La victòria del bloc independentista, amb un total de 70 diputats, s'ha celebrat amb cava a les Dressanes de Barcelona, la seu que l'Assemblea ha triat per passar la nit electoral. L'ombra de la nit, el neguit que no permet desplegar absolutament l'eufòria entre els independentistes, és la victòria en escons de Ciutadans.
El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, pujat a l'escenari, exorcitza tots els dimonis i pors de la concurrència amb una clara lectura guanyadora dels resultats: «El poble català ha foragitat el 155», «el PP s'ha convertit en una força marginal al Parlament de Catalunya» i «Exigim de manera immediata la restitució del Govern legítim, l'alliberament dels presos polítics i el final de l'exili dels membres del Govern a l'exili!».
Crits de «Puigdemont, President» fan el cor a Alcoberro i l'entusiasme s'encomana entre els presents, foragitant els fantasmes dels dubtes entre bona part dels assistents.
La nit havia començat freda en una sala amb bona temperatura però sostres massa alts. Els objectius i les esperances dels voluntaris de l'ANC eren també massa alts per una nit electoral que ha refredat el 155 aplicat fa dos mesos, la presó del mateix president de l'Assemblea, Jordi Sànchez i la del president d'Òmnium Jordi Cuixart; el vicepresident del Govern Oriol Junqueras i l'exconseller Forn, i l'exili del president Puigdemont i quatre consellers. Per a molts socis de l'ANC, el resultat hauria d'haver estat més contundent; més aclaridor.
«Amb aquests resultats podran fer Govern però potser es la continuació de la roda del hàmster», deia, rotunda, la Núria uns minuts abans. «La llàstima és que una llista única d'ERC i el PDECAT hauria obtingut majoria absoluta i ara ha guanyat Ciutadans», es queixava l'Antonio.
En un panorama polític tan fragmentat, la victòria de Ciutadans és una ombra que els socis de l'ANC temen molt allargada en les portades dels diaris espanyols de l'endemà: una interferència que permetrà «ocultar la victòria per majoria absoluta de l'independentisme».
La victòria nominal de Ciutadans és una espina que fa mal.
Les imatges del telenotícies de TV3 se succeeixen a les macropantalles de les Drassanes mentre un discjockey alterna la versió catalana de Volare i cançons dels Catarres, la Elèctrica Dharma i Txarango. La televisió connecta en directe amb la seu del PP i, davant de les cares llargues de Xavier García Albiol, Andrea Levy i Alícia Sánchez Camacho, una gran rotllana de socis de l'assemblea aixeca les copes de cava amb crits d'alegria. La derrota humiliant del PP, l'artífex del 155, provoca una satisfacció compensatòria entre els reunits a les Drassanes.