Hi ha creadors que no només fan art amb les seves lletres i que no només nodreixen amb les seves obres, també basteixen fonaments amb exemple, mestratge, simple presència o anècdotes vitenques que després acaben esdevenint memòria viva, inoblidable, una raó per continuar insistint. Generació rere generació, tenim la fortuna d’anar topant amb figures fonamentals, puntals inqüestionables, pals de paller que ajuden a sostenir els teixits de la cultura catalana. Amb alè encetador i provocatiu va existir i sembrar, amb una independència fora mida que li va costar cara, Jaume Vidal Alcover: poeta, narrador, dramaturg, traductor, professor, crític, investigador i mestre d’una sèrie de persones que, amb els anys, han aconseguit constatar el seu talent, però també la petjada que va significar entrar en contacte amb una figura fascinant i genial com la seva.
Ho explica un dels seus deixebles, l’escriptor i professor Magí Sunyer, en el pròleg que precedeix la Poesia completa 1952-1991 de Vidal Alcover, publicada per AdiA Edicions en l’any del centenari de naixement d’un dels “quatre poetes (Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover) que, impactats per les avantguardes d’entreguerres, en els anys cinquanta van revoltar la poesia mallorquina, dominada per l’Escola Mallorquina durant la primera meitat del segle XX”. Aquest acurat i curós estudi introductori és un perfil biobibliogràfic, un retrat del personatge i una acurada reflexió global de la seva poesia, que ara ens arriba com mai abans gràcies a la minuciosa edició de més de mil pàgines a cura de Joan Cavallé, que ha fet una feina molt atenta i precisa a l’hora de presentar, en quatre parts molt pensades, els llibres i els reculls editats, així com els treballs inèdits i els poemes esparsos, en l’ordre de creació i no pas de publicació, fet que permet copsar molt millor les relacions entre els textos i la dimensió coherent d’una trajectòria que no s’ha tingut gaire en compte dintre dels cànons oficials. Tanmateix, segur que aquest volum titànic resoldrà algunes injustícies.
L’edició de la Poesia completa 1952-1991 de Vidal Alcover a la col·lecció “Ossos d’Or” de l’editorial calongina, dirigida pel poeta i gestor cultural Pau Vadell i Vallbona, és important per moltes raons. En primer lloc, perquè ofereix aquest nou ordre de lectura esmentat, i, en segon lloc, perquè proporciona les seves obres, introbables durant massa anys perquè estaven descatalogades, fins al punt que gairebé ni es podien aconseguir en els mercats de segona mà. Jaume Vidal Alcover sovint va publicar de manera irregular i amb tirades curtes, els seus títols patien una recepció desigual i generaven massa poca difusió, tot i haver estat premiats amb alguns dels guardons més prestigiosos dels Països Catalans. Afegit a això, algunes polèmiques complicaven l’aproximació als treballs d’un creador capaç de confirmar les influències europees (Schiller), la tradició grecollatina (Horaci), la cultura pop de l’època (Guillem d’Efak) o els referents de la música clàssica (Stravinsky), per esmentar només uns pocs exemples. Els versos d’aquestes pàgines contenen tots els colors de l’univers: des de la verdor de l’alegria jove (“L’hora verda”) fins a la negror del sòl amarat per anys de recs, patiments i creixements (“Terra negra”). També totes les modalitats textuals: els arrauxats experiments de joventut (“Residència d’estudiants”), tanmateix abeurats en piles de lectures fructíferes, fins als registres més cultes (“Sonets alexandrins”). Persones com Carme Bosch, Rosa Comes, Joan Mas i Vives, Margalida Pons, Joan Veny o Magí Sunyer han analitzat els trets i les aportacions de Vidal Alcover a la poesia catalana.
A l’emocionant epíleg, la poeta Odile Arqué regala una carta repensada durant dècades i dibuixada amb tonalitats confessionals, però també per agudes sensibilitats. Així subratlla, subtilment, alguns dels trets més característics de Jaume Vidal Alcover com a escriptor, professor i caràcter. De fet, Odile Arqué, Joan Cavallé i Magí Sunyer varen ser alumnes, i després amics, d’un personatge marcat per “l’humanisme, l’heterodòxia i el geni”, un rebel i un heretge que va entendre “la llibertat com a única manera responsable de ser en el món”. Un veritable creador literari que convidava “a no seguir dictats” i que va deixar “molta saó a moltes voreres”. Ara amb aquesta Poesia completa 1952-1991 a AdiA Edicions, Jaume Vidal Alcover té l’oportunitat d’ensementar nous cultius alegres.
Poesia completa
1952-1991
JAUME VIDAL ALCOVER
AdiA Edicions
Calonge, 2023
1.094 pàgines