El Govern espanyol ha tancat la porta a la qüestió plantejada a Balears de prohibir l’adquisició d’habitatges als estrangers. Ha contestat per escrit a preguntes de dues diputades d'Unides Podem al respecte i la resposta deixa clar que no es pot imposar cap restricció perquè «aquesta llibertat de circulació de capitals empara el dret dels ciutadans europeus a adquirir segones residències en un altre estat de la Unió». I que els llocs on existeixen restriccions, són fruit de normes legals d’aquests territoris anteriors a l’entrada a la UE i que, per tant, no són aplicables. Així s’expressà -segons s’ha conegut aquesta setmana- la Secretaria d’Estat de Relacions amb les Corts en la resposta escrita a les preguntes fetes per Antònia Jover i Lucía Muñoz, congressistes per Balears d’Unides Podem.
Insistència. Tot i així, el Govern balear insisteix en que cal «negociar» amb el Govern central perquè accepti «estudiar» la qüestió. Si més no això. Talment ho digué dimarts passat als periodistes la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido. Segons ella entén, la negativa del Govern espanyol «no s’ha d’interpretar com un no» a la petició illenca sinó com «un plantejament inicial per negociar» la qüestió. Al seu parer el que importa és que s’ha creat a les Illes una «comissió integrada per la Universitat de les Illes Balears, per Hisenda, per Advocacia i per Habitatge, que estudiarà el dret comparat amb el europeu i l'espanyol», tal i com havia exigit el Parlament que es fes. Una vegada aquesta comissió arribi a una conclusió serà l'hora de plantejar el tema al Govern espanyol, coincidint amb la presidència rotatòria de la UE que ocuparà Pedro Sánchez. Aleshores hauran «d'arribar les negociacions en aquest sentit». Per a Garrido la situació de Balears al respecte de la pressió dels preus dels immobles per mor del boom turístic i demogràfic «no es pot comparar amb altres llocs d’Espanya o de continent» i per tant ha de tenir un tracte diferenciat.
La mateixa idea «d’excepcionalitat» va expressar el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, per defensar que cal «negociar» amb el Govern espanyol perquè després aquests negociï amb la UE un tractament diferenciat per a Balears.
En realitat, però, la situació balear no es gaire diferent a la que tenen actualment la major part de les illes mediterrànies poblades. La pressió turística és enorme a totes i els mateixos problemes es repeteixen per tot. A les illes croates més turistificades el preu del m2 no deixa de pujar, situant-se en els casos més alts al voltant dels 3.000 euros -entre 3.000 i 3.500 a Balears-, quan el sou mitjà no supera el 1.200. A les illes italianes Eòlies el m2 s’ha convertit en tan preuat objecte de desig com que està entre els 6.000 i els 6.500...
La fredor amb la que el Govern de Sánchez ha rebut les preguntes de les diputades d’Unides Podem ha portat aquest partit a criticar que «l’ala dreta» de l’Executiu «miri cap a una altra banda» i no vulgui resoldre «l’excepcionalitat balear» en la qüestió de la prohibició d’adquisició d’immobles per part d’estrangers.
Per a la portaveu d'Unides Podem al Parlament balear, Esperança Sans, «novament es troben davant d'una negativa del PSOE» per poder limitar la venda d'habitatges a no residents. El mes de juliol passat en el Consell de Mallorca els socialistes s’oposaren a una moció en aquest sentit. La diputada morada s’adreçà al PSOE «perquè doni suport i empenyi amb nosaltres per poder tenir una excepció balear per tal de poder limitar la compra d'habitatges a no residents». Insistí en que «si hi ha voluntat política, sempre es pot».
Val a dir que inicialment aquesta proposta, que va fer el mes de març de 2022 Més per Menorca, pretenia limitar la compra per part de «no residents», és a dir inclosos els espanyols. Però amb el transcórrer dels mesos, els dirigents socialistes i els morats, a pesar que en algun cas segueixin dient «no residents», sempre es refereixen únicament a estrangers.