Judicialització

Mireia Boya: lliure i 'de cara'

L'ex-diputada cupaire Mireia Boya no anirà a presó provisional després de declarar al Tribunal Suprem pel seu paper polític durant el procés independentista. Aquest final era el més probable, malgrat que els antecedents podien fer pensar en un encarcerament immediat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mireia Boya ha anat de cara, tal com, tot just abans de declarar davant el jutge, va dir que faria. "La declaració d'independència no va ser cosmètica: es buscava efectivitat real". Les seves declaracions contrasten amb anteriors compareixences. Sobretot, perquè ha sortit en llibertat. Tal com ja va passar amb els membres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Uns altres, malgrat no ser ni de bon tros tan contundents, encara estan empresonats.

El Tribunal Suprem espanyol, amb el jutge Pablo Llarena al capdavant, ha deixat en llibertat l'ex-diputada aranesa i no li ha imposat cap mesura cautelar. Boya ja havia avançat que no provaria de fugir d'estudi, el que feia témer que podria acabar ingressant a presó. No ha estat així.

L'electa anticapitalista ha aprofitat la compareixença per denunciar la repressió policial de l'1 d'octubre, referint "caceres d'independentistes" per part dels cossos espanyols a localitats com Calella (Maresme).

Boya ha declarat davant el magistrat del Tribunal Suprem com a investigada per la seva actuació durant el temps previ a la declaració d'independència. Ningú no ha sol·licitat presó contra ella: ni la Fiscalia ni l'acusació popular de Vox. Llarena va citar a declarar Mireia Boya al mateix temps que també ho va fer amb Anna Gabriel, Marta Pascal, Marta Rovira, Artur Mas i Neus Lloveras, que declararan durant els propers dies. Tots estan sent investigats pel seu paper desenvolupat durant el procés independentista, en qualitat de persones vinculades a partits polítics i a entitats sobiranistes.

La investigació ha estat justificada arran d'un informe enviat per la Guàrdia Civil, l'anomenat Enfocats, en què, segons interpreta el jutge, tots ells -i altres- podrien ser part d'un 'comitè estratègic' que encapçalaria la materialització de la independència de Catalunya. Entre les tàctiques hi hauria un augment progressiu del nivell de conflictivitat per part d'apropar-se a l'objectiu de la independència, un factor en què estarien implicats els polítics esmentats i també la resta de les persones que han estat empresonades de manera provisional, tant les ja alliberades condicionalment com les que encara resten privades de llibertat.

Cal recordar que d'aquell document Llarena interpretava una sèrie d'estratègies que giraven al voltant de diversos punts com "la manipulació social", el control de les institucions per posar-les a disposició de l'independentisme, la voluntat de donar dimensió internacional al conflicte i la reorientació de les estructures autonòmiques per convertir-les en vertaderes estructures d'Estat.

Aquest document va ser confiscat durant el registre del domicili del secretari general de vicepresidència d'Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, que tingué lloc el 20 de setembre. De moment, està servint per jutjar distints càrrecs públics. Dimecres 14 de febrer ha estat el torn de la declaració de Mireia Boya, qui no ha contestat les preguntes de l'acusació particular ni les de la Fiscalia: sí les del jutge i les del seu advocat. Boya ha exposat que no tenia cap constància de l'existència del document Enfocats fins que ho va llegir en un atestat de la Guàrdia Civil. A més, també ha deixat clar que no comparteix l'estratègia d'aquest escrit pel seu caràcter jeràrquic i dissenyat d'esquenes a la ciutadania, tal com ha declarat als mitjans.

Boya també ha deixat clar que les mobilitzacions del 20 de setembre, per les quals encara hi ha empresonats provisionals, van ser pacífiques i ha lamentat que no s'investiguen els agents que van participar en els dispositius dels mesos de setembre i octubre a Catalunya.

Aviat serà el torn de la declaració de la resta d'investigats. De moment, Boya ha sortit lliure del jutjat deixant clar que el seu objectiu era el que sempre ha fet públic: la independència de Catalunya. La decisió judicial sobta, si es tenen en compte els antecedents previs en què s'ha justificat la prisió provisional dels encara encarcerats pel fet de "mantindre el seu ideal sobiranista".

Contraatac previ

Precisament, dos dies abans de la declaració de Mireia Boya al Tribunal Suprem, la procuradora, en representació d’aquesta exdiputada i també d’Anna Gabriel, va demanar al jutge instructor de la causa un informe sobre una sèrie d’esdeveniments protagonitzats per les forces espanyoles de seguretat. Concretament, demanava investigar sobre «esdeveniments àmpliament documentats als mitjans» els dies previs a l’1 d’octubre, «relatius als acomiadaments dels membres de la Guàrdia Civil i Policia Nacional desplaçats a Catalunya sota el lema ‘¡A por ellos!’.

Segons la petició, «la diligència resulta necessària a efectes de confirmar la neutralitat necessària dels funcionaris públics en la seua actuació el dia 1 d’octubre, més encara quan es tracta del cos policial que té atribuïdes les funcions de policia judicial en el present expedient». Per aquest motiu, l’escrit demana que l’informe siga realitzat per unitats de policia judicial de Mossos d’Esquadra o de l’Ertzaintza.

El document també cita Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil durant l’operatiu del dia del referèndum, esmentant manifestacions seues sobre la falsedat de les xifres de ciutadans lesionats aquell dia. Les diputades conviden que se cite a declarar com a testimoni David Elvira, director general de CatSalut, per aportar informació al respecte. Alhora, també en relació a Pérez de los Cobos, es demana que, pel que fa a les seues declaracions sobre la justificació de l’ús de la violència policial l’1 d’octubre -entre més coses, va dir davant del jutge que la llei estava per damunt de la convivència aquell dia-, siguen citats observadors internacionals que aquell dia foren testimonis als col·legis electorals.

Junqueras demana ajuda al Constitucional

En el mateix dimecres en què ha declarat Mireia Boya, l’encara encarcerat Oriol Junqueras ha sol·licitat empara al Tribunal Constitucional per ser alliberat. El recurs al·ludeix a «la violació de drets fonamentals a la llibertat ideològica» que està patint i es recolza en la presumpció d’innocència, en la legalitat i en la participació i representació política, a més d’esmentar també la necessitat d’un jutge imparcial, una tutela judicial efectiva i un procés amb totes les garanties, demandes reconegudes en distints articles de la Constitució espanyola.

L’escrit, elaborat pel seu advocat, Andreu Van den Eynde, exposa que aquesta petició és prèvia a la que enviarà al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El defensor, que es refereix a la imparcialitat dels jutges, fa referència a que els fets que se l’imputen al seu client estan vinculats al Tribunal Constitucional, pel que qüestiona la competència del Tribunal Suprem per investigar o enjudiciar els fets. Precisament, és el TS qui manté, a hores d’ara, Oriol Junqueras a la presó, després que el cas el traspassara l’Audiència espanyola a aquest tribunal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.