tràmits de la qual es farien ben llargs. La Fiscalia ha sol·licitat pel seu compte al magistrat que curse l’ordre internacional de detenció una vegada es dicte la interlocutòria de presó. El jutge del Suprem, de moment, no ho ha fet.

Segons ha pogut informar l’agència Europa Press, el Govern suís ha assegurat que rebutjaria una petició d’extradició. Ho ha fet a través del portaveu de l’Oficina Federal de Justícia del país, Folco Galli, qui ha declarat també al diari Le Temps que el d’Anna Gabriel «es tracta, amb tota probabilitat, d’un delicte polític» i, per tant, «l’extradició no es podria acordar per cap d’aquests motius». Si bé Llarena ha evitat que Suïssa rebutge una petició seua, tampoc no ha pogut evitar que el conflicte s’internacionalitze encara més.

La comparació amb Carles Puigdemont i la resta d’exiliats a Bèlgica -Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig- és inevitable. Però la decisió de Gabriel sobta pel fet que podria haver estat alliberada sense càrrecs. Així ha passat amb els últims que han declarat davant Llarena, exceptuant Marta Rovira, que ha de fer front a una fiança de 60.000 euros. En canvi, els que hi ha a Bèlgica serien, segurament, empresonats provisionalment, tal com va passar el 2 de novembre amb els consellers que es presentaren a declarar davant l’Audiència espanyola.

«No hi ha les mínimes garanties de justícia»

Així es va expressar Benet Salellas a l’hora de justificar la decisió de Gabriel, qui no ha anat a declarar perquè «no es jutgen fets sinó projectes polítics», entre més consideracions. L'advocat de Gabriel va argumentar al Suprem que «els seus drets es veurien compromesos» si ella participara en la investigació que lidera Llarena. Sota aquesta convicció, Gabriel està decidida a internacionalitzar el conflicte. I ho fa en un país que es troba fora de la Unió Europea però que forma part de l’espai Schengen, format per 26 estats entre els quals no hi ha control de fronteres comunes, llevat de situacions excepcionals.

Llarena, doncs, no pot emetre euroordre de detenció contra Gabriel, tal com sí que va fer amb Puigdemont i amb la resta de consellers en l’exili belga, tot i que desprès les va retirar per por a que la justícia belga les anul·lara i el procés judicial espanyol quedara desacreditat per un país de la Unió Europea.

El magistrat del Suprem sí que pot, en canvi, activar una ordre de detenció estatal -ja ho ha fet- i internacional. D’aquesta manera, en el primer dels casos, la policia té ordre de detenir Gabriel si xafa territori espanyol, cosa que no es contempla en cap cas a curt termini. Pel que fa a l’ordre internacional de detenció, en aquest cas, la Interpol portaria Gabriel a un jutjat de Suïssa i és el magistrat o magistrada qui decidiria què fer. I és en aquest moment quan s’iniciaria un procés ben complex que retardaria la resolució del cas entre tràmits, resolucions i recursos o peticions d’asil polític de Gabriel en cas que s’accepte l’extradició. Tot podria allargar-se durant un any. A més, les declaracions esmentades de representants del Govern suís donen poques esperances a la justícia espanyola pel que fa als seus objectius.

Si el jutge espanyol acaba demanant l’extradició, quan la justícia suïssa ho valorara, comptaria també el fet que en aquest país no entenen els delictes de sedició i rebel·lió tal com ho fan a l’Estat espanyol. Allò més similar és l’article 265 del codi penal suís, on es contemplen delictes en el fet de voler modificar la Constitució o independitzar un territori sempre mitjançant accions violentes. No és el cas d’Anna Gabriel qui, a més, cal recordar, no tenia responsabilitats polítiques executives durant el període pel qual se la vol jutjar.

Segons ha expressat l'exdiputada personal de la CUP en una entrevista a TV3, aquesta és una lluita personal seua.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.