PP i Vox han escenificat aquest dimarts la seva oposició al dret a utilitzar el català, el basc i el gallec durant la primera sessió de la cambra baixa en què s'han pogut utilitzar aquestes llengües sense perill de ser advertit o expulsat per la presidència. Tan bon punt ha començat la sessió, la portaveu dels populars, Cuca Gamarra, ha demanat la paraula per denunciar un incompliment del reglament del Congrés i per advertir que la cambra baixa i els seus diputats "estan subjectes a la Constitució i a la legislació". Poc després, quan ha començat la primera intervenció en una llengua diferent del castellà, la del diputat gallec del PSOE José Ramon Besteiro, Vox ha abandonat l'hemicicle.
Les dues formacions han intentat entorpir l'aplicació de l'acord de la Mesa que va establir que ja es podien utilitzar les llengües cooficials en aquesta primera sessió en què els diputats debaten la reforma del Reglament per, precisament, habilitar la possibilitat que els diputats utilitzin el català, el basc i el gallec en totes l'activitat parlamentària.
El PP ja havia avançat que utilitzaria tots els recursos de què disposa, també els jurídics, per impedir el que considera una vulneració dels drets dels diputats. Amb aquest argument, tan bon punt Armengol ha obert la sessió, Gamarra ha demanat la paraula per reclamar que "s'apliqui el reglament" i reiterar que les llengües cooficials no es poden utilitzar mentre no s'hagi aprovat la reforma.
"Els poders públics estem sotmesos a la Constitució i la legislació i demano que el desenvolupament del ple es faci d'acord amb el reglament, perquè l'acord de Mesa s'aparta de la legislació vigent, perquè d'una altra manera no estaríem aquí modificant el reglament".
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha respost destacant que hi ha un acord de la Mesa que permet l'ús de les llengües i ha recordat que una reconsideració no atura el tràmit parlamentari.
Posteriorment, s'ha produït la primera intervenció en una llengua diferent del castellà. Ha estat la del diputat del PSOE José Ramon Besteiro, en gallec. La diputada de Vox Pepa Millán ha demanat la paraula, i quan Armengol li ha negat els 33 diputats de Vox han abandonat l'Hemicicle.
En declaracions al passadís, la diputada de Vox ha afirmat que "estem assistint a una exaltació de la divisió", i Vox "no serà còmplice de la ruptura de la convivència passant-se el reglament pel forro".
Nogueras considera un "dia històric" l'estrena del català al Congrés: "Es respectaran els drets dels catalanoparlants"
La portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Noguera, s'ha felicitat aquest dimarts pel "dia històric" que suposa que el català s'estreni com a llengua d'ús a la cambra baixa espanyola i que ho faci coincidint amb el fet que "és molt més a prop de ser una llengua oficial de la Unió Europea". "Avui, per fi, es respectaran els drets dels catalanoparlants", ha dit en declaracions a la premsa.
Nogueras ha agraït la feina feta pel ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, José Manuel Albares, a qui ha reconegut "l'esforç que ha fet" perquè el Consell de la UE abordi l'oficialitat del català i també del gallec i del basc. Tot i que els 27 no ho han avalat a l'espera de més informació, des de Junts han celebrat que "no hi ha hagut cap estat membre que s'hi hagi oposat".
Iceta celebra que el català s'estreni com a llengua d'ús al Congrés: "És un gran dia"
El ministre en funcions de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ha considerat que aquest dimarts és "un gran dia" perquè "per primera vegada totes les llengües d'Espanya es podran escoltar al Congrés dels Diputats". En declaracions a la premsa, ha confiat que la presència del català, el basc i el gallec a la cambra baixa espanyola es faci "de forma ordenada i tranquil·la" i ha assegurat que si no s'havia produït fins ara és perquè "no hi ha hagut el consens suficient i hi ha hagut obstacles".
Pisarello diu que l'ús del català al Congrés és "una revolució tranquil·la" i "normalitzar quelcom que ja existia"
El primer secretari de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ha defensat que permetre l'ús de les llengües cooficials a la cambra baixa implica una "revolució tranquil·la" perquè malgrat que és un moment "històric", és una "normalització de quelcom que ja existia". En una entrevista aquest dimarts al matí a Catalunya Ràdio, Pisarello ha demanat "no dramatitzar" la qüestió perquè "ja passava al Senat" i "va haver sessions on es van sentir les llengües de l'Estat" al Congrés. La reforma implica que "hi hagi reconeixement jurídic de tot això". El d'aquest dimarts serà un "ple de transició".
"Parlaré en català perquè puc, gràcies a l'escola catalana", primeres paraules en català permeses al Congrés
"Parlaré en català perquè puc, gràcies a l'escola catalana, i perquè és la llengua del meu país". Aquestes han estat les primeres paraules en català permeses al Congrés i pronunciades pel portaveu d'ERC a la cambra baixa, Gabriel Rufián, en el ple d'aquest dimarts. Un ple històric pel fet de ser el primer en el qual els diputats han pogut intervenir des de la tribuna en les llengües cooficials amb un sistema de traducció simultània. Rufián ha estat el tercer a intervenir amb un discurs íntegrament en català en el debat de la presa en consideració de la reforma del reglament de la cambra baixa, que té justament com a objectiu regular l'ús del català, el basc i el gallec.
Tanmateix, la primera llengua cooficial a sentir-se a l'hemicicle no ha estat el català sinó el gallec. El diputat del PSOE José Ramón Besteiro ha estrenat el sistema de traducció simultània amb una intervenció que ha combinat el gallec amb el castellà. Entre Besteiro i Rufián ha intervingut la portaveu de Sumar, Marta Lois, també en un discurs en què ha combinat el gallec i el castellà.
Aquestes llengües es poden sentir abans de l'aprovació de la reforma perquè la Mesa del Congrés, a proposta de la seva presidenta, Francina Armengol, va aprovar la setmana passada un acord perquè es poguessin utilitzar en aquest ple. En el ple d'investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de la setmana vinent també es podran fer servir amb la reforma ja en vigor.
Fruit de l'acord assolit amb els grups per a l'elecció de la Mesa, aquest dimarts s'ha habilitat un sistema de traducció simultània que, segons fonts del Congrés, comença a funcionar amb un equip de sis intèrprets homologats. També hi ha dues pantalles gegants que ja es trobaven a l'hemicicle i que oferiran subtítols.
La despesa total en auriculars ascendirà a 7.600 euros, IVA inclòs. Una xifra a la qual se sumarà el lloguer i manteniment dels aparells que reben el senyal de la traducció simultània, que aquestes fonts quantifiquen en 45.900 euros fins a final d'any, IVA inclòs. El Congrés preveu comprar aparells propis en un futur.
Els sis traductors que treballaran a partir d'aquest dimarts formen part d'una borsa de 12 que s'aniran rellevant al llarg dels temps. Segons aquestes fonts, tots són treballadors autònoms i cobren entre 80 i 100 euros l'hora.
Tots actuen a distància. No estan físicament al Congrés i el retard màxim calculat del sistema serà de quatre segons. La cambra els anirà contractant en funció de les necessitats del ple, però no podran sobrepassar els cobraments d'un contracte menor.
Tot aquest sistema, inspirat en el que ja té desplegat el Senat, serà vigent previsiblement només fins a final d'any, en què la presidència del Congrés preveu la convocatòria de concursos.
Tot plegat permetrà que aquest dimarts, tal com es va comprometre la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ja es pugui utilitzar amb normalitat el català, el basc, el gallec i també l'aranès, al debat parlamentari.
Reforma del reglament
La reforma del reglament va ser registrada pels grups parlamentaris del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG. També va ser negociada amb Junts, tot i que la formació liderada a Madrid per Míriam Nogueras no signa el text, però hi votarà a favor. Es tracta d'un acord assolit a canvi del vot d'aquestes formacions en la constitució de la Mesa del Congrés.
L'acord modifica l'apartat 2 de l'article 70 del reglament del Congrés perquè estableixi que els oradors podran "pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia".
També introdueix un apartat nou a l'article 6 que estipula ara que els diputats "tenen dret a utilitzar en tots els àmbits de l'activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d'escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d'oficial a alguna comunitat autònoma".
Sense perill d'amonestacions
D'aquesta manera, amb el sistema habilitat pel ple d'aquesta setmana i amb la reforma del reglament, els diputats podran fer servir a partir d'ara les llengües cooficials sense perill d'una amonestació o expulsió per part de la presidència de la cambra baixa. En l'anterior legislatura, es van produir diversos episodis en què es va retirar la paraula a diputats catalans pel fet de parlar català.