El passat 28 de febrer, el govern català va declarar l’estat d’excepcionalitat en motiu de la sequera. El 3 de març, 224 municipis, els del sistema Ter-Llobregat i el de l'aqüífer del Fluvià Muga, quedaven afectats per decret que limitava el consum d’aigua en diferents aspectes en un moment en què els envasaments catalans són al 27% de la seva capacitat.
Un decret llei que es portava a votació al Parlament de Catalunya aquest dimecres perquè la cambra decidís si es validava o es derogava. Finalment, la cambra catalana ha validat el decret. Ara bé, cap partit polític, a excepció d’ERC, ha donat suport directe al decret. PSC, Junts per Catalunya, la CUP i Catalunya en Comú han optat per l’abstenció. Ciutadans, PP i Vox han decidit votar-hi en contra.
El Govern, doncs, s’ha quedat sol defensant la seva proposta de mesures d’emergència per fer front a la sequera a l’espera de la cimera de partits per tractar la qüestió que se celebrarà el pròxim divendres 31 de març a la tarda.
De fet, un dels elements clau per aprovar l’actual decret ha estat el fet que el Govern obrís la porta a aprovar-ne un de nou després de la cimera per incorporar la visió de la resta de grups parlamentaris. “Hem d’articular un acord, el millor pel país, i millorar aquesta caixa d’eines”, acceptava la consellera d’Acció Climàtica Teresa Jordà.
Aquest gest ha estat reconegut pel PSC i Junts per Catalunya que les darreres hores havien vacil·lat amb la possibilitat de votar en contra de la proposta del Govern de Pere Aragonès. Finalment, el decret serà, també, tramitat com a projecte de llei tal com demanaven aquests grups.
Restriccions
Durant la presentació del decret, la consellera d’Acció Climàtica l’ha descrit com un “instrument per agilitzar les actuacions de les institucions locals” i oferir “eines bàsiques per fer front a la sequera”. Ha destacat, a més, que “s’hi defineixen mesures pels gestors de subministrament que persegueixen dissuadir els consums elevats”. En general, doncs, “vetllar pel compliment en els usos d’aigua i, molt important, implementar les ajudes necessàries per fer possible aquests compliments”.
Entre les mesures que inclou el decret hi ha la possibilitat de recuperar pous que fins ara no es feien servir, la “suspensió temporal d’aprofitaments quan estigui en risc la captació i el tractament d’aigua a poblacions”. També dona a l’Agència Catalana de l’Aigua la capacitat d’ordenar “la suspensió de les captacions d’aigua de recursos superficials i subterranis per usos diferents a l’abastament de població durant un període màxim de 48 hores”. També admet la “dilució dels recursos hídrics”, és a dir, la “barreja d’aquests recursos amb aigües de diferent procedència” perquè “assoleixi la qualitat necessària per al seu ús”.
Critiques al Govern
Unes mesures que l’oposició ha considerat que arribaven tard i sense el consens necessari. “Ens trobem aquí, també, per la inacció i la manca d’inversions del Govern els últims anys”, denunciava la diputada del PSC Sílvia Paneque que ha demanat que “el decret podria haver estat el resultat de la cimera i no al revés”.
Darrere seu, Salvador Vergés, de Junts per Catalunya, ha dit que “el problema de l’aigua va d’optimitzar el consum en cadascun dels seus usos i vostès ho han fet malament en el fons i en la forma”. D’altra banda, ha criticat que el decret tenia “molt de sancionar i molt poc d’acompanyar”. Ha reblat que amb el decret el Govern aconseguia “quatre miserables litres d’aigua i fer enfadar a tothom”.
Des de la CUP, Dani Cornella també ha criticat la “manca de planificació d’aquest govern” i ha demanat revisar la planificació perquè “no podem parlar d’excepcionalitat quan tots els informes ens indicaven ja que a la zona del Mediterrani patiríem les conseqüències d’aquest canvi climàtic”.
En la mateixa línia ha intervingut el diputat de Catalunya en Comú, Lucas Ferro, preguntant què “hem fet els darrers deu anys en aquest país” i denunciant que “la gent que ve a gaudir del país i enriquir-se té barra lliure per omplir piscines, regar camps de golf i fer neu artificial”.
Sequera crítica
El debat arriba en un moment en què les dades assenyalen que la sequera actual és de les més significatives. La precipitació acumulada els darrers 24 mesos és similar a la que es va registrar en els pitjors moments de la sequera de 2005 - 2008. A més, aquesta manca de precipitacions ha fet que la temperatura mitjana de l’any 2022 hagi estat “la més alta de tota la sèrie de dades registrades i ha superat en 2,5 graus la temperatura mitjana climàtica”, segons recull l’exposició de motius de la llei.
El mateix text posa de manifest que aquest mes de gener i febrer “malgrat tractar-se d’un període de baix consum en comparació amb el període estival, ja s’estan assolint valors de reserves d’aigua disponibles i de circulació d’aigua pels rius comparables a les sequeres més intenses que s’han produït en les darreres dècades”.
Demandes socials
Coincidint amb la votació del decret, l’organització Aigua és Vida demana que, a les mesures adoptades pel Govern cal afegir-n’hi d’altres. Demanen “que cal restringir, per exemple, l’ús de les dutxes a les platges de la costa catalana en estat d’alerta i excepcionalitat” o “prohibir la utilització d’aigua de qualitat potable per a usos no potables”.
També denuncien que “més de la meitat dels municipis de més de 20.000 habitants no tenen els seus Plans d’Emergència Municipal per Sequera”