La capital catalana ha acollit un esdeveniment sense precedents. Enmig d'una mobilització desobedient sense massa referències les últimes dècades al món occidental, més de 700 alcaldes que ja han anunciat el seu compromís amb el referèndum del proper 1 d'octubre s'han donat cita a l'Ajuntament i al Palau de la Generalitat de Barcelona. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, primer, i el president Carles Puigdemont, després, han rebut els primers regidors en dos actes simbòlics on s'hi ha cridat "votarem" i "independència" amb les vares de comandament alçades.
La imatge remetia a mobilitzacions anteriors com la compareixença per la consulta del 9 de novembre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l'ex-president, Artur Mas. Aquest cop però, els imputats poden ser ells.
Ada Colau ha refredat la possibilitat d'atorgar caràcter vinculant a la convocatòria quan ha afirmat "això no va d'independència sí o no, sinó de defensar les llibertats". Dies abans, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, dictava una instrucció amb què obrir diligències contra els alcaldeses que haguessin manifestat públicament la seva adhesió al referèndum de l'1 d'octubre. El discurs de Colau arriba un dia després que s'anunciés l'enviament d'una carta signada conjuntament amb Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i Carme Forcadell dirigida al president espanyol, Mariano Rajoy, on li demanaven un referèndum acordat. Junqueras reblava la idea de convertir la convocatòria de la setmana vinent en una vindicació dels drets fonamentals que es pressuposen a tota democràcia.
"Del nostre costat hi ha els nostres ciutadans. El dia 1 votarem perquè hi tenim dret, perquè és legal i perquè el poble ens diu que volem votar", proclamava Carles Puigdemont. Les intervencions del Govern han estat complementades amb discursos del president de l'Associació Catalana de Municipis (AMI), l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, i la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, i l'alcaldessa vilanovina, Neus Lloveras.