L’onze de febrer de 1909, al diari parisenc Le Figaro apareixia el Manifest Futurista de Filippo Tommaso Marinetti. Aquesta proclama de la modernitat havia estat causada per un accident d’automòbil, i no s’estava d’afirmar que “la magnificència del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de curses amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d’alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia”.
Pot algú discutir-li, cent anys després, aquesta afirmació, al pioner del futurisme? Trobeu exagerat que a les col·leccions del Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA) hi hagi, des del 1972, automòbils com el Jaguar E-Type? O que l’artista conceptual Francesc Torres hagi dedicat una mostra als clàssics Hispano Suiza? O que aquest mateix artista exposi un Aston Martin accidentat al MNAC, no gaire lluny dels absis romànics?
Deixeu-me, doncs, reivindicar una sèrie de videojocs que acaba de complir dues dècades: Gran Turismo Sport. L’obra perfeccionista, gairebé malaltissa de Kazunori Yamauchi—que també és pilot professional de curses— va irrompre el 1997 amb la primera Playstation i, des d’aleshores, ha presentat set versions.
Per fer-vos-en una idea, un treballador de Polyphony Digital triga sis mesos a modelar un vehicle. El resultat és tan perfecte que té en compte des de la tipografia del comptaquilòmetres fins al cosit dels seients. Per no parlar ja de la potència del motor, la resistència a l’aire de la carcassa o, depenent dels neumàtics, la seva adherència a la superfície —asfalt, terra, fang, etc.—, sense oblidar, és clar, la climatologia.
Tenim 150 automòbils i 40 circuits. Pot semblar poc, però estem parlant de simulacions perfectes, tan difícils de conduir com els originals. I, és clar, aquí el que cal recomanar és deixar el joystick i emprar volant, canvi de marxes i pedals. Us podeu gastar entre 100 euros (volant Apex, d’Hori) i 700 (Thrustmaster T-GT)... o més.
GT Sport està orientat als e-sports, però té un mode individual que es pot configurar tant com vulguem fins a poder jugar-hi com si fóssim en un arcade. És clar que si volem guanyar punts i adquirir —i modificar— altres vehicles haurem de competir amb fins a 24 rivals en línia. Això no és el Mario Kart. Si Marinetti hagués pogut jugar a GT Sport, segur que l’hauria inclòs al seu cèlebre Manifest. De pas, hauria deixat caure que hi ha simulacions que superen l’experiència real...
Uncharted. El legado perdido- PS4. 29,99 euros
No voldria tancar l’any 2017 sense donar una darrera oportunitat als que no hàgiu jugat encara al darrer lliurament de la nissaga Uncharted, ara rebaixat a menys de 30 euros. Argument digne de superproducció de Hollywood, grans espais, gràfics impressionants, plataformes, exploració, endevinalles, sigil, combat cos a cos, trets, i una IA enemiga més que digna. Som a l’Índia. L’aventurera i amiga de l’aliè Chloe Frazer, amb l’ajut de Nadine Ross, ha de competir amb el líder rebel indi Asav per aconseguir el sagrat Ullal daurat de Ganesh. Un clàssic.
Let’s Sing 10- PS4, Wii, NSW. 39,99 euros
Qui canta el seu mal espanta. I si canta en colla, millor. Quan arriben les festes de Nadal, sempre surt un nou lliurament de Let’s Sing, aquesta vegada per a PS4, Wii i Switch. Es pot comprar amb micròfons o sense, i aprofitar l’smartphone per cantar mitjançant una aplicació (iOS i Android). La tria, que suma 35 cançons, és força eclèctica: Queen, Melendi, John Lennon, Fangoria, Manuel Carrasco, Pablo Alborán, CNCO, Coldplay, Lady Gaga...