El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017. No obstant, la sentència, que té un vot particular, demana al govern espanyol que indulti parcialment Borràs per rebaixar la pena a 2 anys de presó i que no hagi d'ingressar en un centre penitenciari. El vot particular considera que Borràs ha de ser condemnada a inhabilitació però no pas a presó.
La fiscalia demanava per a Borràs 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros per prevaricació i falsedat documental per suposadament haver manipulat del 2013 al 2017 un total de 18 contractes per poder-los adjudicar directe o indirectament a dit a un informàtic conegut seu, Isaías Herrero. En canvi, per als altres dos acusats, i arran de la seva confessió pactada, la fiscalia va rebaixar la petició. Per a Isaías Herrero, va passar de 6 a 2 anys de presó, i de 21 anys d'inhabilitació a 6 anys i 4 mesos, a més de rebaixar la multa de 72.000 a 2.100 euros. Per a Andreu P., l'empresari, va passat de 3 anys de presó a 14 mesos, i de 10 anys d'inhabilitació a 4 anys i 3 mesos, mentre que la multa la va rebaixarde 30.000 a 2.250 euros.
Les defenses d'Herrero i Andreu P. es van mostrar conformes amb la qualificació definitiva de la fiscalia, acceptant però que el tribunal imposi penes més baixes. La defensa de Borràs va seguir demanant l'absolució.
La sentència condemnatòria contra Borràs sacseja l'escenari polític al Parlament i a Junts
La sentència del TSJC que condemna la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, a 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació obre un nou escenari polític tant al Parlament com al partit que presideix, Junts. De manera immediata a la cambra catalana no es prendrà cap decisió ja que el Parlament estableix que només es perd l'escó en cas de sentència ferma. Caldrà veure però, com ha passat en els casos antecedents, si algun grup demana a la Junta Electoral Central (JEC) que ordeni al Parlament la retirada de l'escó de Borràs encara que la sentència no sigui ferma. Tal com va passar amb Quim Torra i Pau Juvillà. L'altre front polític que s'obre és si hi haurà canvis a la cúpula de Junts, que presideix Borràs.
La sentència del TSJC proposa al govern espanyol un indult parcial per a Borràs per reduir la pena de presó a dos anys. D'aquesta manera, tenint en compte que no té antecedents, no entraria a la presó. El tribunal li atribueix prevaricació administrativa i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
L'article 24 del reglament del Parlament estableix com una de les opcions per perdre la condició de diputat que hi hagi una condemna d'inhabilitació per "sentència judicial ferma". El TSJC ha fet pública aquest dijous la decisió judicial però no és definitiva perquè Borràs pot recórrer al Tribunal Suprem. Així doncs, aquest dijous no es prendran decisions a la cambra catalana en aquest sentit i no es preveu que es reuneixi la Mesa d'urgència. Encara que ho demanin alguns grups parlamentaris, la potestat de convocar la Mesa és de la vicepresidenta primera amb funcions de presidenta, Alba Vergés.
Després de la sentència del TSJC, la pilota passa a la teulada de la JEC que, com en el cas de l'expresident de la Generalitat Quim Torra i de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, pot ordenar la retirada de l'escó encara que la sentència no sigui ferma. Un grup parlamentari també pot demanar a la JEC que es pronunciï per accelerar el procés.
En cas que es faci efectiva la retirada de l'escó a Borràs, els grups parlamentaris hauran de decidir com se la substitueix. Junts haurà de dir si vol que un altre membre del seu partit ocupi la presidència de la cambra catalana o, com va suggerir la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula, no proposa nou candidat com a protesta per la sentència. En els últims dies, ERC s'han pronunciat a favor que el màxim càrrec del Parlament estigui en mans dels grups independentistes. Des del 28 de juliol la presidència de la cambra està en una situació interina i la vicepresidenta primera, Alba Vergés, s'ha ocupat des de llavors de les funcions de la presidenta.
L'altre front polític que s'obrirà a partir d'ara serà a la cúpula de Junts, on Borràs ocupa la presidència. El congrés del partit del passat juliol va modificar els estatuts i va deixar en mans de la Comissió de Garanties de la formació la decisió de quins casos són 'lawfare'. Caldrà veure si s'obre un debat intern al partit quan hi hagi sentència ferma del Suprem.