La proximitat electoral injecta pressió a totes els àmbits polítics. Sobretot enguany, quan, com és conegut, les enquestes fetes i publicades a Balears indiquen que els progressistes podrien perdre el Govern i per ventura el Consell de Mallorca i alguns importants ajuntaments de l’arxipèlag. Res és segur perquè els sondatges avaluen que tot pot anar de molt pocs pocs i, per tant, tot està obert.
Ni el 2015 ni el 2019 l’esquerra va anar a aquelles cites amb les urnes amb tanta incertesa com enguany. És vera que mai es pot estar segur del que passarà, però aleshores, en cap de les dues anteriors ocasions, hi havia enquestes que parlessin d’una situació tan oberta com ara. I en efecte llavors guanyà amb comoditat: la suma de l’esquerra baleàrica -PSOE, Unides Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera- va superaramb claredat a la dreta: el 2015 el nombre agregat d’escons progressistes arribà a 34 sobre els 59 que formen el Parlament balear, i al cap de quatre anys foren 32. En els dos casos, una còmoda majoria absoluta.
Enguany res és igual. Els sondatges auguren una màxima igualtat entre els blocs d’esquerra i de dreta i que existeixen probabilitat que la suma de PP i Vox arribi a la majoria absoluta. Davant del que consideren un perill potencial molt greu, un grapat de persones de diferents sectors, àmbits i professions s'han unit per a conscienciar la ciutadania mallorquina de la importància d'anar a votar a les eleccions del maig vinent, segons ha informat el dBalears.cat.
Visc a Mallorca. La iniciativa parteix d'un grup de coneguts activistes de l'esquerra i el sobiranisme, alguns dels quals relacionats amb la Fundació Emili Darder i l'Ateneu Pere Mascaró -properes a Més per Mallorca-, que han fet un manifest titulat "Visc a Mallorca". Lila Thomàs i Clara Fontanet el presentaren en públic, explicant que estem davant d'unes «eleccions molt importants», ja que les Illes Balears s'enfronten a grans reptes com «l'augment de la inflació, la manca d'habitatge accessible, la pèrdua d'ús social de la nostra llengua, l'espoli fiscal, els costos de la insularitat, el domini del patriarcat o el canvi climàtic, entre d'altres».
Al parer dels promotors del manifest davant dels reptes que té plantejada la societat baleàrica, cal mantenir «les polítiques que tendeixina establir un escut de defensa social davant la crisi i emprendre un camí de transformació». El document també afirma que «no ens podem permetre el luxe de defallir i caure en el pessimisme que conduiria a la resignació i quedar-nos on sempre», cosa que portaria a obrir la porta a un potencial Govern de dreta de PP i Vox.
Entre els signants del manifest s'hi troben el comunicador Àngel Aguiló, l'expresident de Palma XXI Jaume Garau Salas, els gestors culturals Clara Fontanet, Mahécor Mbengue i Enric Pozo, l'investigador de l'institut oceanogràfic Biel Jordà, la historiadora Maria Margalida Perelló, l'ecologista Margalida Ramis, l'activista per la llengua Neus Sánchez i les periodistes Marta Terrassa i Neus Tur. També donen suport al document antigues figures polítiques com els exconsellers del Govern del primer Pacte de Progrés (1999-2003) Celestí Alomar (aleshores del PSOE, partit que abandonà ja fa anys) i Miquel Rosselló (llavors d'Esquerra Unida, ara a Més per Mallorca), l'exdirectora de l'IB-Dona Lila Thomàs, les antigues regidores de l'Ajuntament de Palma Nanda Ramon (del PSM, avui Més per Mallorca) i Aurora Jhardi (fou militant de Podemos i que se'n sortí) o qui fou president de les Illes Balears durant deu mesos entre 1995 i 1996, pel PP, Cristòfol Soler, avui membre de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.