El creixement electoral de Compromís ha pivotat, en bona mesura, sobre la capacitat de transmetre el seu missatge a través de les xarxes socials i la construcció de campanyes que, amb més o menys èxit, van centrar l’atenció dels focus. Era la manera que una força en aquell moment minoritària agafara protagonisme. Així, qui més qui menys recorda el “Fem com Islàndia” que plantejava de no pagar el deute impropi; la web Desenxufa’ls, que instava a denunciar els casos d’endollisme, o el molt exitósRitaLeaks, que va traure a la llum tot de despeses corrents de l’Ajuntament de València. De fet, aquella campanya, a les portes de la campanya electoral de 2015, va significar un impuls importantíssim de la marca Compromís, que va quedar-se a pocs milers de vots del PPCV i va poder aconseguir l’alcaldia en la persona de Joan Ribó.
A la Diputació d’Alacant, on Compromís només compta 3 diputats de 31, l’estratègia transita en la mateixa direcció. Per les seues característiques, aquesta és, de lluny, la circumscripció més adversa per als interessos de la coalició. I la recepta torna a ser la mateixa: obrir-se un forat a base de denunciar els forats del Govern del PP, en aquest cas per un César Sánchez que es troba en minoria i que necessita el vot del diputat no adscrit Fernando Sepulcre –antigament a Ciutadans– per tal de continuar en el poder. És justament ell qui desfà l’empat a 15 entre el PP i la suma de socialistes, Compromís i Esquerra Unida. Per això han articulat propostes en positiu –com el Pla Objectiva, que pretenia facilitar l’autonomia dels consistoris a l’hora de fer servir les ajudes provincials– combinades amb unes altres de crítica oberta cap a la manera de gestionar la Diputació alacantina per part dels conservadors.
En aquest segon episodi s’emmarca la campanyaamiguitosdelalma.com, amb web propi i diversos vídeos promocionals, que tracta de compartir la feina duta a terme a la institució provincial d’ençà que Compromís, ara fa dos anys i mig, s’hi va estrenar. Els tres diputats de la coalició –tant el portaveu, Gerard Fullana, com José Manuel Penalva i Lluís Miquel Pastor– volen fer avinent a la ciutadania tot allò que han descobert al si de la corporació. En cinc apartats, denuncien les carències que han trobat a faltar en tot aquest temps.
En el primer, anomenat “Nul·la gestió, clientelisme i privilegis”, els diputats de Compromís demostren “amb proves” que “l’aparell i la burocràcia política de la Diputació provoca que arriben menys diners als municipis que si els recursos es traslladaren directament”. Segons ells, el PP que governa la Diputació “és el mateix Partit Popular de sempre” i no ha fet “cap aportació a la regeneració”. Hi ha “els mateixos recol·locats de sempre” i un ingredient nou: “El ressentiment i l’ànim de revenja, després d’haver perdut dotzenes d’institucions”.
Un segon apartat, “Projectes fum”, enumera els 13 iniciatives anunciades per Sánchez que no han vist la llum. La Zona Franca que no arriba, tret de “l’adjudicació a dit de diversos contractes pel màxim permès per la llei”; la promesa de plantar un milió d’arbres, que de moment s’ha quedat, tan sols, en 973 exemplars; els 14 milions en ajudes per les inundacions de 2016 que van evaporar-se abans d’arribar als municipis afectats; la reducció de les aportacions als grups polítics de la Diputació, que per comptes de reduir-se, s’han multiplicat per cinc; la negativa a investigar a fons les ajudes atorgades en els darrers 12 anys; una agència europea de captació de fons de la qual res no se’n sap; un IMSERSO de caire provincial que tampoc no existeix; un mapa d’electrolineras que tampoc no ha passat de les bones paraules; el cobrament de sou per part dels diputat imputat per prevaricació Bernabé Cano, per bé que Sánchez s’havia compromès a retirar el salari als diputats que foren investigats per la justícia; la no publicació dels contractes inferiors, tal com també s’hi havia compromès; la no desaparició dels polítics de les meses de contractació que igualment havia anunciat i, per últim, la negativa a participar del Fons de Cooperació Municipal impulsat per la Generalitat Valenciana i en què sí que es troben les diputacions de València i Castelló, aquesta darrera en mans del PP amb majoria absoluta.
En tercer lloc, Compromís parla de “Manca transparència i atac als drets de l’oposició”, tot explicitant que encara no s’ha fet públic el contracte que l’empresari poliimputat Enrique Ortizmanté en vigor amb la Diputació alacantina. El grup també especifica les preguntes formulades enguany que no han obtingut resposta, concreta el preu que el PP ha pagat per fidelitzar el diputat Fernando Sepulcre i els casos de postveritat que el PP ha publicat per tal de desprestigiar Compromís.
En el penúltim apartat, “Ajudes a dit”, Compromís denuncia les ajudes discrecionals a poblacions governades pel PP que compten amb els seus alcaldes a la Diputació, començant per Calp, on és alcalde César Sánchez, o la Nucia, on governa Bernabé Cano. Els altres dos municipis beneficiats per la loteria de les ajudes directes sense competència són Busot i Mutxamel. Entre tots quatre s'han repartit més de cinc milions d'euros. Per acabar, el cinquè i darrer capítol, “Guerra contra el Govern de la Generalitat”, explica la manca de col·laboració amb l’executiu autonòmic, un cas que EL TEMPS va explicar detingudament en aquest reportatge.