Neus Truyol, regidora de Model de Ciutat, Habitatge i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, de Més pe Mallorca -i també cap de llista municipal per aquest partit a les pròximes eleccions locals a la capital- va manifestar que seria una bona idea contemplar els contenidors marítims reciclats i convertits en habitatge -igual que impulsa Ada Colau a Barcelona- per pal.liar una mica el problema social que existeix a la ciutat.
Truyol digué que fins i tot ja té ullats alguns solars que podrien ser ideals per acollir els contenidors. Es tractaria d’usar-los com a petits pisos per a una persona de col.lectius concrets -joves o vells, sobretot – que podrien ocupar-los en règim de lloguer social durant un període determinat de temps.
En tot moment ho plantejà com una idea - «interessant», la qualificà – i que en cas de portar-se a terme seria sempre de forma provisional, no com un recurs estructural de la política general d’habitatge. A favor d’aquesta opció, explicà, hi juga que és un habitatge que es pot tenir llest de forma molt més «ràpida» que la tradicional -en quatre mesos-, a més de ser «molt més econòmica».
La regidora sobiranista, en fi, considerà que a pesar de no ser la solució al problema de l’habitatge podria ser una mesura que alleugerís la situació que pateix la capital al respecte.
La idea de Truyol va ser rebutjada tant per la presidenta del Govern - «no és el nostre model» - com pel batlle de Palma, José Hila. Tot dos del PSOE, com se sap. Segons la presidenta «nosaltres estem per altres» solucions i altres tipus de construcció - «més sostenibles»- i al parer del batlle «preferim apostar per solucions definitives» i no temporals, com serien els contenidors.
Tant una com l’altre defensaren la política d’habitatge feta i la que es farà en el futur. Segons el conseller d’Habitatge, Josep Marí, serien necessàries «tres legislatures», o sigui setze anys, per solucionar aquest problema social.
Per a Hila el camí que cal seguir és el que marca l’Ajuntament quan cedeix a l’Institut Balear de l’Habitatge solars perquè s’hi facin habitatges, com ha passat recentment per construir en el futur 357 habitatges. Segons els promotors immobiliaris, el dèficit anual a Balears és de 2.500 a 3.000 pisos, el 50% dels quals -per proporció demogràfica- corresponen a Palma.
Truyol en cap moment plantejà la idea com a alternativa a la política que es du a terme tant per part del consistori com del Govern, sinó que en tot moment parlà de la iniciativa com a mesura de xoc per incidir en el mercat de la forma més ràpida possibles, atès que qualsevol altre projecte a través de la construcció tradicional suposa prou anys de procés, per exemple a Palma una llicència se sol torbar de l’ordre d’un any i mig, a més de tenir un cost creixent degut a l’actual increment de preus dels materials, la qual cosa fa difícil -si no impossible- preveure la despesa final.
Tot i així va rebre el rebuig radical del PSOE. Cosa que contrasta amb els resultats que ha donat la política d’habitatge socialista de construir edificis de preu protegit amb la fórmula tradicional. Segons el conseller d’Habitatge, en vuit anys l’administració d’Armengol n’ha aconseguit fer únicament 1.700.