Catalunya

El Govern espanyol confirma que ampliarà el castellà en l'escola catalana

El secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín, va fer públic que permetrien els pares i mares dels alumnes triar la llengua d'aprenentatge a Catalunya durant el primer curs. Després del Consell de Ministres, Íñigo Méndez de Vigo ho ha sentenciat. "Sens dubte, ho farem". No saben com, però estan decidits.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La notícia ha caigut com una bomba sobre la comunitat educativa. Aprofitant l’avinentesa de l’article 155 de la Constitució espanyola, el govern de l’Estat farà ampliarà les assignatures impartides en castellà a Catalunya. El secretari d’Estat d’Educació, Marcial Marín, va anunciar dijous que estudiaven incloure una casella a la documentació de les preinscripcions escolars a Catalunya per donar opció a les famílies a fer que els seus fills estudiïn als marges del sistema d’immersió lingüística. A l'endemà Íñigo Méndez de Vigo, ministre espanyol de Cultura, ha confirmat aquesta idea en la roda de premsa posterior al consell de ministres de divendres. Si bé, la mesura no seria exactament la que va anunciar Marín. L’esmentada és una mesura prevista a la LOMCE espanyola que fins ara mai no s’havia aplicat. I la despossessió de competències a la Generalitat a través del 155 ho permetria.

D'una altra manera, però. Méndez de Vigo ha reconegut que no tenen clara la fórmula, atès que no es pot modificar la llei 9/2009 del Parlament que estableix la catalana com la llengua de l'escola. El canvi total, per tant, hauria de fer-se des de l'hemicicle català, cosa que no es produiria, ja que no hi ha majoria per fer-ho. En canvi, el ministre espanyol de Cultura estudia reduir les assignatures en català a través de diverses sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional que han establert que almenys el 25% de les classes deuen ser en castellà. Una exigència que ha condicionat l'aprovació recent del model del plurilingüisme al País Valencià, aprovat aquesta setmana després d'haver estat renovat, atès que la primera versió del model educatiu valencià va ser aturada també pels tribunals espanyols.

Una mesura que suposaria el trencament de la immersió lingüística, un sistema fruit del consens de tot el país des de la recuperació de la Generalitat de Catalunya i que no ha estat mai qüestionat des de cap dels governs presents a Catalunya, fossin del color que fossin. Darrerament, atesa la situació present, des del Govern espanyol i des de les forces nacionalistes espanyoles s'ha assenyalat pretesament aquest sistema educatiu com el culpable "d'adoctrinar futurs independentistes". Un argument contínuament reiterat i mediatitzat que també ha fet servir el Govern espanyol en diverses ocasions.

Si fa una setmana la ministra espanyola de Defensa, María Dolores de Cospedal, va parlar de la necessitat d'intervenir TV3 i Catalunya Ràdio en cas que es prolongués l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, ara el Govern espanyol ha anunciat que faran que els pares i mares puguin triar l'educació completa en castellà per als fills i filles. La comunitat educativa no ha trigat a reaccionar. EL TEMPS n'ha parlat amb tres persones vinculades a aquest àmbit.

“Això per a nosaltres és un casus belli: creuar una línia vermella”. Parla Ramon Font, portaveu del sindicat majoritari a l’ensenyament, USTEC STEs (IAC). Font considera la mesura suggerida com “un atac” als drets dels castellanoparlants. El professor calellenc sosté, en aquest sentit, que la immersió al català és la millor garantia perquè tothom conegui les dues llengües oficials: el català i el castellà.

“Es fa el discurs que això és per respectar els drets dels castellanoparlants”, lamenta Ramon Font. “Però el que faran és negar a les classes més desafavorides l’única oportunitat, en alguns casos, d’aprendre el català des de petits i acabar l’ensenyament superior dominant les dues llengües”. Segons ell, la USTEC respondrà amb mobilitzacions contundents.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans també garanteixen mobilitzacions si aquesta decisió s'acaba prenent. Mercè Terés, portaveu del SEPC, justifica que el sindicat "sempre ha treballat i treballa perquè el català sigui la llengua vehicular en les escoles públiques catalanes, del País Valencià i de les Illes Balears". Llavors, "en aquest sentit, creiem que la proposta del Ministeri espanyol d'Educació és totalment reprovable i va en la línia de la frase "hay que españolizar a los niños catalanes", pronunciada al Congrés per l'exministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert. Terés assegura que "respondrem com faci falta si aquesta mesura s'acaba imposant des de l'Estat espanyol".

La portaveu entén que el Govern espanyol és totalment capaç d'aprovar aquesta mesura, atès que "s'han de tenir en compte les darreres actuacions i la seva obsessió contra l'escola catalana, que és bastant evident". Alhora, pensa que Ciutadans estaria contribuint a aquesta mesura, "perquè està construint un relat en què hi ha una problemàtica entre dues llengües que, realment, no existeix". Segons Terés, el SEPC actuaria "conjuntament amb sindicats del professorat com la USTEC" i amb qui calgui per tal de respondre en cas que s'apliqui la mesura.

Des de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), Àlex Castillo, vocal d'igualtat d'oportunitats, es mostra més escèptic pel que fa a l'eficàcia d'aquesta possible imposició. "El que no es pot pretendre és canviar un model educatiu per la porta de darrere". Segons ell, "potser aquesta mesura serà més d'aparador que no pas real, en el sentit que ells poden dir que ho han fet, però el sistema educatiu, en si mateix, és molt més sòlid que una creueta en un imprès". Castillo confia el futur de l'escola catalana, s'aprovi o no aquesta mesura, "a la capacitat de treball que tinguin les escoles i a la capacitat de motivar els nanos per part de les famílies i dels professionals de l'educació. I en això jo sóc molt optimista", diu, i afirma que d'aquests factors dependrà, fonamentalment, el futur de l'escola catalana.

El vocal posa l'exemple de situacions passades. "S'han millorat situacions malgrat que teníem tot en contra. Alguns elements com l'abandonament prematur de l'educació s'ha anat reduint, sobretot, més que per polítiques públiques, pel convenciment de la gent que les pot canviar. Això va més enllà d'una creueta en un paper i de qüestions administratives i burocràtiques".

Malgrat l'optimisme, Castillo també condemna l'actitud del Govern espanyol. "És molt antidemocràtic que un Govern que intervé un altre quan el seu partit té quatre diputats -i a territoris com el valencià seria una força extraparlamentària- estigui decidint sobre la societat que no l'ha votat. Per una qüestió de prudència, s'haurien d'abstenir de decisions que vagin més enllà del pagament a proveïdors i subministraments públics".

Sigui com sigui, el Govern espanyol ha demostrat que vol acabar amb les pilars bàsics de la societat catalana per la via de l'article 155. Serà més difícil, però, que la puguin fer efectius els seus desitjos tal com volen, atès que tindran en contra gairebé tota la comunitat educativa.

Pel que fa a l'educació privada, el Govern espanyol també ha volgut ficar cullerada. I no ha estat una declaració, sinó una decisió presa: renovarà el concert educatiu a gairebé 2.000 centres d'infantil i secundària, entre els que hi ha els que segreguen per sexe. Una possibilitat que la CUP havia exigit anul·lar en un nou acord de Govern derivat de les eleccions del 21D i que els altres dos grups independentistes, JxCAT i ERC, tenien intenció d'acceptar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.