El professor Manuel Rodríguez Illana, que va nàixer el 1975, és un dels qui més ha analitzat el comportament i les actuacions del nacionalisme espanyol en el context actual. Concretament a Andalusia, la terra que el va veure nàixer i on hi ha ubicada l’editorial Hojas Monfíes, que recentment ha publicat el llibre de l’autor citat Mensajes de Nueva Planta: La ofensiva del españolismo mediático a raíz del ‘procés’.
Es tracta d’un treball exhaustiu que analitza, de manera molt minuciosa, el comportament dels mitjans de comunicació davant una etapa concreta, la del procés català, que va viure la seua etapa més àlgida a mitjan de la dècada passada, culminant l’1 d’octubre del 2017 amb el referèndum d’autodeterminació.
Tot i que Rodríguez Illana analitza aquest fenomen de manera genèrica, hi ha alguns capítols que se centren en com els mitjans andalusos van tractar, també, aquest període polític que va coincidir amb la primera gran irrupció política de Vox, que a els eleccions de desembre del 2018 van accedir al Parlament andalús amb 12 diputats que van permetre desbancar el PSOE de la Junta, fins aleshores amb Susana Díaz com a presidenta, després de 35 anys ininterromputs de governs socialistes.
En aquell moment, quan Partit Popular i Ciutadans amb el suport extern de Vox van apartar-la del govern andalús, Susana Díaz venia de patir una inesperada i humiliant derrota davant Pedro Sánchez en les primàries del seu partit. L’actual president espanyol, apartat per l’aparell del PSOE a l’octubre del 2016 per la seua negativa a desencallar la investidura de Mariano Rajoy, es va tornar a presentar per a recuperar el lideratge del partit, i la militància el va catapultar contra els intents dels dirigents orgànics, que confiaven en la victòria de Susana Díaz.
És precisament aquesta cursa per liderar el PSOE el que va incentivar, segons Rodríguez Illana, a Susana Díaz per assumir al cent per cent el discurs anticatalanista que en aquell moment era unànime i transversal al conjunt de l’Estat espanyol, sobretot entre els dirigents del PP i del PSOE. “Mentre Sánchez tenia el suport del PSC i semblava menys distant als partits catalanistes, Díez s’erigia com l’ànima nacionalista espanyola més bel·ligerant contra Catalunya, i la Junta d’Andalusia va utilitzar tots els seus recursos institucionals i mediàtics per a alimentar aquest relat”, diu l’autor del llibre, que conversa amb aquest setmanari.
Aquest ús de recursos públics, analitza Rodríguez Illana, consistia, per exemple, en cedir espai mediàtic a persones com l’humorista Manu Sánchez, “que reforçava el missatge que la unitat d’Espanya estava en perill”. Manu Sánchez, conegut presentador de la televisió pública andalusa –Canal Sur–, va impulsar un programa titulat “Visca Andalucía” en què, escriu l’autor, “fa ús de la regla de la propaganda de la simplificació i enemic únic, per la projecció de la imatge de la Catalunya andalòfoba com a font dels problemes d’Andalusia. A això se li sumen altres tècniques propagandístiques. Una, la selecció i omissió d’informació, atès que dona a entendre que tota l’andalofòbia existent procedeix del catalanisme i obvia els abundants exemples d’andalofòbia espanyolista, com els de José Ortega y Gasset o Miguel de Unamuno en el terreny de la filosofia” o altres exemples polítics i mediàtics exposats per l’autor gens sospitosos de simpatitzar amb el catalanisme, com ara declaracions d’Esperanza Aguirre o comentaris fets en l’antiga Intereconomía.
Manu Sánchez també va conduir un programa per a analitzar, de manera aparentment desenfadada, el que ocorria a Catalunya entrevistant dos polítics catalans clarament contraris al procés i que, a més, pertanyien a forces polítiques que sustentaven Susana Díaz a la presidència andalusia: l’expresident socialista José Montilla i l’aleshores referent de Ciutadans, Inés Arrimadas, en aquell moment encara a l’ombra d’Albert Rivera. Segons Rodríguez Illana, “la catalanofòbia andalusa per l’emigració era estimulada en aquest programa en què se suggeria aquell mite tan reforçat que ‘els catalans no ens estimen quan som nosaltres els que hem aixecat Catalunya’”, diu l’autor del llibre.
Al seu torn, l’administració de Susana Díaz, durant aquells anys, es va encarregar, tal com detalla l’autor, de de reconèixer públicament persones com Alfonso Guerra, Josep Borrell o la cineasta Isabel Coixet, que coincideixen en les seues crítiques ferotges contra el procés català. També la malaguenya Elvira Roca, autora del best seller Imperiofobia y leyenda negra: Roma, Rusia, Estados Unidos y el Imperio español, que discuteix les crítiques contra aquest període històric. L’autora va passar a ser una habitual als platós de Canal Sur.
“El PP té la ideologia que té, però m’interessava posar de manifest com l’esquerra espanyola, l’esquerra nacionalista espanyola, ha treballat contra el dret a decidir de Catalunya a través de distints vessants aparentment banals però molt efectius”, diu l’autor del llibre, que destaca també les referències que es feien en aquell moment a l’intel·lectual Blas Infante, considerat pare de la pàtria andalusa i afusellat pel franquisme durant la Guerra Civil. “Blas Infante va ser maquillat i descafeïnat, desproveït del seu pensament nacionalista i revolucionari”, argumenta, tot recordant una vinyeta publicada en un diari en què eixia dibuixat Infante mentre lamentava que Arnaldo Otegi fora rebut, a l’eixida de la presó, amb banderes andaluses del Sindicat Andalús de Treballadors. “Els qui llancen aquesta mena de missatges obvien, deliberadament, que Blas Infante va visitar el president Lluís Companys i la resta dels consellers catalans quan estaven empresonats al Puerto de Santa María (Cadis) després dels Fets d’Octubre de 1934”, apunta.
Són només alguns dels exemples que es poden trobar en 272 pàgines d’un llibre que suggereix la conclusió que fa el mateix autor en conversa amb aquest setmanari: “paradoxalment, ha sigut el PSOE andalús qui ha posat la catifa roja a Vox. La tasca de Susana Díaz, analitzada fredament, ha alimentat aquest marc mental amb tergiversacions constants contra Catalunya, alimentant la criminalització contra aquest poble pel simple fet de demanar un referèndum o aplaudint, fins i tot, escriptores que defensen la tasca colonial espanyola. Aquesta tasca ideologitzadora coincideix plenament amb la de Vox”, afirma. L’èxit actual de la ultradreta, per tant, també troba part dels seus orígens en aquesta època.