XII Legislatura

Desobediència, estructures d'Estat i mesures socials: les condicions de la CUP a Puigdemont

Els anticapitalistes publiquen un document de 12 pàgines amb les condicions per investir Carles Puigdemont.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'anomalia amb què s'està desenvolupant l'inici d'aquesta XII legislatura política a Catalunya està deixant de banda qüestions que seran transcendentals. En les eleccions del 21D, la CUP va passar del 8,2% de sufragis obtinguts a un 4,45%. O el que és el mateix: de deu a quatre diputats. Malgrat aquesta davallada, la formació anticapitalista tornarà a tindre la clau de la governabilitat per als independentistes, atès que dos dels seus quatre diputats són fonamentals per sumar la majoria absoluta al Parlament, fixada en 68 escons.

La realitat, però, desvia el focus d'atenció cap a altres coses. Amb dos diputats empresonats -i un de tercer que n'ha renunciat -i amb cinc d'exiliats, entre ells el candidat a ser investit, ha fet que es parle més aviat de l'excepcionalitat que no pas de les fórmules per sumar la majoria necessària. El dia 30 se celebrarà la sessió d'investidura més imprevisible de la història de Catalunya. I mentre els partits independentistes fan força per la candidatura de Carles Puigdemont, la CUP ha dit la seua en un document. Un escrit que destaca, entre més coses, la necessitat de parlar de fórmules per seguir tirar endavant amb "la decisió democràtica que Catalunya esdevingui un nou Estat independent en forma de República" reflectida, segons el mateix document, en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Per complir amb aquest objectiu, la CUP ha desenvolupat tres punts: la "materialització institucional" de la República i Procés Constituent, la "materialització social" de la República i la seua "materialització democràtica".

Pel que fa al primer punt, la CUP exigeix la creació "d'organismes públics de sobirania: banca pública, agència tributària, agència de la seguretat social, judicatura pròpia i govern sobirà dels cossos policials". Tota una crida a forjar estructures d'Estat, atès que també exigeixen la "titularitat pública i sobirania de les infraestructures estratègiques" per referir-se als aeroports, als transports, a les comunicacions, a l'aigua, a l'energia i a l'habitatge. Dins d'aquest punt hi ha també la "construcció nacional dels Països Catalans" i una altra exigència de desobediència: la suspensió del pagament del deute públic.

Tot seguit, el document mostra una sèrie de punts vinculats a les mesures socials. Destaca l'objectiu pobresa 0, que demana assegurar uns ingressos mínims amb una Renda Garantida Ciutadana, alimentació, habitatge, subministraments bàsics, salut i educació. També s'exigeix l'augment del salari mínim fins als 1.200 euros mensuals i garantir el dret a l'habitatge expropiant als bancs les vivendes buides, a més de la suspensió dels desnonaments i d'incrementar els trams d'IRPF a les rendes superiors de 90.000 euros.

En matèria educativa, la CUP demana el finançament públic de l'educació d'entre 0 i 3, la no renovació dels concerts "amb les escoles elitistes i que segreguen per sexe", un "pla de creació de centres d'ensenyament secundari públic que garanteixi la provisió universal" i la "garantia de l'accés universal a l'ensenyament universitari". Pel que fa a l'àmbit sanitari, les propostes són similars, ja que aposten per la gestió pública, per anul·lar la privatització i per l'accés universal amb mesures com ara la supressió de les llistes d'espera a còpia d'ampliar el personal dedicat a aquest sector i de reobrir els serveis tancats.

L'aplicació de tots aquests punts, diuen, aniria condicionada a una actuació prèvia: "la restitució, actualització i aplicació sobirana de les lleis i decrets aprovades en la passada legislatura i suspeses pel Tribunal Constitucional". Cal dir a més que també hi ha un pla de xoc contra la corrupció i contra la violència masclista.

El dissabte 27 de gener la CUP es reunirà en consell polític per decidir la postura del partit en el ple de dimarts. De moment, però, aquest partit ha estat el primer dels decidits a donar suport un govern independentista que ha posat sobre la taula la necessitat de debatre sobre les mesures socials que s'hauran d'aplicar durant la legislatura que acaba d'arrancar. Tot es decidirà en la sessió parlamentària del dimarts dia 30.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.