Judicialització

Llibertat per a Marta Rovira a canvi d'una fiança de 60.000 euros

Matí mogut al Tribunal Suprem. Marta Rovira podrà evitar la presó a canvi de pagar 60.000 euros de fiança imposada pel jutge. Pascal ho ha tingut més fàcil: no haurà de pagar res ni haurà de patir mesures cautelars.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És l’inici d’una setmana intensa als jutjats de Madrid. Dilluns dia 19 han declarat davant Pablo Llarena la secretària d’Esquerra Republicana, Marta Rovira; i la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. Tot apuntava que totes dues evitarien l’encarcerament, tal com ha ocorregut.

No ho han tingut fàcil, però. Especialment Marta Rovira, investigada pel jutge per formar part, segons el mateix magistrat, del comitè executiu assenyalat en el famós document Enfocats que ha servit per obrir una investigació d’abast inèdit contra dirigents polítics i cívics de l’independentisme català.

De moment, Marta Rovira eludirà la presó. La diputada haurà, però, de pagar una fiança de 60.000 euros a la que farà front gràcies a la caixa de solidaritat impulsada per les entitats Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana. És tot just el que ha demanat la Fiscalia, tot i que VOX, acusació particular, ha elevat l’exigència de la pena a una presó cautelar sense cap fiança possible. Tal com va fer Mireia Boya la setmana anterior, Rovira ha evitat contestar les preguntes de VOX. Sí que ho ha fet a les de la Fiscalia, a les del seu advocat i a algunes del jutge. Boya també es va negar a respondre a les de la Fiscalia.

Al contrari que Boya, però, Rovira ha dit al jutge que la declaració d’independència del 27 d’octubre va ser simbòlica, si bé sí que ha admès que coneixia el full de ruta decretat el 2015, atès que el seu partit formava part del Govern català després de les eleccions del 27S. Segons informacions públiques d’Esquerra Republicana, Marta Rovira ha defensat davant del jutge «el dret dels ciutadans de Catalunya a votar» i «ha recordat al jutge que el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’autodeterminació el desembre del 1989 i que, aleshores, com que no hi havia una majoria independentista, no se li va donar importància».

Per la seua banda, Marta Pascal ha evitat la presó sense cap imposició. No ho ha demanat la Fiscalia ni l’acusació particular. La coordinadora general del PDeCAT també ha indicat davant del jutge del Suprem que la declaració del 27 d’octubre «va ser simbòlica». Una afirmació en la línia de les darreres demandes de la neoconvergent, qui ha exigit la formació d’un govern català «dins de la legalitat».

Marta Rovira, acompanyada pel seu advocat / Efe

Enfront del Tribunal Suprem hi havia molts polítics que han volgut donar caliu a Marta Rovira i Marta Pascal. Entre més, els diputats al Congrés espanyol d'Esquerra, Joan Tardà i Gabriel Rufián; el portaveu Sergi Sabrià, Ernest Maragall o altres coneguts com ara Pere Aragonès. Per part de Junts per Catalunya hi havia el portaveu adjunt Eduard Pujol i membres del PDeCAT com ara l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs, l’alcalde de Mollerusa Marc Solsona, el diputat Josep Maria Forné i d'altres. També era present Mireia Boya, qui va declarar la setmana anterior; o Marcelo Expósito, diputat al Congrés espanyol per En Comú Podem.

Dimarts hauran de declarar l’ex-president Artur Mas i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, en qualitat d’ex-presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència. Dimecres és el torn d’Anna Gabriel, qui es troba a Suïssa i encara no ha aclarit si es presentarà a declarar o es quedarà a Ginebra donant més dimensió internacional a la causa. Alhora, en el mateix dilluns s'ha sabut que la jutgessa de l'Audiència espanyola, Carmen Lamela, ha citat a declarar l'ex-major dels Mossos Josep Lluís Trapero el divendres 23 de febrer per un presumpte delicte de sedició. Segons la magistrada, Trapero hauria estat "totalment inactiu" l'1 d'octubre per aturar la celebració del referèndumi, segons la interlocutòria, el major hauria actuat en consonància amb els membres del comitè estratègic dissenyat al document Enfocats.

Cal recordar que va ser Lamela qui va encarcerar de manera provisional els 'Jordis' (16 d'octubre) i els consellers (2 de novembre). Poc després, la causa va passar al Tribunal Suprem, des d'on el magistrat Pablo Llarena va alliberar posteriorment tots els consellers exceptuant Joaquim Forn i Oriol Junqueres, que continuen en presó, igual que els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.