Aquesta tarda al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya s'ha presentat un estudi que, entre d'altres claus, avala la possible declaració d’independència posterior al referèndum. Per molt que els Estats no contemplin aquesta possibilitat en la seva constitució, la declaració d’independència significa sortir d’aquesta unitat per regir-se per una de nova. El dret internacional és neutre en referència a la DUI, el que si que prohibeix és la ingerència d’un Estat exterior. De la mateixa manera que tampoc es tracta d'un dret positiu, com si que té el dret a l’autodeterminació, una de les aportacions de Marc Weller, professor de dret internacional i constitucionalista per la universitat de Cambridge.
L’informe també recull en quins casos els pobles poden exercir el dret a l’autodeterminació. Per una banda, s’hi poden acollir territoris colonials. «Tot i que alguns catalans poden sentir que aquest ha estat el paper de l’Estat espanyol, encaixen més en la definició aquells països ocupats per un poder imperial durant l’època colonial. Normalment, separats per un oceà. En canvi, Catalunya pot acollir-se en el dret de l’autodeterminació a partir del principi democràtic». Aquest fou el principi que va fer servir el Quebec. De fet, totes les societats democràtiques s’hi poden acollir davant la voluntat del poble i una expressió clara de la societat. Els experts assenyalen el referèndum com la millor via, «la més forta», tot i que no és l’única.
Un dels altres pilars de l’informe aborda la legitimitat, del procés actual fins al reconeixement internacional. Segons John Dugard, professor sud-africà de dret internacional, «Catalunya està guanyant la batalla de la legitimitat, ja que ha seguit tots els passos amb un comportament raonable i impecable, sense violència amb voluntat de negociar i en base a valors democràtics. Un camí que contrastà amb els mètodes del Govern espanyol, basats en la repressió, la intransigència i el càstig».
En aquest escenari, doncs, els savis afirmen que el proper diumenge serà un moment clau per guanyar legitimitat i reconeixement internacional. Recorden que «Espanya no té cap dret legal a suprimir la voluntat popular, quan es tracta del dret a l’autodeterminació». Si l’Estat no permet el lliure desenvolupament del referèndum a través d’accions repressives se li girarà en contra. «Si reprimeix només farà que augmentar la legitimitat catalana», comenta Ana Stanic, advocada i especialista en dret comunitari i acords internacionals entre Estats, procedent d’Eslovènia.
Sobre la passivitat d’Europa i la comunitat internacional davant la repressió dels darrers dies, els experts apunten que «la societat funciona així», ja que es tracta d’organismes formats per Estats que volen preservar el seu poder i la seva integritat territorial. Per aquest motiu, segueixen la no intromissió en afers interns i el benefici del dubte. Tot i això, l’evidència d’una acció repressiva en una votació democràtica podria ser un punt d’inflexió, ja que «els Estats no actuaran fins que la pau o la seguretat no estiguin en joc», apunten.