Política

La Mesa retira l'escó a Borràs i divendres que ve es votarà el seu relleu

El Suprem ha tombat les mesures cautelars del Parlament contra la decisió de la JEC.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Mesa ha decidit aquest dijous retirar l'escó a Laura Borràs i que el seu relleu a la presidència del Parlament es voti divendres que ve en un ple extraordinari. La vicepresidenta primera amb funcions de presidenta, Alba Vergés, ha convocat la Mesa després que el Tribunal Suprem hagi tombat les mesures cautelars de la cambra contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l'acta de diputada a Borràs sense sentència ferma. Des del 28 de juliol Borràs està suspesa de les seves funcions i, al març, el TSJC la va condemnar a 4,5 anys de presó i 13 d'inhabilitació per fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

La secretaria segona de la Mesa, Aurora Madaula (Junts), ha estat l'única que ha votat en contra la decisió. I Borràs, amb data d'avui 1 de juny, ha perdut l'acta de diputada.

El 3 de maig la JEC va decidir suspendre Borràs després de la condemna del TSJC. La Mesa del Parlament no va aplicar llavors aquesta decisió, com ja va fer amb els casos de Pau Juvillà i Quim Torra, i va proposar presentar un recurs al Tribunal Suprem. Una decisió avalada pel ple del Parlament. Davant del Suprem, la cambra catalana al·legava que Borràs pot recórrer la sentència condemnatòria una instància judicial superior i que el reglament del Parlament estableix la retirada de l'escó només en casos de sentència ferma. Així mateix, demanava que no s'apliqués la suspensió com a mesura cautelar fins que el tribunal decideixi sobre el fons de la qüestió. Una petició que ara ha estat rebutjada pel Suprem.

Paral·lelament, Cs va presentar un escrit a la JEC perquè l'òrgan administratiu instés el Parlament a aplicar de manera immediata la retirada de l'escó a Borràs. Però la Junta Electoral encara no ha resolt aquesta petició.

Elecció de la presidència

Segons l'article 44 apartat 1 del reglament del Parlament, per escollir la presidència de la cambra cada diputat ha d'escriure un sol nom en una papereta i surt escollit qui té majoria absoluta. Si no s'assoleix aquesta majoria, el reglament estableix que s'ha de repetir l'elecció entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria i surt elegit qui obté més nombre de vots. "En cas de paritat, s’ha de repetir l’elecció, i, si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats", afegeix el reglament.

En els últims dies ERC ha deixat clar que donarà suport a una presidència de Junts tot recordant que així es va pactar entre els dos partits en el marc dels acords per formar govern. Així doncs, tot i que l'executiu de coalició es va acabar trencant, es dona per fet que el relleu de la presidència del Parlament serà un diputat o diputada de Junts.

Junts no prendrà cap decisió sobre la nova presidència del Parlament fins que Borràs faci una proposta al partit

Junts no prendrà cap decisió sobre la nova presidència del Parlament fins que Laura Borràs faci una proposta al seu partit. Així ho ha explicat la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, en una roda de premsa al Parlament acompanyada per la portaveu del grup de Junts, Mònica Sales. Madaula ha apuntat que el partit no prendrà cap decisió fins que Borràs es pronunciï: "Esperarem el que digui ella. Veurem com vol procedir", ha subratllat. També ha asseverat que la formació no ha parlat "mai" de cap nom. Madaula ha criticat que els partits independentistes parlin "d'enfortir les institucions" -en referència al front democràtic que va proposar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, de cara al 23-J-, mentre les "lesionen".

La Mesa ha decidit aquest dijous retirar l'escó a Laura Borràs i que el seu relleu a la presidència del Parlament es voti divendres que ve en un ple extraordinari. La vicepresidenta primera amb funcions de presidenta, Alba Vergés, ha convocat la Mesa després que el Tribunal Suprem hagi tombat les mesures cautelars de la cambra contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l'acta de diputada a Borràs sense sentència ferma.

Des del 28 de juliol Borràs està suspesa de les seves funcions i, al març, el TSJC la va condemnar a 4,5 anys de presó i 13 d'inhabilitació per fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Borràs veu "molt greu" que la Mesa li retiri l'escó de "manera proactiva" sense esperar la JEC

L'expresidenta del Parlament i presidenta de Junts, Laura Borràs, veu "molt greu" que la Mesa hagi decidit retirar-li l'escó de diputada de "manera voluntària" sense esperar el requeriment de la Junta Electoral Central (JEC). "El Parlament sotmès s'aplica la repressió de manera proactiva", ha afegit en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons Borràs, és més que un error i ho ha qualificat de "molt greu". Així mateix ha negat que Junts hagi decidit presentar candidatura a la presidència del Parlament per substituir-la. "No hem parlat d'aquesta qüestió a cap de les instàncies del partit. L'expresidenta de la cambra però dona per fet que Antoni Castellà acceptarà l'acta i diu que seria un "magnífic" president.

Borràs ha admès que la retirada del seu escó com a diputada del Parlament era una "crònica d'una mort anunciada" però ha afegit que no esperava que la Mesa ho fes de "mutu propi". D'aquesta manera, es refereix al fet que l'òrgan de la cambra hagi decidit (amb els vots d'ERC, PSC i CUP) treure-li l'acta de diputada després que el Tribunal Suprem rebutgés les mesures cautelars però sense que la JEC hagi enviat un requeriment.

L'expresidenta del Parlament ha volgut marcar les diferències entre el seu cas i el de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que va perdre l'escó sota la presidència de Borràs. Segons ha dit, ella va defensar l'escó de Juvillà "fins on el diputat va voler". I ha remarcat que llavors es va fer un "front comú antidepressiu" i hi va haver reunions entre els partits independentistes per abordar la qüestió. 

Borràs ha evitat parlar de candidats a la presidència del Parlament per substituir-la al càrrec perquè, segons ha dit, s'ha de posar èmfasi en el fet que "el que ha passat és molt greu". I ha assegurat que dins dels òrgans del partit no s'ha parlat del tema. En aquesta línia, ha negat que Junts ja hagi decidit presentar candidatura i, per tant, no apostar per deixar-la vacant en senyal de protesta. "A cap instància del partit s'està parlant de cap nom", ha insistit.

Preguntada directament si és partidària que Junts mantingui la presidència, no ho ha volgut avançar i ha dit que ho dirà als òrgans de decisió del partit. Divendres que ve hi haurà un ple extraordinari per escollir la nova presidència de la cambra catalana.

El PSC confirma que presenta Escarp com a candidata a la presidència del Parlament

El PSC ha confirmat que presenta la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, com a candidata a la presidència del Parlament. Així ho ha decidit per unanimitat el grup parlamentari en una reunió aquest matí. "No hi ha cap dubte que un perfil com el d'Assumpta Escarp és el que necessita el Parlament per recuperar el camí de la normalitat i dignitat institucionals", defensen els socialistes en un comunicat. La portaveu del PSC, Alícia Romero, ja havia avançat en una entrevista a RTVE que el seu grup presentaria una candidatura pròpia. "Tenim una possibilitat de tenir la presidència. Jugarem fort", ha afegit tot recordant que són el grup més gran de la cambra catalana.

Romero ha lamentat que la decisió de la Mesa de retirar l'escó a Laura Borràs "arriba tard" i que s'ha anat "desprestigiant" la institució. Divendres que ve hi haurà un ple extraordinari per elegir el relleu a la presidència de la cambra catalana.

Els comuns demanen "una nova etapa" al Parlament sense Junts al capdavant i proposen Joan Carles Gallego com a president

El portaveu d'En Comú Podem al Parlament, David Cid, ha reclamat obrir "una nova etapa" al parlament després que la Mesa hagi acordat retirar-li l'escó de diputada i ja no sigui presidenta de la cambra. En una roda de premsa després de la decisió de l'òrgan Cid ha assegurat que ara toca "passar pàgina" i "deixar de tenir una presidenta condemnada per un cas de corrupció". "I la presidència del Parlament no pot ser de Junts per designi diví i passi el que passi", ha advertit, i ha afegit que cal que sigui "una presidència progressista i d'esquerres". Precisament per això ha anunciat que els comuns plantejaran com a candidat el diputat Joan Carles Gallego al ple del divendres vinent, que ha d'escollir nou president.

Cid ha advertit ERC, PSC i CUP que "hauran d'escollir entre un candidat progressista i un candidat de Junts".

El portaveu parlamentari ha defensat que la presidència no pot ser per a Junts perquè "han demostrat que l'utilitzen en benefici propi per fer oposició de la Generalitat". Així, ha assegurat que s'ha fet servir la presidència de la cambra per "protegir a Borràs" i "com a plataforma del partit".

Per tot plegat, ha proposat que amb la "majoria folgada d'esquerres" que hi ha al Parlament es voti un president també d'esquerres i ha plantejat el nom de Gallego com a substitut de Borràs. Tot i que el considera de "consens", ha obert la porta a pactar un altre nom que pugui semblar bé a PSC, ERC i CUP. "Estem disposats a parlar del que calgui i de qui calgui amb la resta de forces de progrés del Parlament", ha dit.

Cid ha remarcat que després de la decisió de la Mesa "no queden més excuses" per escollir un nou president i ha lamentat que s'hagi hagut d'arribar a aquesta situació. Així, ha criticat que s'hagi deixat passar "mesos" per "càlculs electorals".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.