Arreu d’Europa i al món civilitzat el delicte d’odi és una cosa seriosa que serveix per defensar les minories de l’assetjament. A l’Estat espanyol curiosament és al revés. Serveix per defensar els assetjadors, la policia i l’extrema dreta. No és broma, hi ha gent que ha anat als tribunals per portar una pancarta que deia Policia go home (Tarragona, 2018) i professors d’institut assetjats durant anys per guàrdies civils (cas de l’IES Palau a Sant Andreu de la Barca). Però Pablo Casado pot dir bestieses sobre l’escola catalana i no li passarà res. I a Jiménez Losantos de moment ni l’han denunciat judicialment.
El cony insubmís és delicte contra la religió (nou mesos de multa amb una quota diària de 10 euros); quan Público va titular que al manual d’higiene sexual de la Legión només hi faltava la cabra li va caure a sobre fins i tot una associació que es deia Millán Astray i si fas un acudit sobre Carrero Blanco el més normal és que et toqui un calvari fins que arribis al Tribunal Constitucional.
L’odi civil i ètnic a l’estat espanyol és tan normal i corrent com pot ser esperable vista la tradició guerra-civilista del personal. Que darrerament s’hagi accentuat és també un clàssic. Sempre que la monarquia està en crisi i que l’economia entra en panna s’activa el mecanisme falangista. Catalán, judío y renegado, pagaràs los males que has causado. Si no els has causat, també els pagaràs, és clar.
Ara mateix, però, el problema no són els quatre desinformats que s’escalfen un dia en un bar, sinó el fet que la ideologia del feixisme està perfectament normalitzada a les universitats, emparant-se en la llibertat d’expressió. Els manuals de filosofia del dret d’ús habitual són per sortir corrent i el professorat progressista de l’assignatura (si n’hi ha) pràcticament viu a la clandestinitat acadèmica. Que a les facultats de dret hispano-catalanes es defensin sense problemes les teories de l’amic i l’enemic de Carl Schmitt deixa sense paraules els universitaris francesos i alemanys que si gosessin ni tan sols esmentar-les a l’aula tindrien problemes més que greus.
Deia Aristòtil (Retòrica) que l’odi pot aparèixer sense motius personals perquè és una passió irracional que ens sobrepassa. Fins i tot de vegades es presenta com una mena d’exigència de justícia que obliga a odiar
N’hi ha prou amb llegir els programes de les assignatures corresponents per veure que a les universitats de l’estat espanyol no s’explica el pla d’acció de Rabat sobre els discursos d’odi que les Nacions Unides porten divulgant des de 2012. De fet, ni saben què és; i es podria fer una llarga llista d’incompliments del món universitari pel que fa a la divulgació dels drets humans a facultats de filosofia. Com en l’anècdota que explicava Josep Pla del catedràtic que no examinava sobre Kant sinó sobre la seva refutació també és més fàcil trobar filosofets que consideren els drets humans com una obra etnocèntrica i falocràtica que no pas personal que els expliqui objectivament.
Per experiència personal puc testimoniar que un conegudíssim professor barceloní em va dir, sense ni immutar-se que “explicar els drets humans és carregar-se’ls”. I l’homenet es va quedar tan ample, com una bona icona del progressisme que se suposa que és. La falta de tradició liberal a la universitat és el caliu de la trista impunitat del delicte d’odi – i específicament de l’odi ètnic contra la minoria nacional catalana. Deia Aristòtil (Retòrica) que l’odi pot aparèixer sense motius personals perquè és una passió irracional que ens sobrepassa. Fins i tot de vegades es presenta com una mena d’exigència de justícia que obliga a odiar. Un dels problemes de l’odi hispànic és estrictament aquest.
Ara mateix no s’hi val a dir que necessitem més empatia i a predicar la bondat universal. Hi ha molt odi que els interfectes tenen estrictament interioritzat com a justícia i molt de discurs originat a la universitat que justifica el ressentiment. No és un odi popular i precisament per això és més greu. Les universitats i les esglésies van sembrar l’odi contra els jueus a Alemanya i va passar el que va passar. Aturar el discurs anticatalà passa per revisar molt seriosament el que està passant a moltes càtedres universitàries i a moltes facultats de polítiques i de dret a l’estat espanyol. Aviat serà tard.