-Ha promès avui el càrrec com a diputada al Congrés. Té davant seu el repte de substituir algú amb el carisma i el bagatge de Joan Baldoví, un dels polítics més ben valorats de tot l’Estat. Com entoma aquesta responsabilitat?
És una responsabilitat immensa. Ara bé, jo no substituïsc Joan Baldoví; vaig al Congrés dels Diputats a continuar la tasca que ell, en nom de Compromís, desenvolupava, fins que es celebren les eleccions. Compromís té un programa molt definit a Madrid i sabem, perfectament, quines han de ser les nostres prioritats. Durant aquestes darreres setmanes m’he estat preparant per assumir aquesta responsabilitat i l’entomo conscient del que significa. Les nostres prioritats són clares: volem una reforma del sistema de finançament i unes millors inversions.
-Periodista, divulgadora ambiental, professora associada de la UJI. Què creu que pot aportar al Congrés, com a diputada per Compromís?
Puc aportar la meua trajectòria professional com a periodista especialitzada en sostenibilitat. Crec que també puc aportar una gran capacitat de treball per continuar defensant el programa de Compromís. Pel meu bagatge, vaig a apostar pels temes que sempre he defensat: el benestar, el feminisme, la transició ecològica... Tot i que no he estat mai en política, crec que tinc una experiència professional i un compromís que poden ser útils per als valencians i les valencianes.
-Ha promès el càrrec prometent lleialtat al poble valencià i per la conservació de la biodiversitat. Per què ha optat per aquesta formula?
Perquè és la que més bé em representa. M’ha cridat l’atenció la reacció que ha generat a Vox, on s’han sentit crits.
-Avui era el seu primer dia al Congrés dels Diputats. A algú com vostè, que mai havia estat en política, quina impressió li ha fet l’hemicicle?
Estar al Congrés dels Diputats és una gran responsabilitat. L’espai l’havia vist moltes vegades per la tele, però no és el mateix entrar-hi amb la responsabilitat d’un diputat. Perquè al Congrés dels Diputats es decideixen molts aspectes que ens afecten directament i per això és tan important que estiga la nostra veu present en tots els debats. Perquè al parlament s’ha d’anar amb convicció, però també amb cordialitat i amb voluntat de diàleg.
A partir d’ara continuaré treballant per continuar la feina que Baldoví estava realitzant en les dues comissions en què estava: la d’agricultura, pesca i alimentació i també la d’ocupació. En aquest àmbit, crec que hi ha molt per explorar a propòsit dels nous nínxols laborals que s’obren amb el procés de transició energètica. També espero poder fer alguna pregunta en la comissió de ciència, que pel meu perfil professional, m’interessa molt.
-Li ha donat algun consell Joan Baldoví?
Sí, m’ha dit que siga jo mateixa. I crec que és un gran consell perquè jo no soc una política a l’ús: soc periodista, dono classes, tinc fills i uns pares majors. Soc d’una família humil i he arribat a aquest càrrec sent qui soc i treballant tot el que he pogut. I amb aquest bagatge vull que s’escolte la veu de Compromís a Madrid.
-Tenint en compte que a finals d’any s’han de celebrar les eleccions generals i que el Congrés s’haurà de dissoldre uns cinquanta dies abans, i que en un tres i no res vindran els mesos d’estiu, realment pensa que disposarà de temps per deixar la seua empremta?
La meua ambició no és deixar una empremta pròpia, sinó defensar els interessos de Compromís. Anem a continuar treballant aquests mesos i ho anem a fer de forma col·lectiva. Jo estic molt contenta de saber que Compromís confia en mi, perquè perfectament me podrien haver demanat que fera un pas al costat. Però han preferit que jo assumisca aquesta responsabilitat.
-Amb la seua decisió d’acceptar de número 2 en la llista al Congrés, l’any 2019, va fer el seu primer salt a la política. Ara també té posat l’altre peu en la política municipal. És la número dos en la llista municipal de Compromís a Sagunt. Es veu en la política en el mitjà i llarg termini?
La decisió d’anar a les llistes municipals de Compromís ha estat molt meditada. S’ha produït una renovació dins el municipi, m’ho van oferir i vaig decidir fer el pas, perquè Sagunt és el meu municipi, me l’estime i crec que puc fer coses per ell. M’estime Sagunt per sobre de totes les coses i hi treballaré amb la resta de l’equip. Jo he estat molt en l’activisme social i ara ha arribat el moment de fer aquest altre pas.
-I creu que és compatible una i altra responsabilitat?
Sí, és molt compatible. Hi ha més persones que ho fan i estic segura que serà una experiència enriquidora, tant en una direcció com en l’altra.
-Precisament a Sagunt ha d'instal·lar-se la planta de gigafactoria de Volkswagen, una infraestructura fonamental per fer la transició des del vehicle de combustió al vehicle elèctric. Hi ha, però, un preu mediambiental a pagar. Hi ha pocs projectes que representen millor la contradicció que suposa aquest model econòmic. Quin és el punt d'equilibri?
L’arribada de la gigafactoria a Volkswagen és un gran repte per al desenvolupament econòmic de la comarca. Aquesta elevadíssima inversió és molt benvinguda, perquè implica el segellat de sòl fèrtil en una zona pròxima a la marjal dels Moros. Ara bé, era una zona que ja havia passat tots els processos per cert zona industria en un àmbit logístic excepcional. A Compromís tenim la prioritat, quan passen les eleccions, d’analitzar l’elecció dels emplaçaments on aniran les megacentrals que hauran d’alimentar la gigafactoria. S’ha d’obrir un debat per analitzar on van aquestes infraestructures per evitar perdre sòl fèrtil, paisatge i recursos naturals que ens faran més resilients davant el canvi climàtic per tal de tindre seguretat alimentària, producció agrícola de qualitat i proximitat. Cal exigir garanties de protecció ambiental.
-A propòsit d'això últim, la darrera volta que la vam entrevistar, vostè es va felicitar que Pedro Sánchez haguera triat per estar al capdavant del Ministeri de Transició Ecològica a Teresa Ribera. Tanmateix, és el seu departament el que està donant via lliure a megaplantes solars amb una greu afecció sobre el paisatge. Com s'ha d'arribar a un equilibri entre la transició energètica i el respecte al territori?
Efectivament, aquesta transició ecològica està marcada pel conflicte bèl·lic i tant a nivell de Generalitat Valenciana com a nivell estatal es va aprovar legislació que afavoreix la implantació de l’energia fotovoltaica sense avaluació d’impacte ambiental. Això està afavorint un desenvolupament d’aquesta explotació. S’ha de promoure les energies renovables per ser autosuficients, però cal fer-ho amb els criteris de transparència perquè l’opinió pública sàpiga què implica, a futur, aquesta ocupació del sòl fèrtil. Estem molt a favor del desenvolupament industrial, però hem de garantir la preservació dels recursos naturals tant com siga possible.
-Una persona com vostè, com veu que la Generalitat Valenciana reclame al govern d'Espanya que reconsidere el cabal ecològic per determinar el trasvassament Tajo-Segura? Què opina sobre la política de transvasaments a Espanya?
Compromís ha estat molt clar en relació a l’exigència dels cabdals ecològics. Els transvasaments no són una garantia de futur en el context de canvi climàtic, d’escalfament global i, sobretot, d’un canvi del règim de precipitacions a la península ibèrica. Hem de fer una agricultura de futur i també donar garanties al sector agrícola. Ens cal pensar en una planificació estratègica.