Durant els quatre anys de legislatura baleàrica que és a punt d’acabar -els comicis queden convocats 54 dies abans de la jornada de votació, per tant el període electoral del 28 de maig s’iniciarà el 4 d’abril- la presidenta del Govern illenc, Francina Armengol, ha tingut un bon nombre de topades dialèctiques amb el cap del partit neofeixista al Parlament, Jorge Campos.
Quan havia de començar el període de sessions ordinari de la legislatura, el setembre de 2019, Armengol va reunir els seus col.laboradors per decidir com s’hauria de relacionar amb Campos. A Balears el Govern se sotmet un dia a la setmana -el dimarts, normalment- a les preguntes de control dels opositors. Els caps dels grups parlamentaris solen aprofitar per fer una pregunta directa a la presidenta, la qual contesta sempre. Es tracta de l’única ocasió en que poden discutir cara a cara amb la cap de l’Executiu d’esquerres. Per tant no la solen desaprofitar.
Conscients que Campos l’aprofitaria per llançar les seves consignes ultres, la qüestió consistia en com contestar-li. No es podia deixar de fer-ho, però sí que hi ha moltes maneres de respondre a les preguntes. Per exemple, ja fa més de vint anys un conseller -del primer Pacte de Progrés, entre 1999 i 2003- es va fer famós per contestar les preguntes del PP que no li agradaven amb un simple i lacònic «sí» o «no» que irritaven força la bancada conservadora. No és que Armengol es plantegés quelcom per l’estil per respondre les preguntes del líder ultra illenc però sí que volia saber quines opcions podia tenir. Després de debatre sobre la qüestió, es va decidir que la presidenta contestaria sempre amb educació i que no li deixaria passar ni una, de les afirmacions que pogués fer, que atemptés contra els drets essencials dels ciutadans i de les conquestes socials i autonòmiques assolides.
En efecte, gairebé cada dimarts Armengol ha contestat, amb santa paciència, les diatribes ultradretanes de Jorge Campos. En algunes ocasions, la presidenta ha demostrat una clara actitud de disgust, però mai no ha perdut el control. Això sí, a mesura que les posicions neofeixistes s’han expressat amb menys dissimul, la presidenta ha contestat amb més i més vehemència democràtica.
I com que la proximitat de les eleccions ha fet que Campos incrementés les demostracions d’odi durant las últimes setmanes, Armengol també ha anat augmentant la intensitat de les seves respostes.
Així va passar aquesta setmana en el Parlament.
Assassins. Campos aprofità unes declaracions crítiques cap a Vox del vicepresident i conseller de Sector Productius, Transició Energètica i de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, d’Unides Podem, per demanar a la presidenta si pensava el mateix. Yllanes havia dit que els ultres estan «amb els assassins» franquistes. Cosa que irrità al cap neofeixista illenc, el qual segurament pensava que posaria entre l’espasa i la paret a la presidenta. S’equivocà.
La resposta que li va donar Armengol va ser d’una contundència exemplar: «el llenguatge importa, les paraules i els discursos també, perquè d'aquests depèn d'on es posiciona cadascun. Vostès han dit en aquest mateix Parlament que els treballadors públics eren garrapatas i que la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica estava plena de cucarachas que s'havien de fumigar, és a dir, i segons el diccionari, matar. Això és el mateix que deien els nazis als jueus. I això són discursos feixistes, que els posen al costat dels qui assassinen», envergà Armengol a Campos. Per si no havia quedat clar, insistí en que «els discursos defineixen on es col·loca cadascú i vostès es defineixen amb les seves paraules» que formen discursos «odiosos» i, per això, digué la presidenta, el partit d'extrema dreta és «un problema per a la democràcia».