Aquesta mateixa setmana, el ministre espanyol de cultura, Íñigo Méndez de Vigo, exigia el lliurament de les 44 peces del Museu de Lleida a Sixena. Ho feia en virtut de l'article 155, amb la Generalitat de Catalunya intervinguda pel Govern espanyol i amb el Departament de Cultura dirigit, provisionalment, per ell mateix. Méndez de Vigo, però, havia obviat una sentència ferma de l'Audiència Provincial d'Osca, a l'espera d'acceptar o rebutjar el recurs d'apel·lació de la Generalitat de Catalunya per evitar el trasllat de les obres d'art. Només dos dies després, l'Audiència d'Osca ha sentenciat a favor del trasllat.
Les famoses 44 obres del Museu de Lleida van ser traslladades a Catalunya les monges de l'antic convent de Sixena durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat. Les religioses van marxar d'aquesta població aragonesa per anar a uns altres monestirs, la majoria catalans. La major part d'elles anà a Valldoreix, una entitat municipal ubicada a Sant Cugat del Vallès. Segons fonts de l'administració de la Generalitat, les monges portaren objectes des de Sixena i els van anar venent. A mitjan vuitanta, la mateixa Generalitat de Catalunya els va fer una oferta per aquells bens i, en assabentar-se, l'Aragó provaria posteriorment d'adquirir-los per dret de retracte. Aquest ple encara dura avui.
Aquestes peces, cal matisar, no corresponen amb les que hi ha al Museu Nacional d'Art de Catalunya,
adquirides durant la Guerra Civil, després que s'incendiara Sixena.
El Tribunal Constitucional (TC) va sentenciar en el seu moment que tant competent era la Generalitat com el Govern d'Aragó, però que les peces es trobaven a Catalunya, independentment del seu origen i era més que legítim que la Generalitat intentés protegir i conservar objectes que es trobaven dins del seu territori -igual que el Museu del Prado protegeix i custodia patrimoni que no és ni madrileny ni espanyol.
La sentència del TC, però, deixava anar que només afectava al litigi entre administracions "sense perjudici del tema civil", és a dir que es rentava les mans si apareixia un propietari privat dels béns de Sixena. Aragó va fer servir aquesta esquerda legal per reclamar les obres per aquesta banda, fent servir les religioses del mateix orde que les antigues residents de Sixena, actualment en una comunitat religiosa a Àlaba. Això ha complicat la resolució d'un cas que el TC havia sentenciat. Entre d'altres coses perquè la
Generalitat no ha reconegut mai que els jutjats d'Osca fossin els competents en aquest cas, quan les religioses són residents al País Basc i les obres són a Lleida.
Després de la sentència del Jutjat d'Instrucció d'Osca que exigia al Museu de Lleida l'enviament de les obres a Sixena, la Generalitat va presentar diverses al·legacions sobre l'esmentada competència dels tribunals d'Osca i perquè contravenen lleis catalanes: el Departament de Cultura s'ha negat a tornar-les perquè les peces conformen una col·lecció i no es pot disgregar perquè això faria perdre la seva força museística, segons el que diu la Llei de Patrimoni de Catalunya.
A més a més la Generalitat va al·legar que el Jutjat reclama a la Generalitat les obres, però, en realitat, aquestes peces són propietat d'un tercer actor que és el Museu de Lleida, un ens amb personalitat jurídica pròpia. El fet que ara el Ministeri demane al Departament de Cultura que torne les obres té l'entrebanc que Cultura només és part del consorci del Museu de Lleida que és propietari d'aquestes obres. Per tant, el museu, que té més propietaris aliens a la Generalitat de Catalunya avui intervinguda, podria buscar nous recursos per impedir el lliurament de les peces.