El Parlament de Catalunya, mitjançant els seus Serveis Jurídics, ha presentat davant del Tribunal Constitucional (TC) un recurs d'inconstitucionalitat contra l'acord del Senat que va permetre al Govern de l'Estat aplicar l'article 155. El recurs afecta també totes les mesures aplicades en virtut d'aquest article: des de la destitució de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat fins a la convocatòria d'eleccions o els nomenaments i destitucions de la Generalitat intervinguda.
El recurs dels Serveis Jurídics del Parlament de Catalunya argumenta, com havien advertit diversos juristes abans de l’aprovació del 155 (Joan J. Queralt o Xavier Arbós), que aquest article no podia servir per dissoldre òrgans autonòmics. Concretament, els serveis jurídics diuen que, després de l’anàlisi sobre la redacció de l’article 155 en el moment de la redacció de la Constitució «i de les aproximacions doctrinals més rellevants» (els experts constitucionalistes), «es dedueix clarament que l’article 155 CE, que no és precís respecte a l’abast de les mesures a adoptar, es limita a descriure una tècnica -el poder de donar instruccions a les autoritats autonòmiques-, sense referir-se en cap cas a la possibilitat de suspendre o dissoldre òrgans autonòmics ni a la possibilitat que la intervenció del poder central es concreti en el cessament de càrrecs dels òrgans de la comunitat autònoma».
Els Serveis Jurídics recorden també que, per a l’aplicació del 155, «la proposta de mesures del Govern, que s’ha de sotmetre a l’aprovació per majoria absoluta del Senat, ha d’anar precedida de l’emissió d’un requeriment per part de l’executiu estatal al president de la comunitat autònoma en qüestió que ha d’estar motivat i precisar els motius de l’incompliment o de l’atemptat a l’interès general que se l’imputa, a més de concretar l’abast de la rectificació que se li exigeix a l’esmentada comunitat». I, a més a més «ha d’incorporar el detall de les conseqüències principals que es deriven en el supòsit que la comunitat autònoma destinatària decideix desatendre el requeriment formulat pel Govern de l’Estat».
Segons els Serveis Jurídics, aquest requeriment no es fa com cal i, per això, l’aplicació del 155 no és constitucional: «L’Acord del Consell de Ministres de 21 d’octubre es va produir sense que poguera considerar-se que s’havia desatès el requeriment previ efectuat pel Govern de l’Estat». Els serveis jurídics consideren que «per aquesta raó, el Senat hauria d’haver rebutjat la sol·licitud que li va ser formulada, en veure que l’article 189 del Reglament de la càmera alta exigeix que s’aporti la justificació que el requeriment inicial no ha estat atès (es refereix expresis verbis a la necessitat de ‘justificació’ de l’existència del requeriment i de la seva desatenció per la comunitat)». Per tant, conclouen els serveis jurídics, «l’Acord del ple del Senat del 27 d’octubre va ser adoptat de forma contraria al procediment constitucionalment establert». I rebla el recurs del Parlament: «No hi ha dubte sobre aquest particular».
El recurs del Parlament de Catalunya té en compte que només es poden recórrer davant del Tribunal Constitucional (TC) les lleis i l’Acord del Senat no ho és, però argumenta que l’acord del Ple del Senat pel qual s’aprovaren les mesures requerides pel Govern espanyol a l’empara de l’Article 155 «revesteix caràcter de llei i és plenament objecte de recurs» davant del TC. La raó és que l’acord del Senat que va permetre l’aplicació del 155 «no comporta exclusivament l’habilitació al Govern de l’Estat per a adoptar determinades mesures, sinó que atribueix una funció plenament normativa o de regulació a les esmentades mesures».
Els serveis jurídics expliquen a les al·legacions que un antecedent d’aquest cas seria la resolució del TC contra la declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya. En aquella sentència del TC es deia que «el Tribunal, en primer lloc, entén que el punt primer de la Resolució impugnada, en tant que declara la sobirania del poble de Catalunya («Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà»), és susceptible de produir efectes jurídics». És a dir, que el TC suspenia una resolució que no era pas una llei però podia tenir efectes jurídics. Igual que l’acord del Senat per a aplicar el 155.