El 28 de maig se celebraran eleccions autonòmiques en 12 autonomies d’arreu de l’Estat. Les candidatures independentistes o sobiranistes estan presents a tot arreu, tot i que amb distintes possibilitats. Més enllà del País Valencià, de les Illes Balears i del cas de Navarra, on aquestes opcions electorals són més visibles i conegudes, hi ha candidatures en altres racons de l’Estat que aspiren a plantejar el debat sobiranista o independentista a mitjà o a llarg termini. Ho analitzem de nord a sud de la península.
Astúries
La candidatura asturiana que més es pot relacionar amb postures sobiranistes o independentistes és Andecha Astur. El 2019 va traure només 1.559 vots, el 0,3% del total, en aquest territori governat còmodament pel PSOE. Andecha reivindica la república asturiana i renega de la seua condició de principat. Els últims anys ha centrat molt el seu discurs en la reclamació de l’oficialitat de l’asturià, a la qual s’han sumat amb més o menys fermesa altres opcions polítiques d’esquerra i que ha generat divisió, fins i tot, en partits com Foro Asturias, que va ser fundat per l’exministre del PP Francisco Álvarez Cascos. Pel que fa a Andecha, les seues reivindicacions són les típiques de qualsevol partit del seu espectre: socialisme, feminisme, ecologisme, sostenibilitat i altres qüestions d’aquest tipus.
Cantàbria
L’opció política que més reivindica la territorialitat càntabra i que arriba a definir-se com a sobiranista és Cantabristas, una candidatura que fa una crida per a renovar la política en aquest territori septentrional i que reivindica l’ecologisme, la memòria històrica i els serveis públics. El 2019 va obtenir 1.573 votos, el 0,48% del total, a l’ombra d’altres candidatures com ara Podem o Marea Cánabra –la suma d’Esquerra Unida i Equo. Ambdues també van quedar fora del Parlament. Cantàbria, amb 590.000 habitants, està governada pel polític regionalista i mediàtic Miguel Ángel Revilla, que segons les enquestes serà derrotat el 28 de maig.
La Rioja
Aquest petit territori de vora 315.000 habitants està governat pel PSOE i no compta amb cap opció sobiranista. La formació que més reivindica la territorialitat és el Partido Riojano, regionalista i d’esquerres, que es presenta amb España Vaciada i que el 2019 es va quedar a només a 700 vots d’obtenir representació.
Aragó
El socialista Javier Lambán es juga la continuïtat al front del govern de l’Aragó, un territori amb 1,3 milions d’habitants. El partit que més s’apropa als postulats sobiranistes és Chunta Aragonesista, que al 2019 va traure tres diputats que van servir per a entrar al govern de Lambán, accedint a la conselleria de Vertebració del Territori i Vivenda. José Luis Soro Domingo tornarà a aspirar a la presidència del govern aragonès amb aquesta candidatura. Chunta Aragonesista està inserit dins l’anomenat Acord del Túria, integrat per formacions com ara Compromís, Més per Mallorca o Més País. Es defineix com un partit aragonesista i d’esquerres, defensa l’oficialitat de l’aragonès i del català en aquest territori, tot i que s’allunya del discurs independentista. De fet, Puyalón, el corrent intern de Chunta Aragonesista que defensava postures independentistes, va eixir del partit al 2008.
Madrid
La sempre mediàtica Comunitat de Madrid també celebrarà eleccions el 28 de maig amb totes les mirades posades en el resultat de la presidenta Isabel Díaz Ayuso. Més enllà dels partits d’esquerres que aspiren a impedir la seua continuïtat no hi ha cap opció sobiranista o independentista castellana que es presente a l'Assemblea de Madrid.
Extremadura
Aquest territori, amb poc més d’un milió d’habitants, compta amb diverses propostes regionalistes unides, ara, en la candidatura Levanta Extremadura. En canvi, contra el que denominen com “regionalisme tradicional i conservador”, s’ha creat una candidatura territorial d’esquerres, ecologista, feminista i clarament identificada amb l’esquerra alternativa denominada Partido Extremeñista – Extremeñistas – Partido de los Extremeños. El seu discurs no fa referència explícita al sobiranisme, però és la candidatura que més es podria identificar amb aquest principi i el seu manifest fundacional està escrit també en llengua autòctona.
Castella la Manxa
Amb poc més de dos milions d’habitants i governada pel PSOE, Castella la Manxa no disposa de candidatures sobiranistes ni independentistes.
Múrcia
La Regió de Múrcia té un milió i mig d’habitants i és una de les més conservadores de l’Estat. Hi governa el PP gràcies al suport de Ciutadans i de Vox, i el partit ultradretà va ser el més votat a les últimes eleccions espanyoles. Curiosament, alhora, aquest territori és un dels que més candidatures territorials presenta, si bé cap s’identifica amb el sobiranisme. En canvi, Murcia Libre posa en el focus els problemes d’aquesta comunitat i no descarta demanar la independència “per a veure si així ens fan més cas”, plantegen amb ironia. Por Mi Región també es va constituir amb un programa amb pretensions regeneradores. I per últim, hi ha dues candidatures suggereixen o demanen la segregació de Cartagena de la Regió de Múrcia sense discutir, ni de bon tros, la unitat de l'Estat espanyol. Es tracta de Movimiento Ciudadano de Cartagena i de l’històric Partido Cantonal de Cartagena. Aquestes formacions van quedar lluny d’obtenir representació fa quatre anys.
Canàries
Aquest arxipèlag compta amb un moviment independentista que és històric però que al conjunt de l’Estat és poc conegut. Intel·lectuals com Secundino Delgado o activistes com Antonio Cubillo van patir el preu de la repressió per plantejar la independència de les Illes Canàries. Pel que fa a la política actual, els insularistes de Coalición Canaria formen el partit territorial amb més transcendència, però estan molt lluny dels postulats sobiranistes. Nueva Canarias aposta més pel federalisme, però no té pretensions més ambicioses. Sí que diuen tindre-les des de Drago Verdes, la candidatura liderada per l’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, que diu representar una opció “d’obediència canària” basada en l’ecologisme i el sobiranisme. D’altra banda, Ahora Canarias representa l’independentisme canari i ha concorregut al Parlament Europeu al costat de partits com Esquerra Republicana, EH Bildu, BNG o l’asturià Andecha. El Partido Nacionalista Canario, que també es presenta, se situa en una ideologia més centrista, però es presenta com a nacionalista i va trencar amb Coalición Canaria, precisament, acusant el partit d’haver abandonat aquest principi. De totes aquestes candidatures, al 2019 Coalición Canaria, aliat amb el Partido Nacionalista Canario, va obtenir 17 diputats, mentre que Nueva Canarias en va traure quatre. Aquestes Illes tenen una població de 2,2 milions d’habitants i el seu president és del PSOE.
