El 25 de febrer de 1983 el Ple del Congrés aprovà l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, amb 206 vots a favor, 1 en contra i 97 abstencions. Aliança Popular, el partit majoritari de l’oposició, va optar per abstenir-se, seguint la petició feta des de la seva delegació a Balears. Curiosament, fou el partit que després va guanyar -per poc- les primeres eleccions al Parlament i presidí el Govern.
Han transcorregut quatre dècades des d’aleshores. Ara el Govern, a través de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA), ha volgut commemorar l'aniversari amb la creació d’un fons documental dels quaranta anys d’autonomia.
Aquest Institut -creat el 1996, adscrit a la Direcció General de Coordinació i Relacions amb el Parlament, depenent de Presidència- té per missió «l'estudi, la recerca i la difusió legislativa en matèria d'autonomies territorials, amb atenció preferent al dret públic balear. A més, duu a terme funcions d'assessorament a la Presidència de les Illes Balears, especialment en l'àmbit del dret estatutari, i suport en el desplegament normatiu de l'Estatut d'autonomia i en els processos de transferències de funcions i serveis, tant de l'Estat a la Comunitat Autònoma com d'aquesta als consells insulars, quan se li encomanin expressament», segons diu el seu web.
Ara l’IEA ha impulsat, amb motiu dels 40 anys de l’Estatut d’autonomia, la creació d’un web on es recopila el patrimoni documental de tot el que tingui relació amb l'autonomia illenca durant aquestes quatre dècades. Coordinat i desenvolupat pel Centre d’Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) de la Universitat de les IllesBalears (UIB), el fons s’emmarca dins el projecte «Identificació, catalogació i divulgació dels documents més rellevants del patrimoni documental de l’Autonomia de les Illes Balears».
L’objectiu és, segons diu l’IEA, «aportar un espai digital de consulta de caràcter públic, obert i transversal al voltant de la documentació emmarcada dins l’actual etapa autonòmica (1983-2023), i també documentar els canvis socials, polítics i culturals succeïts a les Illes Balears des de la transició democràtica fins arribar a les actuals institucions autonòmiques».
El coordinador del projecte i professor de la UIB, doctor Sebastià Serra, explica, durant la presentació del projecte, que «el web també compta amb donacions fetes per una trentena de particulars de totes les Illes, que han volgut contribuir en aquesta tasca de coordinar la de documentació existent, avui dispersa». La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, destacà per la seva banda que «és important comptar amb una recopilació tan rigorosa per poder entendre la història d’aquesta terra i que en quedi constància per a futures generacions que no han viscut aquesta evolució de l’autonomia».
Pel que fa als apartats del web, el coordinador del projecte destacava el bloc «Documentació autonòmica», que està dividit en dos grans apartats: per una banda, l’apartat d’arxius particulars i, per una altra, el de guies d’arxius, biblioteques, centres de documentació i altres organismes. També hi ha un espai de recursos audiovisuals, un de cronologia i bibliografia i un d’actes commemoratius dels 40 anys.