XII Legislatura

Nova setmana clau per a la investidura

Després de jornades d'importants discrepàncies entre les dues formacions independentistes principals, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana hauran de reconduir les converses per acordar la (o les) investidures d’un president en aquest inici de XII legislatura tan anòmal. Un objectiu que, de moment, sembla complicat per les discrepàncies mostrades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Restaurar el Govern legítim. Aquesta era la premissa del partit independentista més votat el 21D. Junts per Catalunya va liderar des de l’inici les negociacions per formar un govern resultant de les darreres eleccions. Les forces polítiques que havien de beneir les seues condicions, Esquerra Republicana i la CUP, no semblaven distanciar-se massa de l’objectiu. La ingerència dels tribunals espanyols, però, ho ha condicionat tot.

Des del primer moment, la justícia espanyola ha esdevingut la institució executora dels desitjos del Govern Rajoy, que ha anunciat reiteradament que farà el que calga per evitar que Carles Puigdemont siga investit president.

Un impediment que ha dividit clarament els partits independentistes, tal com s’ha mostrat des del 30 de gener, dia en què Roger Torrent va “ajornar” la sessió d’investidura. Ha estat des d’aquest moment que els partits han deixat clares quines són les seues cartes. D’un costat, Esquerra Republicana ha suggerit, en boca d’alguns dels seus membres més destacats, la necessitat d’evitar una investidura impugnada i penalitzada pel Govern espanyol.

Així, el veterà Ernest Maragall va censurar en una entrevista al diari Ara que "un no president no val cap presoner més", en referència a una investidura immediatament anul·lada de Carles Puigdemont. Joan Tardàva deixar anar en La Vanguardia que el gironí podia ser “sacrificat” i Gabriel Rufián, a Catalunya Ràdio, va aprovar la idea de la investidura simbòlica a Brussel·les per al president i una altra d’efectiva al Parlament.

Els últims a expressar-se en aquest sentit han esta els màxims representants del partit. Des del seu compte de Twitter, Oriol Junqueras va demanar la formació d’un Govern, en el que semblava una mena de toc d’atenció des de la presó. La secretària general, Marta Rovira, va indicar tot just abans del Consell Nacional del seu partit celebrat dissabte que “continuen treballant incansablement perquè es pugui arribar a un acord en els propers dies per a una investidura efectiva que acabi amb el 155”.

És aquesta la principal preocupació d’ERC: reprendre el control de les institucions intervingudes per tornar a la normalitat política i recuperar part del terreny usurpat. Sense oblidar-se, però, de Carles Puigdemont, atès que aquesta formació, segons les paraules de Rovira, apostaria per “reconèixer” la seua legitimitat “a Brussel·les”. Això implicaria, segons diu, formar un Govern efectiu a Catalunya i “incloure la legitimitat de Puigdemont en el debat d’investidura efectiva”. Tot i que són “optimistes” de cara a les negociacions, en Junts per Catalunya no veuen gens clara aquesta fórmula.

“No entenem que s’estigui parlant de plans B quan només hi ha un candidat i és el del Parlament”, ha etzibat Elsa Artadi, mà dreta de Puigdemont i a qui molts mitjans situen com a possible presidenta “efectiva” en cas que s’aprove la fórmula de la doble investidura. Ho ha dit en una entrevista al diari Ara, on també ha rebutjat que Puigdemont puga ser, “en cap cas”, president simbòlic. A Esquerra li descol·loca l’opció de tirar endavant amb la investidura oficial de Puigdemont, sabedors que provocaria una anul·lació immediata i més que possibles conseqüències penals. JxCat, però, va fer entrar una proposta de canvi en la normativa per fer real la investidura telemàtica. Una decisió que no va ser consultada prèviament a Esquerra i que la formació liderada per Puigdemont ha justificat dient que “no ens autocensurarem per una amenaça de l’Estat”, segons declaracions també d'Elsa Artadi a l'Ara. Conscients o no de la resposta de l’Estat si s’investira Puigdemont al Parlament, el que és segur és que JxCat jugaran la carta del 130è president fins al final.

Siga com siga, aquesta unilateralitat no ha agradat Esquerra, que encara aposta per la doble investidura. La divisió es va fer evident en la manifestació del dissabte a Sant Vicenç dels Horts pels 100 dies de l’empresonament d’Oriol Junqueras, on no assistiren càrrecs de JxCat. El dilluns era Esquerra qui qüestionava de manera encara més directa l'objectiu d'investir Carles Puigdemont. Ho feia a través del seu portaveu, Sergi Sabrià, qui en una roda de premsa al Parlament destacava que "el que convé és un pacte global. Els posicionaments parcials els respectem, però no sumen res". Malgrat això, Sabrià ha matisat que la seua formació no prescindirà de cap de les peces, en clara referència a rebutjar un sacrifici de Puigdemont com a personatge clau en l'actual legislatura.

Per la seua part, Oriol Junqueras, en una entrevista a Telecinco feta a través de correspondència postal, ha expressat que la investidura efectiva de Carles Puigdemont suposaria "un problema". Unes declaracions que han encès encara més els ànims.

A JxCat, però, no estan sols. També el dissabte, a través d’un comunicat que sorgí després d’una reunió a Igualada, l’Assemblea Nacional Catalana va exigir la investidura efectiva de Carles Puigdemont, en una crida a la desobediència a les decisions dels “desacreditats” tribunals espanyols, “les lleis dels quals no ha de tenir efectes sobre el territori de Catalunya des del 27 d’octubre”, dia de la declaració d’independència.

L’ANC ha especificat que estarà “al costat de Puigdemont” quan “torni a Catalunya per defensar les nostres institucions i Govern fins a les últimes conseqüències”. L’entitat sobiranista, a més, ha assegurat que faria una crida a la mobilització si no hi ha acord per a la investidura, deixant clar que exigiran nomenar “el president que hem votat”.

Per la seua banda, la CUP ja es va posicionar el passat dia 30 de gener a favor de la investidura efectiva de Puigdemont, malgrat que poc després, a través de Núria Gibert, membre del secretariat nacional de partit, va aclarir que “pensarien alternatives” si no es podia investir Puigdemont, matisant que el projecte independentista no prioritza les persones.

Tot això quan el Govern espanyol no ha aclarit si desactivarà el 155 quan es forme Govern i menys encara el control d’Hisenda, que es manté des del setembre i que ha detonat l’autonomia econòmica del Principat, intervinguda pel Govern espanyol des de més d’un mes abans de la declaració d’independència.

Restituir el Govern, una tasca dificultosa

Ateses les circumstàncies, sembla que l’objectiu de restituir el Govern peça per peça queda en un segon pla. Potser restituiran Puigdemont amb alguna fórmula que caldrà concretar. Però no tota la resta de consellers. A hores d’ara només Oriol Junqueras (Economia i Vicepresidència), Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència) i Raül Romeva (Exteriors) no han descartat tornar a formar part del govern que sorgisca del 21D. Cal recordar que tots quatre tenen comptes pendents amb la justícia espanyola i que Junqueras està encara en presó provisional. A tots ells es podria sumar Carles Puigdemont, en cas que s’aprove la investidura a Brussel·les, atès que es contempla ben difícil que puga ser investit al Parlament de Catalunya.

Els altres quatre diputats en l’exili, Lluis Puig (Cultura) i Clara Ponsatí (Educació) per part de JuntsxCat i Meritxell Serret (Agricultura) i Antoni Comín (Salut) per part d’ERC, també podrien voler entrar en l’executiu, però caldria esperar una impugnació des del Govern o des dels tribunals espanyols. D’altra banda, Joaquim Forn (Interior), Dolors Bassa (Afers Socials) i Carles Mundó (Justícia) n’han renunciat. Igual que Meritxell Borràs (Habitatge), qui ni tan sols es va presentar a les llistes electorals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.