En l'última setmana de juliol moltes famílies aprofiten per enllestir les maletes per marxar de vacances. Al Ministeri d'Hisenda la darrera quinzena de juliol els tècnics que hi treballen tenen encomanada una altra tasca, igualment feixuga: la publicació de les dades de liquidació del sistema de finançament de les comunitats autònomes. O cosa que és el mateix: posar negre sobre blanc quants diners envia cada territori a la caixa comuna del sistema i quants en rep, a posteriori, d'aquesta caixa comuna. I el que les dades evidencien, un any més, és que als tres territoris del domini de parla catalana, els surt car formar part de l'Estat: tots tres aporten més diners a la caixa comuna que no en reben posteriorment.
D'acord amb les xifres aportades per la Generalitat de Catalunya, una volta analitzada la liquidació del Ministeri d'Hisenda, el 2021 Catalunya va ser el tercer territori que més ingressos tributaris per habitant va aportar al sistema, però el desè pel que fa als recursos rebuts. En concret, Catalunya va aportar gairebé un 17,7% més d'ingressos que la mitjana, mentre que la posterior redistribució la va fer quedar un 2,1%% per sota. Així, cada català va aportar 3.153 euros, però només va rebre 2.848 euros.
A més, la posició de Catalunya empitjora si es té en compte l'impacte del cost de la vida. Aleshores, cau a la catorzena posició i se situa en penúltim lloc, un 12,1% per sota de la mitjana del conjunt de territoris que participen en el règim comú de finançament.
Les Balears també són aportadores netes de recursos al sistema. Es tracta de la segona autonomia que més recapta i envia a la caixa comuna per habitant. En concret, va aportar un 21,2% més de recursos que la mitjana, només superat per la comunitat autònoma de Madrid. En concret, per cada veí de Ses Illes, van aportar 3.248 euros, però va rebre 2.910 euros, és a dir, una diferència de 338 euros. Fet i fet, provoca que siga el segon territori que més aporta però el novè en recepció de recursos.
El cas del País Valencià és particular, ja que es tracta d'un territori amb una renda per capita inferior a la mitjana. Segons les dades aportades per la Generalitat de Catalunya, cada valencià va aportar 2.561 euros, quan la mitjana estatal d'aportació és de 2.679 euros. Segons la liquidació, el sistema de finançament va aportar al País Valencià 2.691 euros per habitant, és a dir, que va ser receptor net de recursos: 130 euros per habitant. Ara bé, els recursos destinats al País Valencià pel model de finançament estan molt lluny de situar-lo en la mitjana, la qual és de 2.910 euros per habitant. La diferència és de 219 euros.
El País Valencià és el territori que menys recursos rep per habitant de tot l'Estat.
Es tracta, de fet, del territori que menys recursos rep per habitant de tot l'Estat. Els 2.691 euros que rep cada valencià estan a anys llum dels 3.632 euros per habitant de Cantàbria o els 3.411 euros de Castella i Lleó o els 3.365 de La Rioja.
Des de la Generalitat de Catalunya lamenten, a la vista de les dades, que "un any més, es posa de manifest que els mecanismes de redistribució i anivellament que utilitza el model de finançament fan que el repartiment dels recursos entre territoris no sigui equitatiu"
Una revisió 'sine die'
Les dades, en tot cas, evidencien la necessitat de revisar el model de finançament. L'actual va entrar en vigor l'any 2009, sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i es va dissenyar tot just abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. D'acord amb la llei, hauria d'haver tingut vigència per un període de cinc anys, és a dir, fins a 2014.
Aragonés: "No negociarem un nou model de finançament amb altres comunitats autònomes".
Tanmateix, ni els governs de Mariano Rajoy, primer, ni el de Pedro Sánchez, després, han entomat aquesta responsabilitat, circumstància per la qual l'aprovat en 2009 continua vigent. En aquest temps, totes les demandes realitzades per Catalunya, País Valencià i Balears han caigut en sac foradat i tots els avanços que s'han fet a nivell tècnic (l'any 2017 es va constituir una Comissió d'Experts on hi havia tècnics de l'Estat i de les autonomies que va presentar les seues conclusions el juliol d'aquell any) s'han topat amb el bloqueig polític per part dels successius governs espanyols.
Ahir dimarts la ministra María Jesús Montero va posar damunt la taula la qüestió, amb l'objectiu d'atraure el sí dels partits catalans a la investidura de Pedro Sánchez. "És urgent", va dir la titular d'Hisenda, tot passant per alt que en els darres dos anys ha estat el mateix govern qui ha paralitzat els avanços. Compromís ja ha dit que no prestarà el seu vot en la investidura del candidat socialista si no hi ha un acord ferm per tal que durant la pròxima legislatura es concrete un nou model. Més extremada és la postura a Catalunya. També ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonés, va rebutjar una negociació multilateral en aquesta matèria. "No negociarem un nou model de finançament amb altres comunitats autònomes; defensarem que es redueixi el dèficit fiscal del nostre país", va assegurar.