Amb una gran concentració, la jove de 21 anys Seher Danisman busca un punt on subjectar-se a la paret. Som al rocòdrom Cube, a la ciutat de Trier. Seher s’enfila per la paret presa a presa, pas a pas. Des de terra fins al sostre hi ha una alçada de 15 metres. El vel que li cobreix el cap està fet de niló i li queda ben cenyit, tant que ni li rellisca ni tampoc deixa que se n’escapi cap floc de cabells. Forma part de la seva col·lecció pròpia.
Quan torna a ser a terra, aquesta estudiant de Ciències de l’Esport afirma que entrenar amb un hijab que no quedi ben posat “és súper incòmode”. Com que no li acabava d’anar bé cap dels mocadors de les marques habituals d’articles esportius, va buscar-se un proveïdor propi a Turquia. Ara és ella mateixa qui ven la seva pròpia col·lecció a Alemanya. Cada unitat costa 19,99 euros i duu estampada la paraula “Fitspirated”. Així es diu la start-up que ha creat.
Seher Danisman fa servir Instagram i TikTok per fer publicitat dels seus hijabs “antilliscants”, del seu podcast “Fit Muslima” i dels seus serveis de coaching destinats a dones musulmanes interessades en l’esport. Hi publica consells sobre alimentació, sobre mantenir-se en forma durant el mes del ramadà o bé parla amb les seves seguidores sobre les piscines amb franges horàries d’ús exclusiu per a dones. Aprofita per enllaçar-hi la pàgina web on es pot comprar el burquini que ella mateixa duu quan vol nedar. I, entremig de tot això, també hi ha fotos i vídeos on se la pot veure fent salt de pont, musculació, snowboard o fent trekking pels Alps.
Actualment, en gairebé tots els àmbits es poden trobar dones amb vel —també anomenades hijabis— que aprofiten les xarxes socials per crear tot un nou model de negoci
Té ben bé 5.200 seguidors a Instagram. Si es comparen amb influencers del fitness molt populars com ara Pamela Reif, que té 9 milions de seguidors, sembla poca cosa, però Seher Danisman no té la intenció d’arribar a un gran públic, sinó a un de molt específic: dones i musulmanes. “Trobar el grup adequat al qual dirigir-se és fonamental per sortir-se’n”, explica l’empresària. A dia d’avui ja pot dir que es guanya la vida amb Fitspirated, i prou bé.
Actualment, en gairebé tots els àmbits es poden trobar dones amb vel —també anomenades hijabis— que aprofiten les xarxes socials per crear tot un nou model de negoci i obtenir ressò a nivell públic.
L’escena d’influencers musulmanes a Alemanya no és ni de bon tros tan gran com la que hi ha al Regne Unit o a Nord-amèrica, o en països amb més presència islàmica com Indonèsia o els Emirats Àrabs Units. “Aquí no es va moure res durant molt de temps, però ara per ara ja ha sorgit tot un formiguer de comptes de dones musulmanes”, explica l’experta en estudis culturals Fatma Sagir, que fa recerca en la qüestió a la Universitat de Freiburg.
A més de Fitspirated, en l’àmbit de l’esport han aparegut perfils com “Fit mit Fatma” (en català, lit. “En forma amb la Fatma”) o “boxgirlberlin”, l’autora del qual també duu hijab i ofereix entrenament de boxa per a dones musulmanes, tot halal. Però també hi ha expertes en educació, autores de blogs de viatges o il·lustradores de còmics. El col·lectiu més representat són les anomenades hijabistas, les reines de la moda del món islàmic. La paraula ve de barrejar hijab amb “fashionista”. Algunes d’elles arriben a tenir desenes de milers de seguidors.
Al costat o sota els vídeos i les imatges està ple de comentaris que els celebren, acompanyats d’emoticones de cors. Però també n’hi ha d’altres que d’amables no en són gens. Tant vénen de persones islamòfobes com de musulmans o islamistes reaccionaris a qui no els agrada com es presenten aquestes dones: segures, algunes d’elles molt maquillades i vestides amb pantalons cenyits, o amb opinions crítiques sobre el discurs musulmà.
“A les xarxes socials, les dones poden decidir com volen mostrar-se. Això els atorga poder a l’hora d’actuar”, explica la investigadora Sagir. En fer-ho, sovint es desmarquen tant de la societat no musulmana com dels mitjans de comunicació occidentals pels quals se senten estigmatitzades. Moltes d’aquetes influencers aprofiten les publicacions a les xarxes per processar les experiències que tenen amb la xenofòbia islamòfoba. Tanmateix, també es desmarquen de la concepció tradicional de les famílies o de les seves comunitats musulmanes, continua Sagir.
Seher Danisman no fa gaire temps que viu a Trier. Fins fa pocs mesos encara vivia a casa dels seus pares, a la ciutat de Saarbrücken. Les sessions d’entrenament que feia amb les seves clientes eren des de la seva habitació de tota la vida. Els seus pares són kurds que van venir a Alemanya des de Turquia per treballar. “Els va costar entendre que em guanyo la vida amb això”, explica Seher. “Tot i així, estan orgullosos que hagi aconseguit crear la meva pròpia empresa i sempre m’han intentat donar suport.”
Va créixer amb nou germans: sis noies i tres nois. Ella i la seva mare són les úniques que duen vel, explica. Danisman va decidir posar-se’l quan tenia 18 anys. Fins llavors només se’l posava per resar. “Fins que va arribar el punt en què ja no vaig percebre natural tornar-me’l a treure havent acabat. Era com si deixés una part de la meva identitat aparcada al costat de la catifa d’oració.”
Seher Danisman explica que els seus cursos tenen tanta demanda perquè hi ha molt poca oferta de fitness que les dones musulmanes percebin dirigida a elles. Moltes renuncien a practicar esport públicament perquè tenen por de les reaccions negatives, com ara comentaris hostils sobre el hijab o perquè porten burquini. En diversos canals d’Instagram moltes dones musulmanes expliquen les situacions amb què s’han trobat en anar a la piscina pública o lamenten que els agradaria molt anar a nedar, però que no s’atreveixen. “Tinc por que es fiquin amb mi o que el personal em faci fora”, escriu una d’elles. Una altra diu: “Encara no m’hi atreveixo. Hem de ser més.”
És clar que la idea que les dones amb hijab guanyin visibilitat a l’espai públic genera un gran malestar a la gent amb idees islamòfobes. Tenen motius racistes, però també temen que, d’aquesta manera, potser augmenti la pressió sobre les dones musulmanes que trien no cobrir-se el cap.
Aquestes idees també són les que es troben al rerefons del debat sobre si s’ha de permetre que les educadores i les docents duguin el hijab a l’hora de treballar.
Segons un estudi de l’Oficina federal de Migració i de Persones Refugiades, al voltant d’un 30% de les dones musulmanes d’Alemanya es cobreixen els cabells. En un breu estudi del Centre per als Estudis sobre la Integració i la Migració, a Alemanya una de cada dues dones amb vel va admetre que no es presentaria a una oferta de feina perquè tindria menys oportunitats d’obtenir-la degut a la seva religió. Més de la meitat va explicar que, en anar a entrevistes de feina, se’ls havia demanat si estarien disposades a treure’s el hijab durant l’horari laboral. Per a la majoria això és impensable per motius religiosos. I és per raons com aquesta que les opcions que els ofereixen Instagram o YouTube són tan atractives per a les dones.
Gairebé totes les dones musulmanes parlen de casos de discriminació als seus perfils
La dissenyadora gràfica Bahar Karbuz, de 31 anys, va trobar feina fa mig any en una agència creativa de Hannover. En aquest sector professional és probable que hi hagi més empreses que valoren la diversitat i en les quals una dona amb hijab sí que encaixa.
En el seu temps lliure, Karbuz fa servir Instagram i TikTok com a plataformes creatives. Ens trobem amb ella en un cafè del centre de Hannover. Duu un vestit de llana blanc, sabates esportives blanques i un vel de color beix. Treu la tauleta de la bossa i mostra unes quantes de les seves il·lustracions. A l’Instagram té més de mil seguidors; a TikTok, gairebé 12.000.
Karbuz ha creat el seu propi alter ego de còmic: una figura amb vel, d’ulls grossos i pestanyes llargues. En un vídeo curt es pot veure la Bahar de còmic asseguda al sofà, sense sabates, dibuixant a la tauleta, i per damunt la frase “But you don’t look like an artist”: però si tu no sembles pas artista. A l’escena següent, el seu avatar apareix amb una cabellera arrissada damunt del hijab, un pentinat com el del difunt artista i presentador nord-americà Bob Ross. Pinta un paisatge amb arbres en un llenç, una il·lustració inspirada en l’obra de Ross.
Es dedica a fer còmics divertits “amb un pessic de racisme quotidià”, explica ella mateixa. “Per a mi, és la millor manera de gestionar-ho.”
Tanmateix, altres situacions són tan greus que fins i tot es fa difícil fer-ne broma. Una d’aquestes experiències l’ha plasmat en una sèrie d’imatges sota el títol “Mein Tuch, Dein Hass”, el meu vel, el teu odi. S’hi pot veure la Bahar de còmic caminant de nit per un carrer quan, de sobte, un home la importuna. “Si ara mateix tingués una escopeta, et convertiria en un colador.” I afegeix: “Puta islamista.” Bahar afirma que, en aquell moment, va sentir que alguna cosa dins seu es trencava.
Gairebé totes les dones parlen de casos de discriminació als seus perfils. A més a més, a moltes d’elles els desagrada la manera com se les representa. Gairebé sempre es parla de les dones musulmanes en un context de migració, de refugiats, de guerra o de terrorisme, explica Fatma Sagir. “Les joves musulmanes senten la necessitat d’oposar-se activament a aquesta representació. Per aquest motiu no sorprèn veure que s’ha desenvolupat tota una transformació cultural en els entorns digitals, lluny dels mitjans de comunicació tradicionals.”
Els predicadors extremistes que treballen per internet dediquen llargues hores als suposats sacrilegis que cometen les musulmanes
Per a totes elles això comporta riscos, ja que exposar-se a internet les converteix automàticament en diana. La manera distesa que tenen les hijabis de presentar-se no agrada arreu de la comunitat musulmana. En molts sentits, aquestes dones contradiuen la concepció que tenen els musulmans reaccionaris del que ha de ser una bona creient: una dona que busca la felicitat en la seva existència com a muller i com a mare. Qui duu hijab s’ha de comportar amb virtut i humilitat. Mocador i pintallavis? Impensable, un escàndol. Pestanyes postisses? L’entrada al paradís gairebé vetada.
Per fer-se una idea de la magnitud amb què es pot arribar a manifestar la indignació, val la pena llegir els comentaris que acompanyen les publicacions de Busra Caramella. El seu compte d’Instagram “Call me Büsi” té gairebé 100.000 seguidors i és una barreja de show de moda, de vídeos de comèdia i d’activisme contra el racisme islamòfob. Busra sempre hi apareix molt ben vestida i fa publicitat per a diverses marques, ofereix codis de descompte per a una mesquita de joguina feta de cartró o bé publica contingut humorístic on se la pot veure tocant un estenedor de roba com si fos una arpa o ensopegant amb la llarga abaia per damunt de la catifa d’oració.
La Busra és graciosa i a molta gent li agrada el que fa, però també n’hi ha que l’insulten: “Aquesta cosa es fa dir musulmana? Quina pocavergonya”, escriu un. “Està malalta”, diu un altre.
Els predicadors extremistes que treballen per internet dediquen llargues hores als suposats sacrilegis que cometen les musulmanes com elles. Els vídeos que pengen a YouTube duen títols com “Avergonyiu-vos de vosaltres mateixes, hijabis” o bé “Fake hijab”. En un canal de YouTube, un tipus que s’autodenomina predicador renega de totes aquestes dones i les equipara amb els “grups terroristes”. A més a més, afegeix que Al·là està disposat a perdonar “un home que orini dins la mesquita”, però de cap manera a una hijabista. Aquest canal en concret té 158.000 subscriptors i el vídeo ha registrat gairebé 14.000 visualitzacions. A sota s’hi poden veure comentaris com ara: “Germà, els teus vídeos són una font d’inspiració.”
“Namika die Schreiberin”, Namika l’escriptora, té 24.000 seguidors a Instagram i 14.000 a TikTok; coneix molt bé aquesta clientela. Aquesta jove s’està formant per ser comadrona i als seus canals de les xarxes socials es dedica a replicar als comentaris misògins. Si un tipus a TikTok es dedica a dir que “té molt de respecte envers una dona que duu burca”, Namika respon amb un vídeo on apareix rient i diu: “No, germà, no. Prepara’t per un vídeo contundent.” I continua lamentant la “concepció repugnant del món” que tenen els “tipus misògins”. També explica a les seves seguidores perquè una dona no cal que sigui verge per poder-se casar i en una publicació de TikTok apareix enfadada perquè un home que s’autoanomena “gran muftí” intenta menysprear el malestar de les dones sota el règim dels mul·làs a l’Iran.
Namika no és el seu nom de veritat. A la xarxa, aquesta jove de 31 anys manté l’anonimat i a les fotos i als vídeos sempre duu un vel davant del rostre, o bé una mascareta quirúrgica. Tampoc no vol que mencionem el seu nom autèntic en aquest article. “Ho faig per la meva pròpia seguretat, i la dels meus fills”, argumenta. Ni tan sols vol que publiquem el nom de la ciutat on viu.
Ens trobem amb ella en un cafè a la vora de l’estació de trens; ha deixat la maleta en una cantonada. Actualment va amunt i avall entre la ciutat on resideix i el lloc on està fent la formació. “És realment molt, molt cansat”, explica. Tot i així, el seu home l’ajuda tant com pot, cosa que, naturalment, també explica a Instagram. “Explico aquestes històries personals perquè altres dones siguin valentes. Potser d’aquesta manera n’hi haurà alguna que s’adonarà que pot exigir més suport al seu home.”
Tot sovint es lamenta de les injustícies de les mesquites, com ara zones per a dones que s’assemblen més a un traster que a cap altra cosa. Per a Namika, el responsables han d’escoltar el missatge d’una vegada per totes: “Escolta, germà, ara ens toca a nosaltres.” Amb tot, vol destacar que els que l’ataquen només són una minoria. “El pitjor de la meva feina és que, en certa manera, també alimento la islamofòbia”, explica. “Però no s’hi pot fer res. La crítica és important.”
A la vida real, Namika té un nom alemany, és conversa. Explica que va tenir contacte amb l’islam arran del seu padrastre nord-africà quan ella tenia onze anys. Duu vel des que en tenia quinze. A la seva ciutat d’origen, Dresden, va topar-se amb situacions força desagradables, com quan el director de l’escola va escridassar-la per posar-se el mocador i li va exigir que se’l tragués.
Les publicacions que penja al seu perfil són majoritàriament fragments molt personals on explica coses de la seva vida. Entre altres coses explica que, de més jove, s’havia arribat a moure en entorns salafistes. Explica que va haver de recórrer un llarg procés d’aprenentatge fins que va ser conscient de la magnitud que tenia la vessant fosca del moviment.
Avui dia, a nivell religiós Namika és difícil de classificar. “Molts probablement dirien que soc conservadora perquè porto mocador”, afirma. “Però la veritat és que no vull que se m’encaselli.” Com és el cas de moltes altres, a Namika no se la pot posar en un calaix concret. Sota del hijab hi ha un esperit lliure.
Des de fa cinc anys publica a internet sota el pseudònim de Namika l’escriptora. Últimament penja contingut interessant relacionat amb els seus estudis, sobre les cesàries o sobre qüestions com ara què ha de fer una embarassada quan trenca aigües. En realitat li agradaria “jubilar-se de les xarxes socials”, afirma. El seu somni seria tenir una consulta pròpia com a comadrona on pogués oferir tallers destinats a dones musulmanes. Tanmateix, encara no es veu capaç d’abandonar el compte d’Instagram: “Això implicaria cedir tot l’espai de les xarxes socials als misògins.”
Traducció de Laura Obradors