—Per què va fer el pas de deixar el consistori?
—Per responsabilitat. Em vull concentrar a construir un projecte de futur per Barcelona. Això exigeix temps, concentració i llibertat per explicar propostes. Era incompatible amb continuar fent de primer tinent d’alcalde, tenint en compte que les grans decisions de la legislatura ja s’han pres i que hem aprovat quatre pressupostos. És una decisió positiva i m’he trobat molt còmode.
—S’hauria sentit còmode si hagués estat a la inversa?
—Ho hauria entès. Som un partit amb voluntat de majoria i possibilitats de guanyar les eleccions. La fórmula per explicar el projecte i mantenir els compromisos de la coalició de Govern era aquesta.
—Renega de l’obra de Govern dels darrers quatre anys?
—No. Del gruix de l’obra de Govern no en puc renegar perquè n’he format part. Crec que és prou evident que nosaltres hem mantingut posicions diferents en molts temes. Sobretot en la forma de governar sense el consens necessari. En termes generals, l’orientació de lluita contra les desigualtats i el canvi climàtic, de donar estabilitat a la institució, d’afrontar moments com la pandèmia, exigia acords. N’hem fet més enllà del grup municipal: amb ERC, amb Junts, fins i tot amb el PP.
—Si és alcalde, continuarà amb el projecte de les superilles?
—Continuaré lluitant contra la contaminació a partir de l’electrificació de la ciutat. Continuarem pacificant carrers amb sentit comú i pas a pas. I guanyant verd de la forma que Cerdà ho va planificar quan va concebre l’Eixample: amb els interiors d’illa. Ara hem fet una tirada de pacificacions de carrers i al mandat següent el que hem de fer és parar i avaluar. Com sempre ha fet la ciutat. Fa quaranta anys que la ciutat, en etapa socialista sobretot, ha pacificat carrers i fins i tot viles senceres, com Gràcia.
—Hi ha marge per recuperar interiors d’illa?
—El govern d’Hereu va deixar una trentena d’interiors d’illa per executar a través de l’empresa ProEixample que va dissoldre el senyor Trias. És un procés complicat, però té un resultat que és el genuí. La forma genuïna de guanyar verd urbà a l’Eixample és recuperar els interiors d’illa. És més complicat que tallar un tros de carrer, però a la llarga és més coherent amb el disseny de la ciutat. Durant molts anys, l’especulació ho va pervertir.
—Molts anys en què vostès van ser a Govern…
—Nosaltres en vam recuperar 42, durant l’etapa socialista.
—No ha estat possible fer això aquests anys?
—No ha estat una prioritat. En una coalició has de prioritzar. No pots posar diners arreu. Vam acordar prioritzar pacificacions i no interiors d’illa. I necessitàvem una empresa com ProEixample. Hem de recuperar un instrument de gestió per recuperar verd a l’Eixample.
—Evita usar el terme superilla.
—És mentida. No és possible fer 22 eixos com s’ha dibuixat. A més a més, és inassumible econòmicament. La ciutat té una forma de reduir l’impacte de la contaminació a través de l’electrificació i de guanyar verd urbà a través dels interiors d’illa. Hem de garantir l’accés amb cotxe a l’interior de l’Eixample perquè és el cor de la ciutat.
—Escoltant-lo parlar, fa més la sensació que ha estat més un govern de dos partits en paral·lel que no pas una coalició.
—Ha estat així. Som dos partits diferents. Nosaltres som un partit amb vocació majoritària i un projecte diferent. No ens resignem ni ens conformem a ser un partit que faci de crossa.
—Ha dit que a les eleccions següents vol ser alcalde, però no segon de ningú. Si no és alcalde, es planteja deixar l’Ajuntament?
—No. Me’n vaig a l’oposició, que és el que passa en democràcia.
—Hi ha persones que han marxat.
—Jo no. No és una actitud honesta políticament dir que, si no guanyes, te’n vas.
—El Tram va endavant?
—Sí. Seria absurd no connectar-lo. En aquesta legislatura ens hem de concentrar en fer el tram Glòries-Verdaguer. Més endavant, haurem d’estudiar quina és la millor manera d’unir els tramvies.
—Què en pensa de la possibilitat d’establir un peatge urbà?
—Crec que no cal. Estem desenvolupant un conjunt de mesures per pacificar i reduir la contaminació que són suficients. Després hi ha uns peatges a l’ombra que són els aparcaments públics i l’àrea blava; de facto fan aquesta funció.
—Com se soluciona l’excés de cotxes i el col·lapse que hi ha cada matí a les entrades de Barcelona?
—Donant alternatives de transport públic. Més metro i més ferrocarril. I tenint present el dret a la mobilitat individual d’aquelles persones que no tenen alternativa de transport públic. A ningú li agrada estar en un embús, però un de cada quatre barcelonins treballa fora de la ciutat i l’alternativa del transport públic no representa ni menys costos ni menys temps ara mateix. El repte és l’electrificació. Hem posicionat Barcelona com la primera ciutat d’Espanya i la cinquena d’Europa pel que fa a aquest procés.
—Canviant el cotxe de combustió per l’elèctric, la mobilitat no se soluciona…
—No. Són totes dues coses. La gent no es deixarà de moure. Si fas restricció de mobilitat amb vehicle individual, paral·lelament has d’anar obrint l’aixeta del transport col·lectiu.
—Si és alcalde, reprendrà el projecte de la candidatura pels Jocs Olímpics d’hivern?
—No renuncio al somni olímpic com a alcalde. De la manera com hem aconseguit planificar en aquest període la sortida de la Volta a Espanya a l’agost, la Copa Amèrica el 2024 i, si tot va bé, la sortida del Tour de França el 2025, com a grans esdeveniments internacionals que aporten projecció positiva de la ciutat que ens fa falta i dinamització de l’economia. He defensat sempre que la ciutat pot fer uns Jocs i que, en part, el fracàs de la candidatura olímpica ha estat per la manca de lideratge de l’alcaldessa Colau.
—Els han criticat molt la manca de seguretat a la ciutat, una àrea que depenia de la seva formació. Què no han fet prou bé?
—No sé si posar 1.000 policies més al carrer, com hem fet, és fer-ho bé o no? No sé si erradicar el fenomen del top manta és fer-ho bé o no? No sé si treure els bicitaxis és fer-ho bé o no? En tot cas, és el que hem fet. On no arribem és a la seguretat ciutadana, perquè en això som col·laboradors del Departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra. Havien de posar 600 mossos més a la ciutat, i no ha estat fins ara, amb els pressupostos aprovats amb el PSC, que el Govern de Catalunya ha reconegut aquesta carència per combatre, sobretot, els petits delictes, que reconec que han generat estat d’alarma a la ciutat. Hem fet un esforç des del Govern d’Espanya de fer una modificació legal perquè hi havia un problema amb la multireincidència de petits delictes. Amb el reforç policial i l’enduriment de les mesures penals, aconseguirem reduir la sensació d'inseguretat. Tot i que, amb les dades, la comissió de delictes està baixat. Però, és molt difícil lluitar contra les percepcions.
—Tenint en compte que els petits delictes sovint van vinculats a la precarietat, l’augment dels efectius policials i de les penes, resolen la qüestió?
—Hi ha una part que té a veure amb la prevenció i les polítiques socials, però els delictes dels quals parlem no tenen aquesta naturalesa. L’arrel i el nombre de delictes petits són, normalment, comesos per bandes que venen de fora quan hi ha turistes a fer la temporada a la ciutat. Això és el que ens dispara en relació amb altres ciutats d’Espanya.
—Vostè apostaria per seguir mantenint mesures com les moratòries hoteleres?
—És un model de creixement que hem acordat. Crec que al centre de la ciutat no s’han de construir més hotels, els 70.000 llits que tenim són prou, però sí que cal donar més alternatives econòmiques. Això vol dir que les empreses vagin al centre de la ciutat. El gran sentit de la reforma de Via Laietana és que, d’aquí a cinc anys, tinguem 10.000 treballadors nous als edificis que ara estan buits, amb empreses. La gent ha de viure d’alguna cosa, ha de treballar en algun lloc. Si no hi ha un sector, n’has de propiciar un altre que nosaltres pensem que ha de ser el de la tecnologia.
—La gent que treballa en el turisme és la mateixa que treballa en aquest sector tecnològic?
—No. Justament, per això és important. Jo defenso el turisme perquè defenso que els cambrers, els taxistes i els treballadors dels hotels tinguin feina. No tots són enginyers, com és normal, i no tots poden tenir feines qualificades. Hem de diversificar l’economia i ara Barcelona és la ciutat d’Espanya amb menys atur perquè hem començat un procés de diversificació.
—Ha dit en algunes entrevistes que l’habitatge és una de les prioritats de la ciutat. En els darrers quatre anys, el preu del lloguer ha seguit pujant. Podrien haver fet alguna cosa més des de l’Ajuntament?
—Segurament. No hem de ser cofoistes amb això. És el gran problema social estructural que té Barcelona. L’habitatge està impossible i estem expulsant la població jove de la ciutat. Hem de regular el preu dels lloguers? Sí. És l’única solució? No. La solució és posar més oferta al mercat. Pública i privada. Es pot fer? Tenim recorregut encara. En el planejament d’aquest mandat volem fer 20.000 habitatges nous, dels quals, el 60% protegit. Hem de posar-nos a tota màquina i fer-los en el temps més reduït possible. Amb això rebaixarem el preu? Jo espero que sí. Sobretot, que no pugi més. És una bogeria ara. I no hi ha receptes màgiques. Això són polítiques estructurals. Durant aquest mandat, hem reprès la construcció d’habitatge públic. Tanmateix, la Generalitat, que és la competent, n’ha fet zero. La Generalitat ha dimitit de tractar els barcelonins com a catalans de primera. Ens ha passat el mateix amb els CAP i els centres de gent gran.
—Per la forma com s’han incorporat els habitatges públics, aquests podrien anar desapareixent els pròxims anys.
—Vam fer la política d’una manera que ara la faríem diferent. La clau és fer parc públic de lloguer. Això és una política que no s’ha fet, només parcialment un temps.
—Un percentatge alt dels habitatges en mans de grans tenidors està buit. Se’ls ha d’obligar de posar-los a lloguer?
—Se’ls ha d’obligar a posar-los al mercat. O pactar amb les administracions la compra d’aquest parc d’habitatge dels grans tenidors o les Sareb.
—L’Ajuntament té eines per fer-ho?
—No. S’ha de fer amb la llei de l’Estat que veurem com acaba sortint i també la comunitat autònoma.
—Els ha arribat algun compromís que la llei estatal anirà en aquesta direcció?
—Espero. Compromís no, perquè això ho estan negociant amb els grups polítics. Però crec que anirà en la bona direcció. Jo he expressat la meva opinió sobre com s’ha d’impulsar la llei. S’ha de posar topalls als preus dels lloguers, però no resoldrà el problema que és d’oferta. Si no aconseguim posar més pisos al mercat, serà molt difícil.
—Per què té sentit seguir construint si hi ha molts pisos buits?
—La immensa majoria dels pisos són particulars i tenen dret de posar-ho al mercat o no.
—Això és la meitat, però l’altra són grans tenidors.
—Per això calen mesures per evitar que els grans tenidors ho retinguin.
—Vostè s’ha posicionat a favor de l’ampliació de l’aeroport. Això portarà més turisme?
—No, vindrà millor turisme. Perquè el que té més capacitat de compra és l’americà i l’asiàtic. Si tens vols directes, vindrà turisme de més qualitat.
—Però l’altre no deixarà de venir?
—Sí, perquè tens 70.000 llits, no en tens més.
—Però s’obren pisos turístics…
—No s’han de permetre els pisos turístics il·legals. Si el got està ple, no pots posar-hi més aigua.
—Amb totes aquestes discrepàncies que ha mostrat amb Colau, s’hi veu tornant a governar?
—Jo em veig guanyant les eleccions.
—Amb majoria absoluta?
—Si puc, sí.
—Sembla un escenari poc plausible, segons les enquestes?
—Jo ho intentaré. El PSC és el partit que ha creat la millor Barcelona, la que tothom enyora.
—Segurament, haurà de pactar. Es veu pactant amb Colau?
—Em veig pactant amb qui accepti tres condicions. Primera: creixement econòmic amb l’ampliació de l’aeroport. Segona: distribució de la riquesa. No baixarem la pressió fiscal. Tercera: bona relació amb l’Estat espanyol i les institucions europees.
—Veu a Colau accedint a això?
—Pregunti-li a ella.
—Han governat quatre anys junts, alguna cosa deu saber?
—Pregunti-li a ella. Jo dic les meves condicions.
—I en el cas de Xavier Trias?
—Quan es fan segons quines proclames de pactes ningú les creu. Colau, que defensa un govern d’esquerres, és alcaldessa gràcies al vot del centredreta. Quan ERC deia que mai pactaria amb el PSC, va estar dos mesos implorant el suport del PSC.
—Creu que amb Trias és més fàcil que amb un altre candidat de Junts?
—Pregunti-li a ell. No sé si Trias garanteix una bona relació amb l’Estat espanyol i les institucions europees. Quin seria el titular de la premsa internacional en el cas que el senyor Trias guanyés les eleccions? Molta gent pot pensar que Trias representa la moderació i la vella Convergència. A mi no em sembla gens sexi. La vella Convergència em fa basarda. Evidentment, s’hauran de fer pactes i el PSC és el partit que té capacitat de fer acords amb tothom, excepte amb Vox i la CUP. Quan veig candidats posar-se tan magnífics amb això dels pactes… si fa quatre dies feies una altra cosa.
—Vostè ha dit que no serà número dos si no guanya.
—Me’n vaig a l’oposició.
—És una d’aquestes coses que es diuen…
—Quan un no guanya se’n va a l’oposició, no es planteja un altre escenari.
—Les últimes no les va guanyar i era a Govern…
—Estàvem en un context polític del procés. Amb un candidat que va voler fer una lectura en clau de procés de la seva victòria. I nosaltres vam pactar que una persona que no havia guanyat fos l’alcaldessa.