Qui no s’ha entretingut alguna vegada mirant cap al passat i pensant en què hauria passat si... haguéssim pres una decisió diferent? I si en comptes de dir que sí hagués dit que no? I si hagués dit...? I si hagués callat? La idea que un sol moment ens podria haver portat per camins completament diferents és el que fa servir Counterpart per apropar dinàmiques pròpies de la ciència-ficció a un públic ampli. I és que aquesta nova sèrie del canal Starz (que aquí es pot veure a HBO) planteja que, anys enrere, el món es va dividir en dos universos. Dos universos que eren inicialment idèntics però que amb el temps, amb la suma de decisions, han anat divergint, fins al punt que gairebé no tenen res a veure malgrat compartir el mateix passat. Si mai t’has preguntat com seria la teva vida si haguessis pres una decisió diferent, l’únic que has de fer és creuar el llindar entre els dos universos del món de Counterpart i conèixer el teu altre jo. El protagonista de la sèrie, Howard Silk, el coneix al primer episodi i el mirall de l’altre univers li retorna un rostre que és idèntic al seu però amb una actitud i manera de fer molt diferents, producte de l’excel·lent interpretació que fa J.K. Simmons, capaç de distingir les dues versions del mateix personatge fins i tot sense línies de diàleg.
Quan és el Howard Silk original és un home insegur i acostumat a la derrota, un funcionari que fa anys que fa una feina grisa en una agència de les Nacions Unides. Quan és el Howard Silk de l’altre món, és un individu decidit que ocupa un alt càrrec a la mateixa agència i exigeix en comptes de demanar. D’entrada, la visió d’aquest altre jo suposa un cop dur per al protagonista. Ell, que fa temps que intenta aconseguir un ascens sense èxit, que és tractat constantment com algú irrellevant, té davant una versió de si mateix que se’n surt on ell falla. Què és el que ha fet l’altre Howard per ser com és? Què és el que ell ha deixat de fer per no ser-ho? És ben bé com si el Walter White de la primera temporada tingués davant al Walter White de la cinquena. D’entrada sembla que Counterpart vulgui propulsar el Howard Silk original a fer una metamorfosi semblant a la de Breaking Bad, on la trobada amb el seu altre jo és el detonant del canvi. Però, en comptes d’alimentar la idea que la nostra vida seria millor si poguéssim fer marxa enrere i prendre decisions diferents, la sèrie entra ràpidament en els matisos per veure que l’altre Howard Silk té també motius per desitjar la vida que té l’original, en particular la relació amb la seva dona. La relació no és tan desequilibrada i la sèrie anticipa una transformació mútua a través de la metàfora del tauler del joc on les peces blanques intenten ocupar més espai que les negres i l’inrevés.
Les millors escenes de la sèrie són les que tenen les dues versions del protagonista conversant. No només perquè són la materialització més directa d’aquesta partida, i no només perquè és on més brilla J.K. Simmons (guanyarà amb aquest personatge tots els premis televisius que no li van donar pel seu Schillinger a Oz, el paper amb què molts el vam descobrir), sinó sobretot perquè són en els que la sèrie porta una història d’espionatge futurista a un territori humà i per tant accessible fins i tot per a l’audiència no habitual de la ficció de gènere. Les preguntes que es fan els personatges parlen d’oportunitats perdudes, retrets i la necessitat d’esprémer la vida abans no s’escapi. El nus de la trama, que podríem definir com un encreuament entre Fringe i The Americans, té a veure amb l’enfrontament entre les agències dels dos universos, però amb dos episodis vistos encara no s’ha desvetllat res més enllà d’explicacions vagues. Amb un guió que fila prim, secundaris de luxe com Stephen Rhea i un estil visual sofisticat que associa la sèrie a la ficció de prestigi, Counterpart ja és la primera sorpresa de 2018.
Counterpart
Creador: Justin Marks
Repartiment: J.K. Simmons, Harold Lloyd, Olivia Williams, Stephen Rhea
Temporada en emissió: 1
Canal: HBO