El 28M va deixar un mapa municipal al País Valencià tacat absolutament de blau i verd. El color roig del PSPV i taronja de Compromís van destenyir-se en diverses ocasions per deixar pas a l'hegemonia cromàtica de la formació de la gavina. El PP va aconseguir imposar-se a les quatre grans ciutats del territori valencià: Alacant, Castelló de la Plana, Elx (Baix Vinalopó) i València.
Aquest poder omnímode al País Valencià s'ha consagrat aquest dissabte. Ara bé, en la majoria d'aquestes grans urbs els conservadors assumeixen la vara de comandament municipal en solitari gràcies a ser la força més votada, ja que o no han volgut escenificar un pacte amb l'extrema dreta Vox o les negociacions per construir una coalició amb els ultradretans no han obtingut resultats satisfactoris.
A València, per exemple, l'exconsellera d'Educació i secretària general del PPCV, María José Català, s'ha proclamat alcaldessa per ser la candidata amb més paperetes. La dirigent dretana no ha volgut establir cap mena d'aliança amb els ultracatòlics i negacionistes de la violència masclista de Vox. O dit d'una altra manera: ha actuat al contrari del neozaplanista Carlos Mazón a la Generalitat Valenciana, qui necessitava obligatòriament el suport dels ultres per accedir a la presidència valenciana. Català ha rebut la vara de comandament per part de Joan Ribó, de Compromís, el qual ha protagonitzat un traspàs de poders exemplar en contra de l'actitud de l'exalcaldessa Rita Barberà l'any 2015. D'aquesta manera, la dreta recupera vuit anys després el principal bastió municipal valencià.
Luis Barcala, alcalde d'Alacant durant els darrers quatre anys pel PP i gràcies a una entesa amb Ciutadans, ha revalidat el càrrec. Ho ha fet també per majoria simple i per ser el candidat amb més sufragis a les urnes, ja que no ha assolit cap pacte amb la ultradreta reaccionària Vox. Tot i estar condemnat a buscar el suport dels radicals per tirar endavant les seues mesures, atresorar més regidors que el conjunt de l'esquerra li atorga un marge ampli per desenvolupar la seua agenda conservadora a la ciutat d'Alacant.
Encara que s'ha negociat amb la ultradreta Vox, el resultat ha estat el mateix a Castelló de la Plana, on la popular Begoña Carrasco s'ha proclamat alcaldessa per haver guanyat les eleccions el 28M. No es descarta una coalició governamental amb els negacionistes del canvi climàtic, però, de moment, Carrasco haurà de governar en minoria i tirar endavant el seu full de ruta amb onze regidors dels vint-i-set del consistori. Haurà de comptar amb els vots de Vox, ja que el PSPV amb nou representants i Compromís amb tres podrien tombar les iniciatives municipals dels populars.
L'únic exemple de coalició PP-Vox a les quatre grans ciutats del País Valencià ha estat Elx. Abans que Mazón assumira l'agenda ultra dels carpetovetònics a canvi d'accedir al palau de la Generalitat Valenciana, el candidat il·licità pel PP, l'ultracatòlic Pablo Ruz, trenava un acord amb Vox. El pacte, el qual deixa sense l'alcaldia a un PSPV que havia estat la força més votada, va escenificar-se a una pedania d'Elx i amb una ermita com a fons. Tot un missatge de l'orientació d'un govern municipal que ha anunciat mesures involucionistes com l'eliminació dels carrils bici a la ciutat. El símbol d'una nova era profundament conservadora al territori valencià.