La taronja ja no donarà més suc. Ciutadans s’està esvaint per tot arreu. També a Balears, on tant el seu cofundador a Barcelona i implantador a les Illes, Xavier Pericay, com qui el va derrotar a les primàries de 2019, Marc Pérez Ribas, l’han abandonat, i el primer fins i tot ha dit aquesta setmana que votarà al PP de Marga Prohens.
És el penúltim acte d'un guió que fa un bon grapat d'anys que està escrit. A l'arxipèlag la crisi de la formació taronja es va iniciar abans que a d'altres bandes, no ha tengut aturall i la degradació estatal en la que està instal.lat no és més que la làpida que es posa al capdamunt del taut d'un partit que fa temps que està mort i enterrat.
Mentre que la incapacitat estratègica demostrada per Albert Rivera necessità del patètic resultat electoral de novembre de 2019 per donar inici a l'espectacular implosió de Ciutadans, a les Illes la guerra domèstia s'havia iniciat prou abans i ja feia almenys nou mesos que rajava suc.
La crisi taronja balear. Aquest setmana Xavier Pericay declarava a un programa de la televisió local mallorquina Canal 4 que al seu entendre «l’opció més coherent» és votar al PP, no debades és l’única «alternativa» possible al Govern d’esquerres. Reconeixia que «hi ha moltes coses» de la formació liderada per Marga Prohens que no li agraden, però que el mal menor era el PP.
Com és conegut, Pericay fou un dels fundadors, amb Albert Rivera i companyia, de Ciutadans a Barcelona. Per raons personales passà a residir a Palma i quan s'acostaven les eleccions de 2015 Rivera li encomanà la missió de dirigir el partit a les Illes. En aquell moment existia una direcció interina -a l'espera de la seva confirmació per part de la central- i fins i tot s'havien anunciat els candidats a les futures eleccions. Pericay, però, per mandat de Barcelona, liquidà la incipient organització taronja i creà la seva pròpia. El bon resultat a les eleccions locals i autonòmiques de 2015 va parèixer consolidar el seu liderat. Però no fou ben bé així.
Les seves formes de dirigir el partit van anar creant divergències internes, no sempre fàcils d'explicar per raons ideològiques o polítiques. Al mateix temps, la bona sintonia entre Ribera i Pericay es va erosionar. El resultat fou que així com passaren els anys i s'enfilà cap als següents comicis, els de 2019, el líder baleàric en teoria tenia el suport de la direcció central i de la gran majoria de la militància local, però en realitat se li estava segant l'herba sota els peus, sense que ell se n'adonès o, almanco, sense que ho digués en públic.
I en aquest context s'anunciaren les eleccions internes -una reivindicació del sector crític- per elegir al futur cap de la candidatura al Parlament. Pericay, com tothom suposava, s'hi presentà. I vet aquí que altres militants també. Entre els quals hi havia un desconegut empresari de Sóller, Marc Pérez Ribas, que, sorprenentment, davant l'estupefacció de mitjans de comunicació i observador en general, derrotà Pericay. Aquest, dolgut, va poder constatar que havia estat objectiu d'una operació per descavalcar-lo del lideratge balear i començà a allunyar-se del partit. Com a conseqüència renuncià a anar a les llistes electorals, després dels comicis s'allunyà progressivament del partit i finalment l'abandonà.
Ara, aquesta setmana, gairebé coincidint amb l'anunci d, Marc Pérez Ribas que abandona Ciutadans, Pericay feia les esmentades declaracions: votarà al PP perquè, al seu parer, és l'única alternativa possible al Govern d'esquerres. En els últims mesos hi ha hagut un continu degoteig de militants que han abandonat la formació.
Les enquestes reflecteix la sagnia que pateix el grup taronja. Entre els sondejos publicats a Última Hora el març de l'any passat -realitzats per IBES, Instituto Balear de Estudios Sociales- i el gener d'enguany -l'últim- la seva intenció de vot ha passat d'estar un poc per sobre del 5% -que és el tall per davall del qual no s'entra en el repartiment d'escons- a no arribar al 4%, i d'1 possible escó el 2022 ha caigut a la certesa d'enguany de quedar-se fora del Parlament i també de totes les altres institucions illenques.