Les sèries que tenen èxit generen imitacions. Forma part de la lògica comercial de la televisió i les plataformes. Si, a més, la sèrie en qüestió esdevé un fenomen popular fent alguna cosa nítidament diferent aleshores genera és una tendència. Moltes vegades aquestes tendències imiten l’aparença externa del fenomen però són incapaces de replicar-ne l’essència, allò que la fa especial. Una mancança que té sentit tenint en compte que sorgeixen d’una operació comercial on el que es replica és el que fa atractiu el format de la sèrie original però no necessàriament el fons (personatges, temes, etc.). Un cas clàssic que il·lustra aquest procediment és el de Lost i totes les sèries que van intentar ser-ne les hereves. El cas que ens ocupa avui, però, és lleugerament diferent. És difícil no mirar The Resort, recentment estrenada a Movistar+, i no veure-hi un intent d’intentar fer una nova The White Lotus. Estrenada a l’estiu, en la mateixa època que la sèrie original, i presentant un paisatge idíl·lic, un parella de turistes que són de vacances i un assassinat... no cal ser un espectador gaire perspicaç per veure que s’està buscant el mateix públic. The Resort vol ser clarament una sèrie sobre les vacances per gaudir de les vacances, un misteri ambientat en un escenari que associem a la desconnexió.
De fet un dels motius que explica l’èxit que va tenir The White Lotus és la necessitat de desconnectar després del període de la pandèmia. La sèrie es va estrenar el 2021 i, després d’un any molt difícil, amb confinaments inclosos, tenia tot el sentit del món proposar a l’espectador respirar en escenaris oberts i bonics (que eren el contrari de les “sèries de la pandèmia” protagonitzades per personatges confinats). Continueu tenint necessitat de desconnectar? Ara podeu triar entre un bon grapat de sèries amb escenaris semblants, incloent The Resort, que segueix a una parella que se’n va de vacances a un hotel de luxe de la Riviera Maya per celebrar els 10 anys d’un matrimoni que els han portat a una relació estancada, llastada per la monotonia. Cristin Milioti i William Jackson Parker interpreten amb solvència i una química acceptable a dos protagonistes cansats l’un de l’altre. L’estímul arribarà amb un misteri, el cas d’una desaparició que va tenir lloc fa anys enrere i que es posaran a investigar, evidenciant a través de la necessitat de sortir de l’avorriment que la seva relació no és prou estimulant.
A diferència del que acostuma a passar amb les imitacions, The Resort té coses a dir al voltant de com amaguem als altres i a nosaltres mateixos la infelicitat. Això és perquè, de fet, aquesta sèrie es va començar a gestar abans que The White Lotus i per tant tenia cor per si mateixa, encara que s’hagi estrenat ara intentant aprofitar la conjuntura de la tendència general. De fet, té més en comú amb la pel·lícula Palm Springs (de la mateixa guionista i també protagonitzada per Milioti). Evidentment això no evitarà que se la jutgi com un succedani de The White Lotus i en certa manera és just, perquè les plataformes l’estan utilitzant com a tal. No és una sèrie tan interessant ni de lluny. Perquè aquí no hi ha el comentari social ni la sàtira que hi havia a l’anterior (i que és el punt fort inimitable que dèiem al principi). I el guió sovint és excessivament explícit i confia poc en la intel·ligència de l’espectador. Però com a misteri estiuenc, molt enrevessat (incloent trames paral·leles i salts en el temps), és prou absorbent i aconsegueix el propòsit d’oferir una estona de desconnexió en un entorn idíl·lic.
The Resort
Creador: Andy Siara
Repartiment: Cristin Milioti, William Jackson Parker
Temporades: 1
Plataforma: Movistar+