XII Legislatura

Junts per Catalunya demana modificar la llei de presidència

Junts per Catalunya fa entrar una proposició per modificar la llei de presidència sense consens amb els altres partits independentistes. Ho fan el dia que els lletrats presenten un informe que adverteix que els tempos de la investidura encara no corren.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La formació de Carles Puigdemont sembla que tira pel dret i comença els passos per realitzar la investidura del president català. JuntsxCat ha registrat en la tarda de divendres una proposta per modificar la llei de presidència, d'urgència i pel procediment de lectura única. Aquesta alteració buscaria permetre, de manera legal, la investidura de Puigdemont sense necessitat de saltar-se la llei. La decisió arriba, però, sense que hi hagi un acord entre les forces independentistes. Així ho han fet saber de manera indirecta fonts d'Esquerra just després que s'hagi conegut la notícia: "a dia d'avui no està finalitzat ni tancat un acord amb totes les forces independentistes". La via escollida per Junts per Catalunya, que al matí van demanar obrir la Comissió de Reglament parlamentari, portaria a fer celebrar un ple en el termini de dues setmanes.

La proposició de llei presentada demana autoritzar "la celebració del debat d'investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata". També proposa una altra modificació que permeti la realització de reunions per mitjans telemàtics sempre i quan aquests puguin acreditar la seva identitat.

La possibilitat que aquesta fórmula pogués entrar en vigor per aquesta investidura ha generat controvèrsies. Així ho va expressar David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya:

 

El temps no corre per als lletrats

El passat 30 de gener, el president del Parlament Roger Torrent va decidir ajornar el ple d'investidura. El motiu, la impugnació davant el Tribunal Constitucional de la proposta de Carles Puigdemont com a candidat. Arran d'aquest fet insòlit, s'obria el dubte sobre si començava a córrer el termini de dos mesos per proposar una nova investidura. Aquest divendres al matí els lletrats han emès un informe que permet sortir de dubtes. "No es pot considerar iniciat el termini de dos mesos per a la dissolució anticipada de la Cambra com a conseqüència de la decisió d'ajornament", recull el text. No obstant això, el text proposa resolucions per si el bloqueig s'allargués. L'escrit, tanmateix, no gaudeix del consens dels equips jurídics del Parlament. El Lletrat Major del Parlament, Antoni Bayona s'ha negat a firmar l'informe, que porta el segell del Secretari General de la cambra, Xavier Muro.

La decisió suposa un revés al posicionament expressat pel Rafael Català en representació de la Moncloa. "El que ha passat a Catalunya ha de ser la posada en marxa del rellotge perquè, en dos mesos, hi hagi o una investidura o eleccions", advertia el ministre espanyol de Justícia. I assegurava, també, que si l'informe dels lletrats no convencia, els "Govern espanyol defensarà que han de córrer els temps". Caldrà esperar per veure com reaccionen des de l'Executiu Rajoy a la posició.

Fonaments de la decisió

Segons argumenten el lletrats, que els temps no es deturessin suposaria la creació "d'un supòsit de dissolució anticipada excepcional" i "conferiria al president del parlament la facultat exorbitant de provocar la dissolució anticipada de la cambra", competència que entenen que en cap cas li correspon.

A l'informe s'entra a valorar també la impugnació de la candidatura de Puigdemont per part del Govern de l'Estat davant de TC. Els serveis jurídics del Parlament entenen que això imposa "unes condicions al debat i a la presentació del candidat davant la cambra que permeten justificar l'ajornament acordat pel president". Entenen, doncs, que la resolució del TC "no suposa una paralització institucional que pugui considerar-se indefinida", atès que aquest òrgan no es demorarà molt un cop les parts hagin presentat les al·legacions corresponents a la impugnació. Els lletrats creuen que cal esperar a la decisió del TC, perquè reprendre el còmput del termini de dos mesos "podria causar un perjudici irreparable".

Els serveis jurídics contemplen, però, la possibilitat que el bloqueig del Parlament es perllongués arran d'aquest fet sense precedents. Considerant que això no seria l'adequat, objecten que "en cas d'una eventual omissió o inactivitat del president, caldria estudiar, en un ulterior informe jurídic, si els grups parlamentaris podrien emprendre la iniciativa política conduent a constatar la situació de bloqueig per permetre, arribat el cas, iniciar el còmput de terminis per a una dissolució anticipada de la cambra". De constatar-se això, recull l'informe, "es podria considerar que el president del Parlament es troba en facultat per activar l'inici del termini" i, per tant, iniciar-se una nova ronda de consultes. Si es donés el cas que el president decidís no donar la primera votació per fallida "sense justificació objectiva", els lletrats creuen que "es podria estudiar la possibilitat que els grups parlamentaris impulsessin aquest acte equivalent per mitjà dels instruments corresponents".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.